– Connecta’t amb respecte

Passejar pel carrer no hauria de ser, en principi, perillós. És clar que, atès que circulem alhora vehicles i vianants, cal que tothom respecti unes regles. El codi de circulació i la preceptiva atenció de tots i totes asseguren que la via no es converteixi en un caos perillosíssim. I així com abans de creuar un carrer cal mirar a dreta i esquerra, en endinsar-nos a Internet cal que també anem amb els quatre intermitents encesos i que respectem els altres elements.

És necessari advertir a joves i menors que a la xarxa, com en qualsevol altre lloc del món, cal estar atent/a. El lema ‘Connecta’t amb respecte’ incideix en els drets però també en les responsabilitats que assumim quan utilitzem Internet. Un toc d’atenció que, després de les notícies sobre l’extensió de les eines per a difondre rumors en entorns educatius, sembla més que adient.

I és que conèixer els nostres drets, però també quines són les nostres responsabilitats en la relació que establim amb els altres, és fonamental per a garantir un ús òptim d’Internet. De la mateixa manera que escampar rumors sobre companys de l’institut a les portes dels lavabos pot fer molt de mal a la persona sobre la qual es bolquen aquestes xafarderies, encara es poden multiplicar més els danys si les tafaneries s’escampen a través de la xarxa per la seva alta capacitat de transmissió… El consell: pensa-t’ho dues vegades abans de publicar alguna cosa, tant sobre tu mateix/a com malparlant d’altres persones (o simplement donant-te detalls massa personals).

I com que allò que fem a Internet no passa desapercebut i és objecte de molts maldecaps i de moltes reflexions, hi ha molts decàlegs, guies i manuals que recullen idees i consells bàsics perquè l’ús d’aquesta tecnologia sigui segur i responsable, tant per nosaltres mateixos com per als altres. Et proposem que donis un cop d’ull al ‘Manual de bons usos digitals’ , una guia del Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) adreçada especialment al col•lectiu estudiant amb recomanacions i hàbits saludables a Internet. També et recomanem que, en el tema concret de les xarxes socials, segueixis algunes de les moltes recomanacions que trobaràs a la ‘Guia per a l’ús segur de les xarxes socials’ .

Alguns d’aquests suggeriments et remeten a mirar l’apartat de configuració del perfil que tens en una xarxa social per a limitar les persones que poden contactar amb tu, les que poden veure allò que penges o controlar la visibilitat en general que té el teu perfil. D’altres aspectes a tenir en compte, que resulten lògics però que et poden passar fàcilment si no vas amb compte, és evitar proporcionar dades de contacte com la teva adreça o el número de telèfon. No afegeixis contactes de forma indiscriminada i tingues també present que a Internet és fàcil que ens menteixin. Sigues selectiu/va i només accepta com a amic/ga, les persones que ho són a la vida real.

 

– Els Masos, carnaval 2013

Carnaval 2013 - Móra la Nova

Festa de Carnaval a Móra la Nova amb rua de disfresses, concurs de coreografies, llangonissada popular i ball de Carnestoltes.

PROGRAMA:

18 h: Concentració al Pavelló Firal.

18:30 h: Rua pels carrers de la població.

20 h: Arribada al Pavelló Firal.

20:30 h: Concurs de coreografies en la modalitat d’infantil.

21:30 h: Llangonissada popular (tickets per 1€, a recollir a les oficines de l’Ajuntament). A continuació, Ball de Carnestoltes amenitzat per ‘Diverty Music’.

23.00 h: Concurs de coreografies en la modalitat d’adults, amb premi a la millor coreografia.

 

– La importància de l’espai classe

La classe és un espai ideal per aprendre conjuntament i ensenyar-nos mútuament, per tenir cura de les persones i que tinguin cura de nosaltres, per col·laborar i dialogar; en definitiva, un espai ideal per cultivar l’altruisme i l’autoestima. Un ambient com aquest ens pot facilitar enormement la vida, de fet, una classe no haria de ser res més que una llençadora cap a noves i grans experiències i aprenentatges, el mateix que fem amb les nostres famílies. Altrament, una classe hauria de ser com una família.


Quan a l’aula observem i prenem consciència de la pèrdua afectiva o familiar que ha patit el company o la companya del costat i compartim el seu dolor, ens hi estem solidaritzant. Quan aquella criatura té dificultats en una activitat i algú se li acosta per donar-li un cop de mà, estem trencant aquest cercle viciós que provoquen l’egocentrisme i l’individualisme.

Quan una classe està cohesionada i té un sentiment de grup important, quan el grup ha aconseguit estrènyer vincles, hem aconseguit una fita important. Però tampoc ens podem aturar aquí: cal compartir sentiments amb nens i nenes d’altres classes, amb persones d’altres col·lectius…, ja sigui ajudant a cordar sabates a la mainada més petita, ajudant a llegir nenes i nens que ho necessiten, compartint una sessió de psicomotricitat, acompanyant els nostres grans en activitats diverses o escoltant les experiències de persones amb vivències que ens ajudaran a aprendre i a entendre.

– Sobre la motivació

La capacitat del nostre fill o alumne té molt a veure amb l’esforç, però també amb la consciència de la necessitat que tant li falta sovint. Aquesta necessitat que ha de saber-se i sentir abans de posar un esforç, requereix una dosi de motivació suficient. Els nens i adolescents d’avui necessiten una motivació nova. Estudiosos del tema diuen que hi ha moltes actituds que solem emprar per motivar els fills o alumnes que aconsegueixen l’efecte contrari. I a l’inrevés, moltes actituds al nostre abast no se solen emprar, tot i que serien d’enorme eficàcia.


Què evitar ?

Segons alguns autors, per motivar de veritat a un nen d’avui, per tal que aquest es faci conscient de la necessitat que té de posar un esforç determinat i ser capaç d’una meta, els pares o educadors hauríem d’evitar expressions com: Tu pots. Aquesta és la teva oportunitat. Ara és el moment. Ets capaç. Només has de posar-te. Si fessis això com fas allò… Estem amb tu. No et preocupis, no passarà res. Tothom pot, tu no ets menys. Ànim, demostra’ls que no ets ximple o incapaç. Si tots han pogut, tu també podràs. A mi també em costava i al final ho vaig aconseguir posant esforç etc. Totes aquestes expressions d’alè, que no de motivació, no fan més que incrementar la por de fracassar en el nen i adolescent. Es tracta d’expressions que tenen com a protagonista les expectatives de l’adult, no la capacitat real del fill o alumne. Saber que els altres esperen un èxit no fa al nen capaç d’aconseguir-ho, necessita saber per què, per a què i com afrontar el repte.

Què fer ?

Aquests mateixos estudiosos de la temàtica proposen solucions determinades:

Indirectament:

1. Manifestar la nostra satisfacció cada vegada que faci alguna cosa bé. Sobretot, si hova fer voluntàriament. 2. Demanar-li a qualsevol edat que faci coses difícils. Tasques que pugui fer i que altres a la seva mateixa edat no fan encara. 3. Dir-li que confiem que actuarà bé. Perquè sap com s’ha de portar i és bo i intel · ligent. Que confiem que es portarà com la seva consciència li dicti, que aconseguirà ajudar i agradar a molts, començant per ells mateixos, nosaltres i altres. 4. Encara que ens hagi fallat sovint, no transmetre-li que creiem que pot fallarnos de nou. Per tant, pensar sempre que actuarà bé aquesta vegada per maduresa, encara que en el passat no ho hagi fet. 5. Preguntant a qualsevol edat la seva opinió, encara que siguem després nosaltres els que decidim en solitari.

Directament:

6. Convèncer de la fórmula: Esforç + Necessitat = Capacitat. Que serà capaç del que es proposi si troba la necessitat real d’aconseguir-ho i posa l’esforç que aquest èxit exigeix. 7. Relacionar allò que li demanem amb alguna cosa que sigui del seu interès o gust. 8. Presentar les coses com a difícils i valuoses, fins a provocar la seva curiositat. 9. Relacionant el que li proposem amb el seu entorn i amb la satisfacció i orgull que sentiran persones molt apreciades per ell. 10. Provocar preguntes sobre per què fer allò. 11. Explicar que el que se li proposa és assequible perquè és un pas més d’alguna cosa que ja va fer bé abans. 12. Que pot aconseguir-ho perquè té ja de fet la manera de ser que allò exigeix. 13. Dir-li que li reportarà prestigi personal. 14. Que li proposem, no li manem, perquè el concepte que tenim d’ell, basat en la realitat més objectiva, ens anima a fer-ho. I si no ho aconsegueix, això no canviaria el concepte que tenim sobre ell. Un concepte que millorarà pel sol fet que ho intenti. 15. Deixar marge per triar la seva pròpia manera de fer les coses. 16. Acostumar-lo a rebre conseqüències afectives satisfactòries, més que materials, cada vegada que faci alguna cosa bé. 17. Recompensar pels seus èxits i mostrar una reacció neutra davant els seus fracassos. 18. Ensenyar a triar, assumint en fer-ho les conseqüències de les seves eleccions. 19. Assegurar, en el que estigui a les nostres mans, que carrega amb les conseqüències de les seves accions lliures. 20. Animar a que comenci el que creu que serà molt difícil. Perquè l’intent ja és molt valuós. 21. No pretendre que faci el que nosaltres faríem i molt menys com ho faríem nosaltres.

Totes aquestes són accions que qualsevol pare o educador podria posar en marxa per motivar eficaçment a qualsevol nen i adolescent, per fer-lo capaç de tantes coses com vol aconseguir i sovint no troba la força o la manera d’aconseguir-les, experimentant a canvi una gran frustració que si no aprèn a tolerar el portarà a una espiral d’infelicitat.

Aquests mateixos estudiosos també ens diuen que la teoria sempre és el mes fàcil, la pràctica no ho és tant.