El 30 de gener de cada any, coincidint amb l’aniversari de la mort de Gandhi, es celebra el DENIP (Dia Escolar de la No-violència i la Pau).
Us deixo un vídeo, concretament el final de la pel·lícula El gran dictador, força alliçonador.
Accés a vídeo El gran dictador, Charlie Chaplin
Primer que res disculpeu perquè la informació que us presento és una mica llarga, però crec que la seva importància bé s’ho val.
Tots tenim una idea de què és l’autoestima però, la sabem definir? Podríem considerar l’AUTOESTIMA com l’actitud que té una persona cap a si mateixa. Es tracta d’un procés dinàmic en el qual influeixen molts factors al llarg de la vida. És important recalcar que l’autoestima d’un nen pot variar d’acord amb les circumstàncies i les persones que l’envolten.
La formació i el correcte desenvolupament de l’autoestima té l’origen en les relacions familiars, des del mateix moment que el nen se sent estimat, valorat i respectat pels seus pares. Els esdeveniments positius reforcen l’autoestima positiva i els fracassos activen la negativa, i això pot succeir de forma simultània en la vida quotidiana.
L’autoestima dels adolescents es veu afectada positiva o negativament d’acord amb els comportaments que veuen al seu voltant: pares, professors, amics … Els pares contribueixen positivament a l’autoestima dels seus fills a l’encoratjar a córrer els riscos necessaris per assolir retribucions, en afavorir la progressiva independència amb la capacitat d’assumir responsabilitats i evitar la crítica destructiva. Els amics també juguen un important paper per que la lluita que lliura l’adolescent per a ser autònom li genera aclaparaments i dubtes que poden ser suavitzats pel grup d’iguals.
COM ES CONSTRUEIX L’AUTOESTIMA DEL NEN/A?
Cap als 3 i 5 anys, el nen rep opinions, apreciacions i també crítiques, infundades o no, sobre la seva persona. Cap als 6 anys, són més conscients de la seva individualitat afectiva. En l’adolescència, a partir dels 11 anys, amb la instauració del pensament abstracte, podrà entendre la seva sensació de plaer o desplaer davant els missatges que emeten les persones que l’envolten. Sent la identitat un tema central d’aquesta etapa, l’adolescent explorarà qui és i voldrà respondre en forma conscient a preguntes sobre el seu futur i el seu lloc al món. L’obtenció d’una valoració positiva de si mateix permet a l’adolescent un desenvolupament psicològic sa i harmònic amb el seu medi i en la seva relació amb els altres.
La família, com a primera font de transmissió d’idees i sentiments, va conformant l’autoestima en els fills de tots dos sexes. Més tard també influeixen la resta de familiars, amics, mestres i companys de classe, que van millorant aquestes idees i conceptes. Totes aquestes influències aniran formant un sentiment d’autoacceptació a un mateix. Els elogis, renys, mirades, estímuls, càstigs els estan transmetent missatges positius o negatius, segons la forma o intenció amb què se’ls transmetin. Aquests missatges seran portadors de sentiments de seguretat, acceptació, d’afecte, o per contra, de rebuig, inseguretat o de desànim.
Vegem ara 23 ACCIONS concretes que són desitjables de realitzar per a què els adolescents desenvolupin una autoestima adequada com a conseqüència de l’educació que els oferim entre tots.
1) ELOGIAR I NO RIDICULITZAR
En aquesta edat necessiten que se’ls reconeguin les petites coses que fan diàriament i que de vegades passen desapercebudes per als adults. No obstant això, s’ha d’evitar l’elogi (reforç) excessiu, ja que quan un comportament adequat està ja establert, no serà necessari recordar en cada moment que bé que ha actuat. El reforç ha de ser sincer, sense exageracions i d’acord amb els comportaments que volem augmentar.
2) DESCOBRIR LES SEVES QUALITATS
En moltes ocasions els pares coneixen perfectament com són els seus fills i quins són els seus comportaments habituals. Tanmateix, és molt probable que siguin ells mateixos els que no coneixen molt bé les seves qualitats, potser perquè mai s’han detingut a pensar-hi. Són molts els que només pensen que les coses sempre els surten malament. Hem de fer valorar, mitjançant diferents recursos les coses que saben fer, les qualitats que tenen i les seves habilitats. Un cop coneguem quines són les qualitats en què destaquen hem de donar l’oportunitat per a què les demostri sovint. Tot això l’ajudarà a sentir-se especial i capaç en aquestes habilitats. Passat algun temps podem seleccionar altres habilitats i actuar de forma similar.
3) DIR COSES AGRADABLES DE SI MATEIX
Hi ha ocasions en què és important que ens diguem coses agradables i boniques a nosaltres mateixos. Hi ha molts motius pels quals un pot sentir-se satisfet del seu comportament i que això sigui motiu d’autoreforç i autosatisfacció personal.
4) MILLORAR LA SEVA IMATGE CORPORAL
La imatge personal està formada per l’aspecte psicològic i pel físic. L’aparença personal és molt important per estar a gust amb si mateix, especialment en el desenvolupament de l’adolescència, d’acord amb les característiques corporals diferents, que es donen en el pas d’una edat a una altra, en la qual els canvis morfològics i psicològics són molt clars. Aquesta és l’anomenada adolescència. Cal ajudar-los a millorar la seva imatge personal ensenyant-los normes sobre higiene personal, neteja, vestit, aspecte extern, etc .. explicant la seva importància i necessitat en les relacions socials amb els altres. En el moment de l’adolescència és quan aquests manifesten més dificultats sobre la seva imatge corporal, i caldrà explicar-los les característiques d’aquesta etapa evolutiva de la vida per a què la comprenguin i l’acceptin.
5) MILLORAR ALTRES CORPORTAMENTS
És bo fer-los conscients que la millora d’aquests comportaments li faran estar més a gust i sentir-se millor. No només les qualitats personals són les que el poden fer feliç sinó, també, aquelles altres que pot millorar.
6) AUTODESCOBRIR
Cada un de nosaltres som diferents dels altres. Podem ser alts o baixos, guapos o lletjos, panxuts o prims, més tranquils o més nerviosos. Cada un tenim la nostra pròpia manera de ser. Hem d’estar contents amb la nostra manera de ser, però és molt important que vulguem canviar aquelles coses que no ens beneficien.
7) AJUDAR A TOLERAR FRUSTRACIONS
No sempre aconseguim el que volem i això no ha de ser motiu d’infelicitat ni d’alteració del nostre comportament. En el pla de l’autoestima, hem de transmetre’ls que no s’han de desanimar o deprimir quan alguna cosa que desitjaven no l’aconsegueixen, perquè de vegades no depèn dels seus esforços, sinó d’altres circumstàncies alienes a ells.
8) ENSENYAR-LO A SENTIR ORGULLÓS DELS SEUS ÈXITS
Aquest punt tracta de fer que els alumnes aprenguin a valorar els seus èxits personals, expressant amb espontaneïtat els sentiments de satisfacció de si mateixos. La satisfacció per si mateix i pel que s’aconsegueix (fer nous amics, passar-s’ho bé, aprendre alguna cosa, etc) augmenta l’autoestima. Quan s’expressen aquests sentiments de vàlua personal, d’assoliment d’objectius, l’adolescent es pot sentir més segur de si mateix i més autoconfiat, això afavoreix l’establiment de relacions interpersonals amb companys i amics amb una major facilitat.
9) ENSENYAR A IDENTIFICAR BÉ QUINS SÓN ELS SEUS SENTIMENTS I EMOCIONS
Les emocions, de vegades, ens impedeixen actuar emprant la raó. En nombroses ocasions, els adolescents no són prou conscients i cal ajudar-los a distingir-les. Tots sabem què és la felicitat, la tristesa, l’alegria, l’enuig, la decepció, etc. No obstant això, reconèixer que actuem sota la influència d’aquestes emocions és una mica més difícil. Cal relativitzar-les i controlar-les.
10) VALORAR LES SEVES OPINIONS
Els adolescents no haurien de pensar: “el que dic jo no compta”. Les opinions o les idees que ells expressen s’han de tenir en consideració, d’acord amb l’edat, però sempre valorant la seva aportació i la seva participació. Els adolescents tenen les seves pròpies idees i opinions sobre tots els temes. No obstant això, haurem d’ensenyar les maneres més adequades de manifestar les seves opinions, de manera que s’expressin adequadament respectant les normes que han d’existir en el diàleg amb les altres persones.
11) FER QUE SE SENTI UN MEMBRE IMPORTANT DE LA SEVA FAMÍLIA
Els fills són membres molt importants de la família i això s’ha de fer notar i desenvolupar escoltant, fent-los participar en tots aquells assumptes que són d’importància per a la família. Podem consultar algunes coses i que ens diguin quina és la seva opinió, el que pensen sobre això, valorant les seves aportacions, més pel fet en si de participar i aportar, que per la validesa o no del que expressin.
12) COMUNICACIÓ FLUIDA
La bona comunicació és la base fonamental de la convivència. Tot i que l’estrès caracteritza moltes vegades la nostra vida quotidiana, sempre s’haurien de buscar els moments del dia adequats per interessar-se per les coses i els problemes dels fills, mantenint converses afectuoses amb ells, debatent i comentant temes d’interessos comuns o personals. Mostrant-los i oferint-los el suport necessari per ajudar-los amb els problemes personals que poguessin tenir. Amb això es pretén animar-los que expressin idees, encara que siguin molt diferents a les que poden tenir els pares, però és important que a aquesta edat es comuniquin i es sentin acompanyats per l’ajuda afectiva.
13) CELEBRAR ELS SEUS ÈXITS
Aprovar un examen, fer un treball net i ben fet, provocar felicitat en el professor, obtenir un meritori lloc en una competició esportiva, fer nous amics, anar d’excursió, etc. Tots ells són exemples de petits èxits que els nois experimenten i que necessita compartir amb els altres: els companys, amics i pares, especialment, perquè els siguin reconeguts els seus mèrits, les seves capacitats i els seus esforços per aconseguir-los i assolir-los. És una bona ocasió per felicitar per l’èxit aconseguit, expressant comentaris que facin referència a la seva capacitat, la seva imaginació, el seu esforç i interès. Aquests elogis tenen un poderós efecte sobre l’autoestima: l’eleva, l’enforteix i, sobretot, els fa molt feliços.
14) EVITAR LA SOBREPROTECCIÓ
Quan els fills tenen alguna dificultat, debilitat, deficiència o malaltia, en general, tendim a sobreprotegir-los, oferint-los una ajuda excessiva. Però més que ajuda en si, el que realment es fa és fer coses per ells. Per tots és sabut que el nen sobreprotegit pels seus pares desenvolupa un autoconcepte caracteritzat per la necessitat d’ajuda, que algú li digui sempre què ha de fer i com fer-ho.
15) ELS ADULTS HEM DE SER BONS MODELS D’AUTOESTIMA
Els adults que envolten a un adolescent són la font de la seva seguretat, la protecció dels seus temors i en ells confien per solucionar els seus problemes. Són el seu mirall i aquest mirall ha de ser molt clar, transparent.
16) MOSTRAR FERMESA FLEXIBLE
Cal que en la família hi hagi unes normes de funcionament, unes regles o pautes de conducta que regulin les relacions entre els diferents membres que la componen. Aquestes normes han de ser adequades per a què tots les compleixin i hi hagi un bon ambient familiar.
17) CONÈIXER BÉ L’AMBIENT DELS ADOLESCENTS
En la mesura en que l’ambient en que es mouen els adolescents tingui els valors desitjables, podem fomentar iniciatives d’interacció: aniversari, excursions, treball en grup… Hem de prestar atenció a les diferents interaccions que es produeixen en l’entorn escolar, perquè ells, en aquesta edat en què són tan inestables i influenciables, puguin aprendre de persones valuoses i amb valors.
18) DISPOSAR DEL TEMPS NECESSARI
Un dels principals problemes actuals és que els adults tenim un temps molt reduït per poder estar amb ells. Malgrat això és desitjable que trobem moments al llarg de cada dia en què puguem tenir una comunicació més fluida i afectiva amb ells, si ens ho demanen. Així veuran que ens interessem per les seves coses. Ells necessiten aquesta atenció per sentir-se segurs.
19) FOMENTAR QUE ES RELACIONI AMB GRUPS
Cal potenciar els vincles que els adolescents creen amb els seus iguals. La família ha d’enfortir, propiciar i encoratjar les relacions amb grups fora de l’entorn familiar com agrupacions esportives, d’oci i temps lliure… La pertinença a un grup, associació o equip desenvolupa el sentiment de vinculació cap al grup i al seu torn li dóna seguretat. És una de les millors formes de desenvolupar els components de l’autoestima.
20) FOMENTAR LA SEVA CREATIVITAT
La creativitat s’aprèn com s’aprenen altres comportaments. Des de casa també es poden fomentar la realització d’activitats que estimulin el seu sentit creatiu, animant-los a realitzar algunes tasques o activitats específiques d’això.
21) AJUDAR A PROPOSAR-SE FITES
Els pares han d’ensenyar als fills que si volen aconseguir alguna cosa s’ha de proposar metes o objectius. Proposar petites fites exigeix esmicolar el que volem aconseguir en petits passos.
22) INTERESSAR-SE I PER LA SEVA VIDA ESCOLAR
Els adolescents passen moltes hores al centre escolar i allí hi passen coses cada dia, que afecten positivament o negativa el desenvolupament de la seva autoestima. Interessar-se pels estudis i les relacions que té amb els seus companys de classe és una forma de brindar la seguretat afectiva que necessiten. En algunes tasques de classe és possible que tingui dificultats, la nostra tasca és animar a pensar en positiu. Amb això l’ajudarem a que s’adoni que els comentaris i pensaments amb caràcter negatiu i no constructiu no el beneficien, sinó que per contra el desmoralitzen i baixa la seva autoestima.També hem de prestar atenció a les tasques en les que tenen èxit i destaquen. Reconèixer els seus èxits escolars és molt important per mantenir i augmentar la seva autoestima.
23) FOMENTAR L’AUTONOMIA PERSONAL
Des que els fills s’incorporen al sistema escolar hem de potenciar l’adquisició d’habilitats d’autonomia personal. Un objectiu important en la seva educació és que aprenguin a cuidar de si mateixos, i per això cal ensenyar els coneixements i les habilitats que necessiten per a valer-se sols. L’autonomia ha de referir-se no només a les habilitats d’alimentació, vestit i salut, sinó també a les relacions interpersonals i a la seva autoestima. Fomentar l’autonomia personal afavorirà el desenvolupament de l’autoconcepte.
Si heu arribat fins aquí els vostres fills us ho agrairan.
http://www.youtube.com/watch?v=-pw80vg5Dbo
Vull dedicar-li un article a aquest saborós i inquietant llargmetratge argentí independent que porta per títol “L’educació prohibida” i que està dirigit per Juan Vautista. És un documental sobre l’escola o, millor dit sobre la no escola. Mireu-lo. Us ajudarà a pensar sobre el sentit d’aquesta noble i determinant institució.
Un grup de professionals de l’educació, amants tots ells del seu treball i apassionats de la teoria i de la pràctica educativa, reflexionen en veu alta sobre la tasca de l’escola i sobre la comesa d’educar. És sabut que el llenguatge ens ajuda a entendre’ns, però també a confondre’ns. Tots diem que cal una “bona escola”. El problema és què entén cadascú per “bona” i per “escola”.
L’obra és un sever cop a l’escola tradicional, homogeneïtzadora, autoritària, repetitiva, trist i rutinària. Sobretot perquè mostra de manera palpable que existeix, que és real, que no és una mera entelèquia.
Els qui es manifesten en la pel · lícula són persones que creuen el que diuen i que tracten de dur-lo a la pràctica. Molts dels seus postulats pedagògics són compartits pels legisladors, els teòrics i els mestres del carrer. Però poques vegades es porten a la pràctica. Aquesta és la gran aportació de la pel · lícula. No només fan una crítica dura i fundada a l’escola tradicional sinó que porten a terme els seus postulats en escoles progressistes i innovadores. No és només teoria. És la confirmació que aquestes teories són viables, que funcionen quan de veritat es creu en elles.
Heus aquí alguns dels pressupostos que defensen aquests magnífics professionals:
– El fet d’aprendre és apassionant. L’ésser humà està fet per aprendre. Per això, quan rebutja l’aprenentatge, cal preguntar-se què és el que no s’està plantejant bé a la institució escolar.
– La fi de l’educació és la felicitat. Es pot gaudir aprenent. I l’aprenentatge ha de perseguir la felicitat, no el sofriment o la duresa. Això no vol dir que l’escola no prepari per les dificultats de la vida. “Si no ets feliç, no estàs educat”, es diu en la pel · lícula.
– L’aprenentatge ha de ser cooperatiu. Ha de ser el fruit de les aportacions de tots i de totes. Tot el aprenem entre tots.
– Només aprèn el que vol. Per això resulta decisiu despertar l’amor al coneixement. No s’imposa el currículum, sinó que es construeix i es desenvolupa lliurement.
– Cada persona té el seu ritme i el seu estil d’aprenentatge. No s’accepta aquest aprenentatge pretesament uniforme. Tots, tots alhora, tots el mateix, tots de la mateixa manera, standaritzats, no hauria de ser efectuat.
– L’amor és a la base de l’aprenentatge. Els alumnes aprenen a la calor dels afectes. No es pot aprendre res significatiu des del desamor.
– El currículum ha de ser comprensiu. La fragmentació del currículum és negativa per a l’aprenentatge, ja que la realitat és multifacètica i només es pot comprendre de forma holística.
– Cal ensenyar a decidir lliurement. Cal fer eleccions lliures per aprendre a decidir. Resulta obvi dir que a decidir s’aprèn decidint.
– És molt important fer i fer-se preguntes. Fer preguntes, interrogar, encadenar l’admiració amb la interrogació i la indagació: aquest és el camí per a l’aprenentatge.
– La capacitat de recerca és inherent a l’ésser humà. Des de les primeres etapes, totes les persones tracten d’explorar, de buscar, de descobrir el món.
– La creativitat és un valor essencial. En una escola cooperativa, lliure, afavoridora del desenvolupament integral de l’individu, cal conrear la creació, no la mera repetició.
– No hi ha educació sense valors. A l’escola es treballa el coneixement però, sobretot, es practica i s’aprèn la convivència.
Des del punt de vista tècnic, la pel · lícula va construint un tapís de fils, colors i textures molt diverses. Vegem algun d’aquests fils: la història d’uns alumnes que volen llegir un discurs molt crític sobre l’escola i que es troben amb l’oposició de la direcció i d’un sector del professorat, el testimoni d’un grup d’educadors i educadores de diferents països (Espanya, Argentina, Uruguai, Mèxic, Xile Colòmbia, Alemanya i Equador, que jo recordi) en un total de noranta entrevistes. Imatges d’escoles i d’alumnes que viuen i treballen de forma cooperativa. Trenta seqüències d’animació i presentació de 45 experiències d’escoles diverses, totes elles assentades en els ideals i principis de l’escola activa. La pel · lícula, que arrenca amb unes suggerents reflexions sobre el mite de la caverna, està dedicada “a tots els nens i joves que volen ser lliures”.
Com a punts i seguits d’aquest interessant discurs actuen cites ben triades d’autors i pensadors rellevants: Maturana, Neill, Einstein, Montessori, Khrisnamurti … Com a exemple aquesta cita de Maria Montessori: “No em segueixin a mi; segueixin el nen”. O aquesta d’Einstein: ” Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix “.
La pel · lícula és un mirall on poden mirar totes les escoles i posar en dubte moltes de les seves concepcions, de les seves pràctiques, de les seves rutines. Una bona ocasió per a la reflexió i per al debat.
M’agradaria oferir a tots els membres de la comunitat educativa un lema de comportament professional que vaig llegir i amb el qual m’dentifico absolutament: ” Que la meva escola sigui millor cada dia, perquè jo estic treballant-hi “.
L’escola, com gran representant d’una societat democràtica, ha d’albergar una convivència basada en el respecte i la dignitat. Els professors estimar els alumnes i aquests respectar al professorat. A conviure s’aprèn convivint.
” En l’educació hi hem de posar els 5 sentits: sentit comú, sentit moral, sentit de la responsabilitat, sentit del ridícul i, sobretot, sentit de l’humor “.
Carles Capdevila
L’Espai de l’Estudiant és el saló de l’ensenyament de les comarques de Tarragona, una fira anual que se celebra a Valls (Alt Camp) i que inclou, entre d’altres, tota la proposta formativa a nivell universitari i de cicles formatius de Catalunya, partint d’una idea de descentralització -atansar l’oferta informativa a la demanda de les comarques de Tarragona- i d’optimització d’esforços –un ambient menys massificat permet, per una banda, identificar millor els centres formatius per part dels alumnes i per l’altra millorar les condicions en què els informadors realitzen la seva tasca.
Al Saló de l’Ensenyament trobaràs les opcions formatives que més s’adapten a les teves preferències i aptituds després de cursar l’ensenyament secundari obligatori: estudis de batxillerat, carreres universitàries, estudis superiors, complementaris, de formació professional i idiomes.
