Després de molts anys, és possible que es faci justícia.
En Víctor, símbol de llibertat i compromís, podrà descansar en pau.
Clica aquí: Víctor Jara, cantant xilè
Després de molts anys, és possible que es faci justícia.
En Víctor, símbol de llibertat i compromís, podrà descansar en pau.
Clica aquí: Víctor Jara, cantant xilè
La nostra felicitat abstracta ens enlluerna, però això és real. En Dídac existeix, però està molt sol. Cal compartir aquest missatge i fer-ne divulgació. La seva lluita també és la nostra. Cridem NO contra l’opressió dels poderosos.
Avui quin museu visitaré, i demà ? Anem als millors museus del món sense sortir de casa.
Mira aquest vídeo i, en un sentit o altre, treu les teves conclusions.
Un interessantíssim document sobre la realitat de la nostra relació econòmica amb Espanya durant els darrers tres segles.
Selecciona l’adreça i després ves amb el botó dret del ratolí:
http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/11/300-anys-d-espoli-3037.php
He trobat aquest boníssim document que fa divulgació del nostre poble. Extraordinari.
Valgui aquest vídeo que us presento com un exemple dels que haurien de ser els valors de la nostra vida.
Quan John Blaine, es va adonar que Matt Woodrum, de 11 anys d’edat, tenia dificultats per acabar una carrera de 400 metres en una escola al centre d’Ohio, el professor d’educació física es va veure obligat a acostar-se al nen: “Matt, no pararem, oi?”, li va preguntar tractant d’animar Woodrum, que té paràlisi cerebral. “De cap manera”, va dir entre panteixos el nen. Gairebé de manera espontània, desenes de companys de classe de Woodrum es van posar al seu costat, corejant el seu nom, corrent i animant-lo a completar la seva última volta. La mare de Matt, emocionada, va gravar tota la carrera i, més tard, el seu oncle va penjar el vídeo a Youtube. La gravació ha rebut ja més d’un milió de visites d’internautes commoguts per la mostra d’afecte i solidaritat dels nens cap a un company amb dificultats. Un exemple per a petits i grans.
http://www.youtube.com/watch?v=8rD8xxxmYAw
Fa molt poc que estem aquí ! El meu primer article sobre història, dels molts i molts que espero que vindran, vol reflexar, com a humà, el poc temps que fa que habitem el planeta. I és que si la història del planeta es pugués comparar a 24 hores, nosaltres solament ocuparíem els darrers 77 segons.
Cuidem-lo com es mereix i fem honor de la nostra condició d’éssers amb capacitat de raonament i comprensió empàtica.