– No, tot no s’hi val, urgent, un diccionari històric !

De tots els insults que sento cada dia provinents d’una part d’Espanya – la més absolutament radical -, que no para de llençar sistemàticament prejudicis contra els catalans, els que més em molesten són el de nazis i el de talibans,  que es repeteixen constantment en determinats programes de cadenes com Intereconomia i 13TV.

Tothom sap que la història és com és. Nosaltres, tal vegada, no podem donar lliçons – tot i que algunes sí -; però ells segur que no poden donar-ne cap ni una a ningú, perquè per exemple: són incapaços de condemnar el franquisme,  perquè quan es treu algun símbol de la Dictadura posen el crit al cel, perquè amb tota la immoralitat del món porten per bandera una constitució espanyola que no volien i perquè Espanya és l’únic lloc d’Europa on, encara, es prohibeix parlar en institucions de govern cap altra alguna llengua que no sigui el castellà, mentre ells, al nostre Parlament, poden expressar-se lliurement- ep, que, d’altra banda, és com ha de ser, per suposat -, en la seva llengua.

Allò que realment més m’indigna és que n’han fet un art i, repartir contra Catalunya, s’ha convertit en la seva manera de guanyar adeptes. I ens diuen nazis i talibans. Una de dues, o no saben què signifiquen aquests mots o tenen molt mala entranya. Jo crec que són totes dues.

– Educar en l’esforç i el compromís

Hem de fer veure als nostres fills que, cada dia, en llevar-se al matí, el joc de la vida ja ha començat i que ells ja hi estan participant.

Com a pares o educadors, hem d’ensenyar-los a ser competents i a competir contra ells mateixos: contra la peresa, contra la vagància, contra l’egoïsme, contra l’individualisme…

Després, han de saber lluitar per moure’s per la vida i integrar-se en la societat: evitar els vicis, combatre les intoleràncies i les injustícies, fomentar la solidaritat… Tot es pot aconseguir amb treball, il·lusió, sacrifici i esperit. Obtindran guanys, però també tastaran el gust amarg de la decepció, i és bo que sigui així, perquè de les dues coses n’aprendran.  Quan els vagi bé reflexionaran amb la tranquil·litat que garanteix l’èxit i sobre els camins que els han portat a aconseguir-lo. I quan fracassin, aprendran a acceptar la derrota, és a dir, després d’uns moments justificats de ràbia i dolor, faran un sospir de reflexió, s’aixecaran i tornaran a començar, contiuaran endavant.

En tots els aspectes de la vida, tant triomfar com caure ens proporcionen els valors que ens dignifiquen com a éssers humans dins del preciós context del nostre món.

– Paraules escollides, un sentiment

Tenim a penes el que tenim i prou:
l’espai d’història concreta que ens pertoca,
i un minúscul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altra vegada
i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol.

– Quina raó tenies, company !

” En la ciencia suele ocurrir que un científico diga: “Es un buen argumento, yo estaba equivocado”, que después cambie de opinión y desde ese momento ya no se vuelva a mencionar la antigua posición. Realmente pasa. Aunque no lo frecuentemente que debería ya que los científicos son humanos y el cambio es a veces doloroso. Pero ocurre cada día. En cambio, no recuerdo la última vez que algo así pasó en política. ”

Carl Sagan, científico

 

– Cercant la nostra Itaca

A mode de petita reflexió

Els viatgers a Itaca han de recordar que el retorn a casa de l’heroi de la guerra de Troia no és un objectiu que s’assoleixi d’un dia per l’altre: el camí d’Ulisses i els seus companys està ple d’entrebancs, obstacles, de temptadores seduccions, de perills i d’aventures de tots els colors.

La pregunta és: hi ha cap polític prou sagaç, subtil, astut, intel·ligent, tenaç i hàbil per salvar els esculls? Per navegar entre Escil·la i Caribdis?

No sé jo…