Disseny d’una portada de CD.
Després de totes les explicacions, activitats i exemples oferts al llarg de mòdul, ara et toca a tu fer l’exercici : 1 Dissenya una portada de CD (format quadrat de 120 mm) amb un programa de dibuix per ordinador.2 Comença a treballar a partir d’una fotografia o d’un dibuix escanejat, pensa un eslògan.3 Prepara una composició amb aquest elements .4 Presenta en total tres propostes diferents, partint dels mateixos elements, com has vist a l’activitat 4.5 Analitza per escrit els tres treballs realitzats, justifica cada canvi, tenint en compte els següents aspectes:El disseny té un objectiu, un missatge definit .
Hem d’aconseguir comunicar i no decorar.
Totes les parts han d’estan ben relacionades, per tal enfortir el missatge que pretenem comunicar.
La tipografia ha d’estar integrada a les imatges i ser llegible .
El color denota i té significat.
La formes escollides han d’atraure la mirada.
L’espai en blanc ha d’estar ben repartit.
El disseny té un ordre de lectura, un ritme, una composició, una tensió, un contrast.Una cop acabada la teva reflexió, fes un breu escrit on expliquis com plantejaries aquest exercici a classe: A quin grup d’alumnat el proposaries.
Quin seria el procés de treball a l’aula.
Com faries l’avaluació.
Amb el supòsit d’un cd de música sobre un cicle musical amb la Pedrera com a escenari –agafo per les composicions una foto meva de fa temps-, la portada podria aprofitar la clara identificació amb el turisme d’aquest lloc per jugar amb la idea dels àlbums de fotos que fan els que venen a visitar aquest espai.
D’aquesta manera, l’element inicial del que es fa la composició –una foto pròpia de l’interior de la Pedrera- es presenta precisament com el què és –una foto de visita a aquest lloc- i reforçant la idea de les “fotos de turista” amb la repetició de la imatge, pensant en les còpies pels amics o en els carregats llibres de fotos de vacances.
.jpg)
.jpg)
Una composició desordenada pot donar la sensació de proximitat del fet de la visita: poden estar posades sobre la taula abans de ordenar-les a l’àlbum o per ensenyar-les a algú. En la composició primera (“primera -a” i “primera -b”) la distribució de les fotos atreu la mirada per la forta tensió cap a dalt que té la imatge original, aquí repetida tres vegades deixant el protagonisme al centre: el resultat és un embolcall a l’espectador, que sembla estar al mig, mirant el cel i rodejat dels murs interiors de l’edifici. Per continuar amb la idea de l’àlbum, el text pretén simular un retall de paper escrit manualment –d’aquí aquesta tipografia- per classificar les imatges al llibre.
D’aquesta primera proposta, es presenten dues variants: una primera amb el fons blanc en la que la idea de les fotos pròpies i els papers escrits es veu reforçada en retallar-se més clarament el contorn quadrat de les imatges, i una segona amb el fons negre en la que –si bé no és tan present el mostrari de fotos- l’atracció visual cap al centre és més forta per quedar el fons integrat amb la part externa de les fotos.
.jpg)
.jpg)
La segona proposta (“segona –a” i “segona –b”) parteix de la primera composició per ampliar significats jugant amb la simetria: d’una banda l’interès visual de la imatge no es troba tan exageradament centrat sinó que ocupa més superfície i de l’altra el nou resultat recorda uns ulls, els de l’espectador. Als dos eixos de simetria per aconseguir les quatre fotografies es torna a afegir el text de característiques comentades en la proposta anterior.
.jpg)
.jpg)
A la tercera proposta (“tercera -a” i “tercera -b”) es canvia el joc amb la fotografia per tal de simplificar el resultat visual: la foto només apareix com a fons aprofitant accentuant la marcada direcció que fan les columnes cap al terrat. A la “tercera –a” s’exagera aquesta sensació estirant la fotografia i integrant el text en aquest moviment, mentres que a “tercera -b” s’ordena el text per facilitar la lectura i la foto queda com a fons més “estable” –en aquest cas no s’estira- provant el moviment amb la repetició semitransparent superposada de la imatge que dona aquest aire de calidoscopi, o de difusió per la llum solar que entra del terrat (ambdues coses lligades a l’estiu i les vacances).
Aquest exercici seria una activitat tant per “Fonaments del Disseny” al Batxillerat, cosa que permetria fer reflexionar sobre la importància de la composició al disseny incidint en variants d’una mateixa proposta, com a segon cicle d’ESO, en aquest cas també per treballar la composició però igualment per introduir l’ordinador coma eina gràfica important i encarant-lo a intentar simular sensacions visuals aconseguides per les característiques de la composició a partir d’exemples i amb vàries imatges o propostes diferents. En aquest segon cas, el procés de treball estaria molt més marcat: estudi de les mostres tretes de la publicitat o el disseny en general que aconsegueixen un resultats molt concrets i treball amb el software per aconseguir efectes similars amb unes imatges escollides sobre un tema. Pel Batxillerat, en canvi, es posaria atenció en la reflexió sobre els efectes aconseguits en cada proposta que l’alumne pot treballar a partir d’uns elements inicials més o menys escassos.
L’avaluació, en el cas del batxillerat, premiaria la capacitat de l’alumne per identificar recursos compositius amb les sensacions provocades i reflexionar sobre com accentuar-les o no la seva intensitat. En l’exercici per segon cicle d’ESO els resultats estarien molt més dirigits –cosa que permetria una valoració més directa quant a que s’ha aconseguit o no simular la composició- i s’afegiria com a criteri d’avaluació la destresa amb l’eina de treball i la cura amb la que s’ha fet l’exercici.