Els Cayos -nom d’origen hispà, Key en anglès- són petites illes envoltades de platges paradisíaques. La gran majoria estan deshabitades i habitualment hi manquen fonts naturals d’aigua potable. El turisme està exercint una forta pressió sobre molts d’ells, amenaçant la seva fràgil riquesa natural farcida de vegetació i fauna. També són llocs molt apropiats per a desenvolupar-hi activitats subaquàtiques per la seva gran riquesa biològica, tot i que aquí només parlarem de la part emergida. Els Cayos separen les aigües del golf de Mèxic a l’oest, del mar Atlàntic a l’est.
Wisteria island, cayo deshabitat vist de de Cayo Hueso i visitat per múltiples embarcacions de lleure sota un cel que anunciava la tampesta d'aigua, llamps i trons que va caure al cap de poc
Són en unes illes tropicals, caribenyes, que tenen bàsicament dos climes: un “estiu” càlid i xafogós amb pluges i tempestes i temperatures màximes de 32º C i un “hivern” amb cel serè, dies assolellats i temperatures mínimes de 24º C.
Mapa dels Cayos de Florida extreta de Google-Maps
Els Cayos de Florida formen la prolongació natural que parteix del sud de la península homònima formant un arc que s’acosta fins a només 151 Km de Cuba, des de Cayo Hueso (o Key West) la darrera illa habitada d’aquest conjunt. Aquesta proximitat que ja hem notat amb la gent que pobla Miami, aquí es fa més patent a través del paisatge. La cultura nord-americana avesada a moure’s per tot arreu amb el seu cotxe particular, ha unit aquest rosari d’illots a través d’una carretera que facilita el turisme massiu.
Vam trobar curiós aquest senyal...
Però quan vam veure una cua d'aligator (Alligator mississipiensis) al marge de la carretera vam veure que la cosa anava de debó!
A Cayo Largo, el primer on ens vam aturar, ja hi vam veure un grup d’Ibis blancs (Eudocimus albus).
Un membre del primer grup que vam trobar
L'evolució els ha portat a tenir aquest bec corbat que utilitzen per enfonsar-lo al fang i a través del tacte capturar mol·luscs i altres invertebrats
Els juvenils, tenen tot el cos grisós que canviaran per blanc així que es facin adults. Aquest està a mig canviar el plomatge.
També menjant llavors per terra hi vam trobar un grup d’ocells foscos i de bec gruixut, Molothrus ater. L’exemplar de la fotografia és un mascle, la femella és de color marró més homogeni. Es tracta d’un ocell que parasita els nius d’altres espècies posant-hi els seus ous, tal com ho fa el cucut a casa nostra.
- Amb aquest bec tan gruixut està clar que es tracta d’un granívor
En el mateix ambient s’hi alimentava aquesta tòrtora (Zenaida macroura) acompanyada per tòrtores turques com les que tenim a Europa.
- És una espècie que podem trobar per Amèrica Central, del Nord i el Carib
La Fregata sempre la vam veure de lluny ran de la costa o una mica mar endins, amb moviments molt ràpids. Per això no vam poder aconseguir cap bona imatge. Tot i ser esvelta i elegant, és un ocell paràsit o pirata, ja que roba la pesca que han aconseguit altres ocells. Segurament es tractav de Fregata grossa (Fregata magnificens).
La gran agilitat que té en vol malgrat l'embergadura i la cua profundament forcada la fan inconfusible
A la zona dels Cayos cohabiten de manera abundant 2 espècies de corbs marins, el corb marí gros com el de casa nostra i el corb marí orellut (Phalacrocorax auritus) com el de la fotografia. El nom els ve d’unes plomes blanques en forma de cresta que els surten sobre els ulls durant l’època de cria. Tenen la gola de color groc.
Per la coloració clara podem dir que és un juvenil
Aquest ocell propi de nord-amèrica anomenat Sinsonte pels cubans (Mimus polyglottos) és capaç de reproduir el so d’altres animals, com bé indica el seu nom científic.
El Mimus polyglottos és un passeriforme que s'alimenta d'insectes i baies
També vam poder veure una Garceta verde en castellà, Green heronen anglès (Butorides virescens). És un martinet que arriba als 44 cm de longitud.
És un típic membre de la família Ardeidae amb les potes i el bec llargs
I per fi vam arribar al final de la carretera dels Cayos de Florida.
El primer que sorprèn de Cayo Hueso és la presència de galls (gallines i polls) lliures per tota l’illa, tan respectats que són capaços d’aturar el trànsit perquè estan travessant o menjant al mig del carrer.
Galls i gallina al carrer
Cal destacar de Cayo Hueso la casa-museu on visqué John James Audubon (1785-1851) un naturalista estatunidenc de referència mundial, descobridor de diverses espècies d’ocells, que va escriure entre altres publicacions The birds of America amb unes exquisides i famosíssimes il·lustracions seves, molt romàntiques alhora que fidels als trets ornitològics. Un altre personatge il·lustre que va passar una part important de la seva vida en aquest Cayo fou l’escriptor Ernest Hemingway (1899-1961) autor de The Old Man and the Sea (El vell i el mar).
En els seus embarcadors hi vam trobar diversos exemplars de Gavina capnegre americana (Leucophaeus atricilla). Lers dues imatges següents són la mateixa espècie en dos estadis diferents.
Porta una vida molt lligada a la costa
Tarden 2 o 3 anys en adquirir aquest plomatge d'adult
Un dels ocells que impressionen per la seva corpulència és el Pelicà (Pelecanus occidentalis). També el vam trobar pels ports.
No és difícil veure Pelicans als molls
És una espècie que no podrem trobar a l'interior