Miami i la seva conurbació urbana amb uns 5,5 milions d’habitants, són la 4a àrea urbana més gran dels Estats Units. Està limitada a l’est pels Everglades i a l’oest pel mar Atlàntic. Només fa 116 anys que va ser fundada a la desembocadura del riu Miami, allà on abans hi havien viscut els indígenes Mayaimi, Tequesta i Calusa. Diverses onades migratòries han anat reforçant la presència d’hispans (cubans, haitians…) que representen més de la meitat de la població.
El nom de la ciutat fa referència a l’abundància d’aigua dolça de la zona que trobem en forma de riu, llacs, aiguamolls… cada vegada menys abundants degut a la galopant expansió urbanística. Aquestes àrees humides encara són visitades per alguns exemplars dels seus habitants històrics. Un dels que ens feia més il·lusió de trobar era el Manatí (Trichechus manatus) però només en vam veure rètols que es referien a la cada vegada més gran raresa en aquest indret. Els pocs exemplars que gosen entrar als canals de la ciutat corren un gran perill de quedar ferits o morts per l’acció dels hèlix de les embarcacions.
Els avisos de precaució eren molt poc tinguts en compte
Repassant les terrasses dels bars hi vam trobar grups de corbs americans (Corvus brachyrhynchos)
De bon matí, enmig d'una gran cridòria, anunciaven la seva presència
Un altre ocell que vam veure, semblant als corbs a primera vista, però de colors iridiscents al plomatge i amb l’iris groc, és el Common grackle (Quiscalus quiscula), un passeriforme de la família Icteridae.
També s'alimentava de les engrunes que podia trobar
En un dels múltiples molls hi havia aquest Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), la mateixa espècie de casa nostra.
Es va mostrar molt confiat
Ens va sorprendre la presència d’aquesta Aratinga finschi, pròpia de l’Amèrica central (Panamà, Costa Rica i Nicaragua). Després vam llegir que n’hi ha una petita població asilvestrada a Miami fruit d’exemplars escapats.
Aquesta mirava si els fruits ja eren madurs
Són bones imitadores de sons