Cada dia queda un dia menys; cada dia aquest fil vermell que ens uneix es va escurçant un xic i aviat (esperem que sigui ben aviat) veure’m la teva carona i aquells ulls ametllats que tantes i tantes vegades hem somiat.

La setmana vinent començaran els rumors d’aquestes properes assignacions, els nervis ja es noten en l’aire, en els emails de les persones que estan com nosaltres, en les trucades de telèfon, en …

Tot i els nervis tampoc podem fer-hi res. Hem d’esperear a que el CCAA informi oficialment la data de tall i aleshores sabrem si ens queda encara molt o ja quasi res per veure’t i donar forma a aquell somni meravellós que ens ha acompanyat quasi, quasi 4 anys.