Fa 4 anys que t’esperem

Avui, 15 de juny del 2008 fa 4 anys que vam entregar la sol·licitud d’adopció a la Generalitat. Ja fa 4 anys que t’esperem. Qui ens havia de dir que aquest camí seria tan i tan llarg!!!!

 Avui, també, la padrina fa 35 anyets!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Hem estat tots dinant a casa cel·lebran’t-ho i com no ha sortir el teu nom, quan arribaràs, quan viatjarem, quan … tot eren preguntes sense resposta, com totes les que ens hem anat fent al llarga d’aquests 4 anys. Preguntes que estan a punt de ser respostes, dintre d’uns 20 dies sabrem qui ets, on vius, quan vas néixer, etc… aiiiiii!!!! Quines ganes que passin aquests dies!!!

Vinga que ja falta poquet, cada dia un dia menys, cada hora una hora menys!!!!

Petonets.

Muralla xina

Confirmat: 20 de gener 2006

Al final la data de tall ha estat el 20 de gener. Tot i ser dos dies menys del que es preveia el 21 i 22 de gener del 2006 eren dissabte i diumenge per tant és com si ens haguessim quedat a les portes igualment.

Però si ho mirem fent servir el prisma de l’ampolla mig plena hem de dir que les properes assignacions seràn les nostres.

Sí, sí, sí … ja podem dir allò que sempre haviem somiat dir: a les següents nosaltres!!!! Ja tenim contraccions de pre-part. A la propera ja podrem dir que estem amb contraccions finals de part!!!

Aiiiiii …. que passi ràpid aquest mes de juny!!!

Assignacions fins el 22 de gener?

Doncs sembla que sí!!!

Sembla que la data de tall d’aquesta tanda d’assignacions sigui el 22 de gener del 2006. EL CCAA encara no ho ha confirmat però tot indica que serà així.

Per un dia, per un sols dia no entrarem en aquest bloc d’assignacions. Haurem d’esperar i desesperar un mes mér per a descobrir aquells ullets que ens embruixaran per sempre.

Vinga, vinga … un xic més de tila per a poder passar aquest mes de juny amb tranquilitat i esperar amb moltes forces aquell moment que tantes i tantes vegades hem somiat: veure per primera vegada la nostra princesa o príncep.

Una empenteta més i ja hi som !!!

Ja som al Juny

Doncs sí !! Ja hem entrat al mes de Juny. Semblava que no hi haviem d’arribar, semblava que ja t’hauriem conegut i que la mare estaria de baixa maternal però … res del que haviem pensat s’ha complert.

Som al juny, la mare acabarà l’any escolar (qui ho havia de dir) i potser comença el següent sense tenir-te als seus braços. Tot i així cada dia el fil vermell que ens uneix es va fent més i més curt, i arribarà aquell dia en que veurem la teva carona i serem les persones més felices del món. Aleshores ja només quedarà fer el compte enrere fins que puguem venir a buscar-te al País del Sol Naixent, el país que t’ha vist néixer i al que haurem de donar les gràcies per portar-nos el tresor més gran del món a casa nostra.

Aquesta vegada els rumors tarden a arribar, ja som a juny i l’únic que hem sentit és que sembla que no arribaran al 23 de gener (no han descobert gran cosa no!), per tant estem pendents de saber quina serà la data de tall i saber si entrarem a la propera o encara ens manquen un parell de mesos per poder admirar els teus ulls ametllats i que ens encisin per sempre.

Aquesta doncs, esperem que sigui la setmana en la que ens diran la data de tall.

 Un petó princesa.

Ja falta menys

Cada dia queda un dia menys; cada dia aquest fil vermell que ens uneix es va escurçant un xic i aviat (esperem que sigui ben aviat) veure’m la teva carona i aquells ulls ametllats que tantes i tantes vegades hem somiat.

La setmana vinent començaran els rumors d’aquestes properes assignacions, els nervis ja es noten en l’aire, en els emails de les persones que estan com nosaltres, en les trucades de telèfon, en …

Tot i els nervis tampoc podem fer-hi res. Hem d’esperear a que el CCAA informi oficialment la data de tall i aleshores sabrem si ens queda encara molt o ja quasi res per veure’t i donar forma a aquell somni meravellós que ens ha acompanyat quasi, quasi 4 anys.

El fil vermell

Un fil vermell invisible connecta a aquells que estan destinats a trobar-se, a pesar del temps, del lloc, de les circumstàncies. El Fil pot tensar-se o enredar-se, però mai podrà trencar-se.

(Proverbi Xinès)