“París és una enorme metàfora”, diu Gregorovius a Rayuela. Els de 2n de Batxillerat la setmana passada vàrem transitar-la durant tres intensos dies. Hi va haver temps per tot:

Al Louvre cadascú va aprofitar per veure les obres que més li interessaven. El Max va fer una visita guiada a companys que no fan l’assignatura d’Història de l’Art; la Shen i l’Adriana varen jugar a recrear pintures, escultures i la mítica escena de Godard de la pel·lícula “Bande à part”

i vàrem aprofitar per preparar les classes de Nietzsche entre Apol·lo i Dionís.

A la nit vàrem pujar a la Torre Eiffel

i vàrem saludar el cap de Descartes des de baix.

Dijous al matí alguns vàrem fer un cafè sota la mirada de Plató i Nietzsche al primer cafè filosòfic, el Cafe des Phares:

Després, recorregut segons els interessos: Bastilla, Le Marais, barri llatí, Panteó, Notre Dame, Tuileries, Museu de Marie Curie, Saint-Germain-des-Prés…

Al Sena amb Notre Dame, hi vàrem trobar una metàfora d’Heràclit:

A la tarda, visita guiada al Museu D’Orsay:

Havíem quedat a la Porta de l’Infern, però estava tancada.

L’alternativa: l’origen del món.

Després, rap al Sena

Titanic al Sena

les llums i el fred de París al Sena.

I l’últim dia, Montmartre:

Hem tornat amb un feix d’impressions com a metàfora d’uns dies fantàstics.

Ha estat un plaer acompanyar-vos.

Au revoir!