La setmana passada, els alumnes de 2n de Batxillerat, el Cesc i la Tate vàrem anar a París. A l’aeroport d’Orly, a l’arribar, hi havia un piano de cua. El Pau va inaugurar el viatge tocant “La Valse d’Amélie”.

El dia abans de marxar havíem fet l’examen de Descartes i, evidentment, la seva ombra hi era present. El vàrem trobar en les parades de llibres del Sena,

el seu cap allotjat en el Musée de l’Homme (no hi vàrem entrar però vàrem comprovar que tenia bones vistes)

i alguns el vàrem anar a visitar a l’església on es troba enterrat. A classe ja havíem parlat de les peripècies que va patir el cos (i el cap) de Descartes després de la seva mort. Finalment, el cos (sense cap) es troba enterrat a l’església de Saint-Germain-des-Prés. Després de ser lleugerament enganyats per un geni maligne, el vàrem trobar.

A l’Orsay vàrem poder veure, entre moltes altres obres, la “Porta de l’infern” de Rodin. A dalt de la porta, en actitud reflexiva, s’hi troba “El Pensador”, l’obra que va inaugurar les classes de Filosofia de primer de batxillerat. Al veure’l en aquesta porta, alguns no van poder evitar relacionar-ho amb la Selectivitat que els espera.

També hi havia els quadres de “La Catedral de Rouen” de Monet que l’any passat ens feien discutir entre realisme i idealisme i un quadre de l’Acadèmia de Plató que ens va fer ballar el cap.

El Museu del Louvre, inabastable, ofereix obres per a tots els gustos. Alguns van preferir l’art egipci, d’altres Delacroix, d’altres els va fascinar la Victòria de Samotràcia, que havien estudiat a Història de l’Art. El que tots tenien en comú al sortir era les ganes de tornar-hi amb més temps, com sempre passa al Louvre.

Le Marais, Notre Dame, el barri llatí, Montmartre…

Hi hem estat només tres dies però han estat molt intensos. Molts ja pensen on aniran quan tornin. Això sí: després de travessar d’aquí uns mesos la Porta de Rodin.

 

Au revoir!

Ha estat un plaer acompanyar-vos en el que per a molts ha estat la descoberta d’una de les ciutats més boniques del món.