Frases com: “vatua l’olla!” o “aquesta noia ha fet pasqua abans de rams” entre d’altres, fa anys que ni s’escolten, hem d’admetre que la llengua catalana sembla que estigui fent un retrocés comparat amb l’avanç d’altres llengües en la societat.

Un exemple ben clar d’aquest fet és que la majoria de gent que ens envolta són castellanoparlants, parlen en castellà tant amb la família com amb qui els envolten; això no és cap problema, evidentment, ja que cadascú és lliure de parlar en l’idioma que vulgui; el problema és que les persones que saben parlar aquesta llengua, no fan cap tipus d’esforç per parlar-la ja que en la seva vida quotidiana s’avenen millor amb el castellà.

La televisió no serveix de gran ajuda a la llengua catalana, ja que els programes que més audiència tenen (normalment l’anomenada televisió escombraries), s’emeten en cadenes espanyoles i, per tant, en castellà. Veiem que el nombre de canals televisius que emeten en castellà i els que emeten en català, no és ben bé el mateix, hi ha un predomini dels segons. També cal incluir-hi el cas de la gent que prové d’altres països i que s’han d’adaptar a la nostra manera de fer, així com al nostre idioma, però majoritàriament això ho fan en castellà, i ningú es preocupa tampoc d’ensenyar-los a parlar en català, (sense comptar el cas dels centres d’ensenyament on sí que s’ensenya el català als nouvinguts), perquè ni tansols la gent que el podria parlar, ho fa.

Clar està que no s’ha d’obligar ningú a parlar una llengua amb la què té dificultats per expressar-se, però tots nosaltres (la societat en general) hauríem de fer un esforç per a que aquests casos disminuissin i perquè cada vegada que algú volgués parlar en català, no li fessin repetir-ho en castellà, per falta de comprensió de la llengua.