Hola, estimats alumnes i estimades alumnes de primer de batxillerat (també d’altres cursos). Tal com us vaig anunciar, he decidit tornar a posar en marxa el bloc. Però, com també us vaig dir, no ho puc fer sol (i, a més, no té sentit que sigui així). El que aquí us presento és un text de Bertrand Russell que complementa les classes que hem fet fins ara. Confio que us sigui d’utilitat i que us provoqui el suficient com perquè participeu amb els vostres comentaris. No oblideu, però, que el bloc té més sentit si vosaltres publiqueu els vostres articles, ja siguin personals o bé presos d’algun mitjà de comunicació. Per últim, recordeu que el fonamental a filosofia és argumentar allò que diem, no només dir-ho. D’opinòlegs ja en tenin prou, com per exemple l’Anna Rosa Quintana.
“De fet, el valor de la filosofia s’ha de buscar en bona mesura en la seva real incertesa. L’home que no té cap vernís de filosofia va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit comú, de les creences habituals en el seu temps i país, i d’aquelles creences que s’han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment deliberat de la seva raó. Per a aquest home, el món tendeix a fer-se precís, definit, obvi, els objectes habituals no susciten cap problema, i les possibilitats no familiars són refusades desdenyosament. En canvi, des del moment en què comencem a filosofar, trobem que fins i tot els objectes més ordinaris condueixen a problemes als quals només podem donar respostes molt imcompletes. La filosofia, per bé que incapaç de dir-nos amb certesa quina és la veritable resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del consum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre el que són les coses, augmenta en alt grau el nostre coneixement del que poden ser; refusa el dogmatisme segons com arrogant d’aquells que mai no s’han introduït en la regió del dubte alliberador i manté viu el nostre sentit de l’admiració, presentant els objectes familiars en un aspecte no familiar”.
Estic d’acord en el que diu. Perquè les opinions que vénen de fora, és a dir, que no provenen de tu, el dogmatisme, potser aquestes idees no són les teves idees, i fins que no arriba el moment en què et plantegis unes altres idees, estàs encadenat a les idees de les altres persones que, d’alguna manera, et són imposades.
Malgrat tot, no entenc això que “ens alliberen de la tirania del consum”.
Hola Anna, Russell, amb l’expressió “ens allibera de la tirania del consum” ens ve a dir el següent: una societat de consum (com la nostra) es caracteritza perquè el mercat ens marca unes línees de consum interessades. Els consumidors som simples éssers passius que no qüestionem allò que consumim, simplement ho fem perquè ens diuen que és el que hem de fer; i si no ho fem ens consideren com a éssers allunyats de la societat. En això, precisament, és en el què consisteix el dogmatisme. En canvi, Russell ens suggereix que la filosofia ens pot ajudar a “allibera-nos” de la trampa del consumisme doncs, amb el seu esperit crític, ens fa plantejar-nos la real necessitat d’allò que consumim i, per tant, triem lliurament. Ja no consumim perquè ens ho diuen els altres sinó perquè nosaltres volem.
Ah, d’acord, ara ho he entès. M’imaginava que era això, però no li veia la relació amb el tema.