Tot i que com ja sabem, hi ha diferents usos del verb creure, en definiré un que és com el que podríem trobar en un diccionari; tal definició diu que creure vol dir “donar o tenir per certa una cosa que l’enteniment no acaba de comprendre o que no està comprovada o demostrada”.

Encara que, com ja hem dit, aquest verb té un significat molt ampli, ens dedicarem a intentar contestar una pregunta: què creu o què pensa la societat sobre la vida o la societat mateixa?

Sabem que una societat es pot dividir en diferents edats, on a cada edat hi ha un pensament i manera de veure la vida diferent; a la infantesa i també a l’adolescència, no et preocupes per a res, no et pares a pensar sovint cap a on va la societat, ni què faràs quan siguis gran, aprofites el moment, “carpe diem” que en diuen.

Passats uns quants anys, aquesta darrera etapa i fins als 35 o 40 anys, et comences a plantejar els problemes quotidians: com pagaràs les factures, el impostos, la hipoteca, i comences a pensar que sense diners no pots arribar enlloc.

Dels 40 als 55, t’adones que sense diners sí que pots arribar a algun lloc, però alhora veus que vius en una societat dominada per l’economia, una societat que es preocupa pels problemes propis, “estressada” pel sol fet de no tenir temps per preocupar-te de si realment fas el que sempre havies somiat, i si vius com cal.

I per posar un exemple, de que la societat s’interessa més per temes polítics (que van lligats amb l’economia), que per cap altra cosa, podem agafar un diari qualsevol, a l’apartat de “Coses de la vida. Societat”, es pot observar que per cada dues cares, amb un sola notícia de política, hi ha una plana amb 4 o 5 articles sobre medi ambient, meteorologia, successos de la vida quotidiana, etc. Tot això, a deducció meva, perquè la política i l’economia són dos temes no tan llunyans com semblen.

L’últim sector d’edat són els de més de 55 anys; al preguntar què en pensa de la societat i què n’espera a una persona propera a aquesta edat, et pot contestar, per exemple, que pensa més que no pas n’espera, millor dit, que no n’espera res, i que pensa que aquesta societat no va enlloc, que el sistema polític cada vegada està pitjor, que no respecten l’opinió dels ciutadans de classe mitjana-baixa, que “als de dalt” els convé més mantenir relació amb gent de classe alta, etc. S’ha d’agrair, però, als directors d’un diari que cedeixin almenys 2 planes per als lectors que hi vulguin publicar la seva opinió sobre certs temes, ja que els que de veritat haurien d’escoltar l’opinió dels ciutadans, no ho fan. Un altre factor bastant a to amb el tema de la butxaca és la recent discusió sobre la vivenda, parlar de les dificultats que tenen els joves per accedir-ne a una en condicions, ja que són els més vulnerables, en aquest tema, per tant els més fàcils d’enganyar dins l’anomenada bombolla immobiliària.

Finalment cal dir que tot i que la societat està al servei de la política, fent-li de putxinel·li, també cal tenir en compte que a diferents edats, vàries formes de pensar, i que com més gran és una persona, més ha viscut la vida, més pot comparar amb altres temps, i tot i que en el sentit de que les normes, drets, etc. del govern, han millorat, en altres temes la societat ha quedat estancada.