La cultura catalana és tot el conjunt de tradicions, costums, la llengua i història de Catalunya i que hem viscut tots els catalans i catalanes al llarg dels anys. Tot aquest conjunt d’elements culturals són els que ens uneixen i ens caracteritzen als catalans, alhora que ens identifica com a tals (cosa una mica difícil de fer avui en dia, per culpa de la globalització).
Actualment sembla ser que a la resta d’Espanya es té una imatge de Catalunya molt allunyada de la realitat. Però, per què? Aquesta idea està condicionada en part per certs personatges pertanyents a l’àmbit polític. Vàries acusacions i frases pronunciades per aquestes persones han afectat la societat catalana. Certs partits polítics pretenen captar vots a la resta d’Espanya mitjançant l’atac verbal contra Catalunya i els catalans. Un d’ells n’és el ja conegut Partit Popular (PP) i el seu portaveu Mariano Rajoy, que afirma que, aquí, a Catalunya el castellà i els castellanoparlants estan perseguits, tan en l’àmbit públic (educació, sanitat…) com en el carrer. Jo m’atreviria a afirmar que és tot el contrari, ja que tot i que la llengua materna de Catalunya és el català, hi ha força més gent que parla el castellà i aquesta segona llengua té molta més força. No és que el castellà estigui perseguit sinó simplement és que aquí a Catalunya sembla ser que, tal i com està passant al País Basc, la nostra llengua pot ser que desaparegui i s’estan prenent mesures per a evitar que això passi, com ara imposar el català en l’àmbit educatiu i ensenyar-lo als nouvinguts.
Per una part, la mala imatge des de fora de Catalunya es remunta a la idea del nacionalisme que tenim els catalans i el fet de que preferim aferrar-nos a la nostra pròpia cultura que no pas a la espanyola (que no ve a ser res més que el conjunt de totes les cultures de les diferents comunitats que formen aquest Estat).
Per una altra part, també es té la idea de que els catalans perseguim la independència com a un gran objectiu, un fet que part de la població catalana “espera amb candeletes” ja que suposaria un gran pas per al desenvolupament de la nostra cultura, seria coneguda com a tal, i per al desenvolupament de l’economia (ara se’ns privatitza la nacionalitat, paguem més impostos i rebem menys ingressos per part de l’Estat,…). Això a l’Estat no li interessa per certs motius que ja coneixem, com per exemple que Catalunya és una de les comunitats que paga més impostos de totes i que és una de les que més producció aporta a l’Estat.
La imatge des de dins de Catalunya també n’és una altra part d’aquest fet. En un principi les persones que viuen dins d’aquesta, la nostra nació, haurien de tenir una bona imatge de Catalunya, però en molts casos no és així. Hi ha gent dins de Catalunya que, tot i gaudir de tot el que ens proporciona, la menyspreen. Aquest fenomen ve donat pel fet que, com ja he dit abans, molts catalans preferim aferrar-nos a la nostra cultura que no pas a la espanyola i per la resta de ciutadans de Catalunya que se senten espanyols els crea la impressió de que volem que pensin com nosaltres, que es sentin com nosaltres i això els crea aquest menyspreu del què parlàvem més amunt. És cert que hi ha gent que diu: “Dons a qui no li agradi, que marxi…; per a mi aquesta frase té una part correcte i una altra que no ho és tant. La correcte és que és veritat que quan algú s’instal·la en un lloc nou amb costums i tradicions molt diferents a les seves (en aquest cas no són tantes les diferències entre la cultura catalana i l’espanyola, però hi són) s’hi ha d’adaptar, no es pot permetre que una cultura amb tants anys d’història es perdi en un intent d’aconseguir ser alguna cosa més que la petita part d’un petit estat. Per una altra part també s’ha de contemplar que aquesta idea és una mica discriminatòria, vindria a dir: “Si no t’agrada el mateix que a mi o no et comportes com jo, no et vull al meu costat…”
En definitiva, podríem dir que aquest afany per conservar la nostra tant apreciada cultura s’ha convertit en una estratègia política que alguns partits han utilitzat per crear una imatge mental equivocada a certs grups de persones sobre Catalunya i així recaptar un nombre més gran de vots. Vulguem o no, en els nostres dies tot, i fins i tot el que menys ens esperem, gira entorn de la política i les relacions internacionals.