Com ja sabeu, des de fa ja molt de temps, hi ha diaris de paper; fins fa poc no tenien competència. Només s’havien de preocupar de la competència que li podia fer un altre diari, però ara hi ha diaris digitals, periòdics i revistes. Aquesta modernització, segons duen alguns experts en el tema, no acabarà per destruir la tradició de llegir cada dia aquell diari de paper.
Aquella sensació de tocar el paper, d’olorar-lo, de tocar-lo i de poder palpar aquesta textura tan singular! A Amèrica hi ha una gran tradició en llegir premsa escrita; per a ells agafar un diari, llevar-se i prendre’s un cafè mirant un diari és ja una tradició, per aquest motiu les enquestes allà determinen que a América no despareixerà aquesta tradició. A més, reforcen la seva idea exemplificant: diuen que ningú s’emportarà un ordinador a la platja ni tampoc a la muntanya; posant aquests exemples van aconseguir donar més credibilitat a la seva idea.
Hi ha altres experts que es decanten per la idea de que la premsa escrita acabarà per desparèixer, ja que mirar un diari per internet és gratuït i molt més pràctic, ja que es pot fer des de qualsevol part del món.
Jo crec que aquesta innovació no hauria d’acabar amb la premsa escrita de paper, ja que les dues opcions són compatibles, des del meu punt de vista podrien cobrar l’entrada a les pàgines que mostrin un diari, una revista, etc. Però no s’ha de lliurar una batalla verbal sobre això, sino intentar trobar la solució a aquest dilema que, crec jo, donarà per més d’un debat. Si bé segur que les duess seran compatibles i la gent a la què li agradi palpar un diari que el compri, i la gent que li agradi llegir un diari a la pantalla del seu ordinador que ho faci i disfruti tot el que pugui. Jo ja he exposat la meva idea sobre aquest tema.