El dia 25 de novembre es va celebrar el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència de gènere i, amb aquest motiu s’organitzen, any rere any, diversos actes relacionats amb el tema. Aquest any 2007 s’ha incidit en el tema de la igualtat. S’ha declarat l’Any Europeu de la igualtat. És un tema, per tant, d’actualitat, que omple diàriament les pàgines dels mitjans d’informació i que provoca un sentiment d’impotència, difícil de tractar. La violència està “de moda”. Els sentiments de superioritat per part dels individus, tant masculí com femení, creen conflictes i acaben, moltes vegades, amb la mort de l’altre membre de la parella. Aquest Dia Internacional, mitjançant campanyes publicitàries, comunicats de premsa,… intenta frenar la violència i reduir les morts completament. Això últim és complicat, ja que la societat segueix sent “dominada” per un gènere concret i “ridiculitza” l’altre; així apareix el conflicte i, com a conseqüència, l’augment de les dràstiques xifres que últimament estem veient. És cert que any rere any es van millorant les campanyes, es creen noves formes per intentar eliminar aquesta violència, millora la societat. La pregunta és si aquestes mesures aconseguiran acabar amb aquest infern que és la violència de gènere.
Hola Llúcia, és cert que la xacra de la violència domèstica ens està fent mal socialment; és cert que serà molt difícil erradicar-la; però, el que també és cert és que perquè hi hagin traves no hem de deixar d’anar en la direcció de la seva eliminació definitiva. No hem de defallir en l’intent. Segurament la clau sigui l’educació, no només al nivell de l’escola, sinó, i fonamentalment, al nivell de la família.
Hola, teniu raó en quasi tot el que heu dit, però el que trobo una mica incorrecte és que digueu que la clau per reduïr la violència sigui l’educació per part de l’escola i per part de la família, especialment, perquè hi ha excepcions. Moltes d’aquestes persones que maltracten han tingut una educació correcte i uns guies familiars exemplars; per tant, considero que aquestes persones han tingut una modificació en la seva conducta, ja sigui provocada per una enfermetat o per un consum excessiu d’estupefacents o altres drogues.
Pel que fa a la resta de maltractadors/ores, recolzo la vostra opinió, em sembla la més adequada.
Les enfermetats són un tema apart, però el consum de drogues també és conseqüència d’una manca d’educació, que s’ha de donar des de la infància, sobretot per part del pares, que són els models a seguir de tot nen.
L’educació si que és un punt clau per mirar d’eliminar la violència de gènere, ja que si un nen en la seva educació veu maltractaments, possiblement ell serà un maltractador. És clar, sóc conscient que hi ha excepcions però la majoria de maltractadors maltracten perquè a la seva infantesa va ser l’únic que van veure, i tenen la tendència d’imitar-los. Per això jo crec que la clau és l’educació familiar.