Què és un esquema?:

L’esquema és l’expressió gràfica, visual, de les idees més importants d’un text, estructurades pel seu ordre lògic. Aquest ordre ve determinat per l’exposició de les idees de més a menys importants.

 Per a què serveix un esquema?:L’esquema t’ha de permetre disposar, en un sol cop d’ull, de l’estructura del text i de les seves idees fonamentals.

I per què és important “visualitzar” les idees fonamentals del text? Per a comprendre’l. Per tant, és un exercici de comprensió que després utilitzaràs per a construir un resum o un escrit explicatiu del text o, simplement, per a estudiar.

 Normes per a la construcció d’un esquema:El primer que s’ha de fer és llegir vàries vegades el text, fins que arribis a comprendre’l; això et permetrà conèixer perfectament el contingut del text, i així poder estructurar les idees de forma adequada.
Un cop realitzada la lectura comprensiva del text, subratlla les idees més importants.
Els elements bàsics són:a. El títol.
b. Les idees principals de cada un dels apartats en què s’estructura el text. Cada idea ha d’expressar-se de forma breu i concisa

Sempre que es faci un esquema, ja sigui d’un text o d’una lliçó, s’ha d’identificar l’esquema amb la data de realització, la matèria a la qual correspon i el títol en un lloc centrat.

 Tipus d’esquemes:a.- De guionets.
Consisteix a col·locar un guió davant de cada una de les idees principals (sense oblidar que has de seguir l’ordre lògic del text).b.- De claus.
Consisteix a posar les idees principals i les idees secundàries, precedides per claus.c.- Alfanumèric.
Aquest tipus d’esquema obeeix a la mateixa intenció que l’esquema a partir de claus, però substituint aquestes per números i lletres.

d.- Mapa conceptual.
En aquest tipus d’esquema es tracta de posar els conceptes clau del text en relació, indicant la derivació que se segueix segons el text. El més usual és iniciar la construcció de l’esquema pel concepte introductori i acabar pel concepte conclusió.

 Exemple:Text: De la necessitat d’un poder comú.

Així doncs, trobem tres causes principals de disputa a la naturalesa humana. En primer lloc la competició, en segon lloc la inseguretat, i en tercer lloc la glòria. El primer fa que els humans envaeixin per guany; el segon, per seguretat; i el tercer, per reputació. Els primers usen la violència per apoderar-se de les persones, esposes, fills i ramats d’altres homes; els segons per defensar-los; els tercers, per beneiteries, com una paraula, una burla, una opinió diferent i qualsevol altre signe de infravaloració, tant directament de la seva persona, com indirectament de la seva descendència, els seus amics, la seva nació, la seva professió o el seu nom.
És clar, per aquest motiu, que mentre els humans viuen sense un poder comú que els obligui a tots al respecte, estan en aquella situació que s’anomena guerra; i una guerra de tothom contra tothom. Doncs la Guerra no consisteix tan sols en batalles, o en el fet de lluitar; sinó en un espai de temps on la voluntat de barallar-se és prou coneguda. (…) Qualsevol altre temps és Pau.
En conseqüència, el que pot atribuir-se al temps de guerra, en què tothom és enemic de tothom, pot atribuir-se igualment al temps en què els humans també viuen sense cap altra seguretat que la que els subministra la seva pròpia força i el seu enginy. En una situació així no hi ha lloc per a la indústria; perquè el seu fruit és insegur. I per tant, tampoc cultiu de la terra; ni navegació, ni ús dels bens que poden ser importats per mar, ni construcció confortable; ni instruments per moure i remoure els objectes que requereixen molta força; ni coneixement de la terra, ni càlcul del temps; ni arts; ni lletres; ni societat; sinó, el que és pitjor de tot, por constant, i perill de mort violenta; i per als humans una vida solitària, pobra, desagradable, brutal i curta. (Thomas HOBBES. Leviatan, 1651, pàg. 223-4).

 Esquema de guionets:– El poder comú dóna seguretat.
– Quan aquesta no hi és, estem en Guerra, tots contra tots.
– Estem en Guerra per tres causes: per la competició, volem adquirir guanys; per la inseguretat, volem seguretat; i per la glòria, volem reputació.
– En temps de Guerra tots som enemics, no només quan ens barallem.
– En temps de Guerra, hi ha por constant i perill de mort.
– En temps de Guerra, hi ha vida trista.
– En temps de Guerra, no s’avança en el camp del saber.