La majoria de la gent creu que la responsabilitat dels problemes socials és de les persones que els pateixen, es pensa que la societat posa a l’abast de tothom les mateixes oportunitats i, per tant, els problemes que tingui cada persona (pobresa, marginació…) són culpa de cadascú, perquè no ha sabut espavilar-se prou. En realitat, la marginació i l’exclusió social es pot donar a causa de pràctiques explícites de marginació o, com a la majoria de vegades passa, de manera més indirecta, és a dir, com a conseqüència de la deficiència dels procediments que garanteixen la integració social i que haurien de permetre el ple desenvolupament de les persones dins d’una societat.

La pobresa constitueix l’arrel del problema de l’exclusió i de la marginació social, aquesta pobresa sovint porta a la drogodependència o a la delinqüència.

La irresponsabilitat social de la qual hem parlat és molt més clara quan parlem de presos. La presó, a més, és una manera d’agreujar la situació d’exclusió social en lloc de ser un mecanisme de reinserció a la societat, de fet la majoria de vegades la gent que té problemes, per exemple amb les drogues, veu molt agreujada la seva addicció al ingressar a la presó o inclús hem pogut veure casos de persones que ingressen sense cap problema de drogodependència i s’enganxen un cop són a dins. Tot això ho podem atribuir, en part també, a que els programes reeducatius a les presons són escassos i poc efectius.

També en el sistema polític i econòmic trobem una delegació de responsabilitats, és per això que les polítiques socials en benefici dels pobres són minses. Les classes socials, a més, ja no formen part de l’anàlisi de la política, sinó que aquesta va adreçada a la majoria acomodada, això és degut a que els col·lectius marginats són una minoria i els partits no se’n ressenten si aquests no els recolzen. A més, l’economia predomina sobre la política i, per tant, el que és inviable econòmicament també ho és socialment, la qual cosa vol dir que l’harmonia social està submisa a l’economia del país. Això també contribueix a que es produeixi cada cop més una manca d’oportunitats per a algunes persones per accedir al paper de ciutadà de ple dret i per desenvolupar les capacitats individuals. La mercantilització del món actual fa que sectors cada cop més amplis de la societat no puguin mantenir aquest ritme de competitivitat i quedin fora del circuit econòmic.