A diferents classes, aquests darrers dies, hem parlat de què era un dilema ètic, i hem posat diferents exemples. Un d’ells és el que es coneix com “el dilema d’Heinz”. Aquí us el presento de forma més formal i us invito a que aporteu les vostres possibles solucions. Recordeu que heu d’argumentar, és a dir, heu de dir el per què de la solució que hi aporteu.
“Un nen s’està morint d’una malaltia estranya. Hi ha un fàrmac que, sembla ser, pot salvar-lo, i que ha descobert fa poc un farmacèutic de la ciutat. Però el farmacèutic cobra sis mil euros per una petita dosi, un preu vuit vegades superior al preu de cost. El pare del nen, Heinz, demana diners a amics i familiars, però només aconsegueix la meitat del que necessita. Aleshores va a suplicar al farmacèutic que li doni el medicament a un preu més econòmic o que li deixi pagar-lo més endavant. El farmacèutic, però, es nega recordant que ha descobert el fàrmac amb molt d’esforç i ara vol treure’n un bon benefici. Finalment, Heinz, desesperat, entra per la força a la farmàcia i roba la medecina que necessitava el seu fill.”
Em sembla correcte que Heinz hagi de fer això perquè si la situació fos la contrària i Heinz trobés el fàrmac, el farmacèutic faria qualsevol cosa pel seu fill.
Una possible solució és que Heinz, després de robar-lo deixi en un compte de banc els diners que costava el medicament.
així, si el dóna el compte al farmacèutic, si en treu els diners quedarà rsgistrat i pot tenir el registre com un aval.
Correcte que Heinz miri cap als seus interessos paterns. En aquest cas s’ha de ser una mica egoista i no importar-te el treball fet pels demés, en aquest cas el farmacèutic. Ja que en aquest cas es pot apreciar com el farmacèutic no volia aportar un benefici a la gent que ho necessités, sino enriquir-se a partir de les seves malalties.
Encara que bé, només es tracta de la mort o de la supervivència d’un humà més.
Una possible solució seria que Heinz fes propaganda del farmacèutic pel “boca a boca” ja que no disposa d’uns mitjans econòmics molt elevats. Això sí, no hauria de dir que ell va robar el fàrmac ja que podria propiciar que altres persones amb una situació de desesperació similar a la d’ell també anessin a robar al farmacèutic, i aquest, veient que ningú paga pels seus esforços, s’acabés enfonsant en una depressió.
Tot, molt hipotèticament, és clar.
Año 2004, crédito variable de convivencia y ya planteaste el dilema de Heinz. Año 2009 y aún sigo dándole vueltas a la cabeza.
La única manera de resolver ese dilema y sentir que has tomado la decisión correcta sería viéndote en la situación del padre que no tiene suficiente dinero para comprar un fármaco carísimo y poder salvar la vida de su hijo.
Fuera de la situación, desde una visión objetiva, no sería legal actuar en el papel del padre, tampoco lo sería desde el papel del farmacéutico ya que el precio intrínseco del fármaco ha sido inflado muchísimo y no estamos hablando de un fármaco para curar un resfriado, sino que hablamos de un fámaco capaz de salvar una vida humana y no una vida normal, sino la vida de un niño, de tu propio hijo.
A la pregunta ¿sería moral robar el fármaco para salvar a tu propio hijo? Respondería que sí, una vida es una vida y quizá no sea moral robar el fármaco, pero ¿es moral cobrar un dineral por la vida de un niño?
Yo pienso que habría que ponerse en la piel de Heinz, si nosotros fuéramos él haríamos lo que fuera por nuestro hijo.
Robar es un acto inmoral, sí, pero yo pienso que el farmacéutico, a parte de lo que ya se ha comentado del excesivo precio del fármaco, podría haber aceptado la idea de cobrarle primero la mitad del fármaco e ir cobrando el resto mensualmente.
Este dilema yo no sabría bien cómo calificarlo, porque decimos que puede ser moral porque roba para su hijo, pero por esa regla de tres todos los ladrones tendrían justificación y ninguno sería juzgado, así que yo creo que sería más un acto inmoral. “El fin no justifica los medios”.
Jo crec que s’ha de reconèixer l’esforç que ha fet el farmacèutic de la ciutat per poder crear una medecina que pugui curar aquesta malaltia i, per tant, és obvi que vulgui treure’n un benefici; però no trobo just el fet que deixi morir una persona per la simple obsessió de que obtingui un determinat i considerable nombre de diners. En aquest cas hauria d’haver sigut més benèvol davant el plantejament de les conseqüències greus que puguin perjudicar al nen i, per tant, vendre-li el fàrmac a Heinz a un preu més assequible, tenint en compte que no té diners per pagar el producte. Per tant, trobo que Heinz ha fet bé d’actuara d’aquesta manera, tenint en compte que té un fi justificable, el de curar al seu fill. I a més, no hi havia altra opció que pugui fer canviar d’idea al farmacèutic. Una possible solució seria que Heinz proposi al farmacèutic treballar per a ell per tal de pagar la resta dels diners que li déu i, a canvi, obtenir el medicament per poder curar al seu fill.
Aquesta acció està justificada ja que l’objectiu del robatori és intentar salvar la vida del nen. Penso que encara que sigui un robatori i no estar bé robar, és justificat i el metge prefereix sis mil euros abans que veure a un nen morir.
Penso que, encara que no sigui una acció moral, té una justificació ja que, abans d’actuar d’aquesta manera, havia demanat siusplau el fàrmac, havia recaptat uns diners amb amics i familiars i va demanar-li al farmacèutic que li deixés pagar-lo a poc a poc, i ja que es va negar i estava en joc la vida del seu fill (si no l’hagués robat, el su fill podria morir), va robar la medecina i com ho haurien fet tots els pares per salvar la vida del seu fill, si estigués en joc la seva vida.
Doncs a mi em sembla molt bé el que fa el pare Heinz, és a dir, que entri a la farmàcia a robar aquell fàrmac perquè si el seu fill està molt malalt, quasi per morir-se, és una necessitat el que robi.
A mi no em sembla bé que robi, però com jo entenc que és una urgència, doncs…
Jo també faria el mateix que el pare Heinz, si fos per la meva filla o per al meu fill.
No me parece tan mal que Heinz haya robado el medicamento porque su hijo lo necesita de verdad. El farmacéutico tenía que haberse puesto en el lugar del padre y del hijo; yo creo que si se hubiera puesto más en el lugar, le habría vendido el medicamento a Heinz a la mitad del precio y que Heinz lo pague, lo que falta, más adelante.
Ya que Heinz se ha visto obligado a robar el medicamento por la vida de su hijo.
El no encontró otras formas de conseguir el medicamento y sí me parece bien que lo haya robado.
Y vuelvo a repetir que si el farmacéutico se hubiera puesto en su lugar le habría dado ese medicamente de alguna forma. Y además que es un niño y tiene toda la vida por delante.
Yo habría hecho lo mismo si fuera Heinz,después más adelante le ruego al farmacéutico que no me denuncie y que se lo iré pagando poco a poco y si me encierran un tiempo me da igual, al menos le he salvado la vida a mi hijo!!!
Em sembla correcte que Heinz hagi de fer això perquè si la situació fos la contrària i Heinz trobés el fàrmac, el farmacèutic faria qualsevol cosa pel seu fill. Una possible solució és que Heinz, després de robar-lo, deixi en un compte de banc els diners que costava el medicament
Jo penso que el Sr. Heinz no només tenia tot el dret de robar el medicament sinó que entenc que potser no cal ni que li intenti pagar els euros al farmacèutic posteriorment. Entenc que el farmacèutic pot ser un professional excel·lent per haver inventat el medicament però que no ha tingut cap mena d’escrúpol i ha demostrat ser insensible al patiment del Sr. Heinz i el seu fill. Trobo que el del farmacèutic és un comportament moralment molt reprobable mentre que el Sr. Heinz fa el que faria qualsevol pare.