Estava llegint una notícia l’altre dia que em va resultar degradant. La causa? La Xina s’està convertint en un abocador. Però el fet no és només aquest. Xina cada cop va pitjor, al meu parer.
Quasi sempre que observo la procedència d’un producte, veig el seu origen: made in China. Això només enriqueix a uns pocs. És ben sabut que a les fàbriques on es produeixen tots aquests articles hi treballen una multitud de persones mal pagades, mal descansades i mal alimentades. Perquè no es pot viure tranquil treballant dotze hores o més al dia, sense cap mena d’interrupció, ni tan sols per anar un moment a casa a dinar. Sona una sirena, momentània satisfacció, i al cap d’uns vint minuts, quan ja has d’haver acabat de dinar, torna a sonar, profunda infelicitat.
Aquestes són les persones que formen el país, perquè són la gran majoria. Hem convertit la Xina en una gran fàbrica, la qual després fem servir d’abocador. És una vergonya. I no ajuda el fet que tothom aprengui xinès, per poder fer negocis a la Xina, on la majoria només parlen xinès i on cada vegada hi viuen més habitants. Ho empitjora tot. No crec que algú s’aprengui un idioma tan complicat com el xinès sols per diversió. En el fons, totes les persones ho fan per tenir tractes amb els xinesos. A més, les fàbriques que construeixen aquestes persones són normalment explotadores. I per acabar-ho d’adobar, seguidament, al cap d’uns pocs anys, ens cansem de l’ordinador que tenim, per exemple, i el llancem. Sense saber que algú els porta, destrossats, a la Xina, on persones intenten guanyar-se la vida desmuntant-los, tot arriscant la seva salut, guanyant uns pocs diners que no compensen tot el seu esforç.
I aquí no s’acaba tot, ja que desmuntar els objectes electrònics d’aquesta manera, sense cap mena de seguretat, és agressiu per al medi ambient, i això també afecta, i afectarà, negativament a la seva salut.
No podem deixar la Xina una mica en pau? Li estem demanant massa, se n’anirà tot en orris.