L’altre dia vaig llegir un article al diari que explicava la història d’un rodamón alcohòlic i que, segons semblava, no estava gaire bé del cap (potser per l’efecte de la beguda), ja que anava sempre amb uns patins ballant, cantant, cridant i dient ximpleries. El cas és que un home el va veure i va decidir crear una marca de roba en la què ell fos la seva imatge, així que li va fer signar un document en el què li donava el seu consentiment per al projecte i li adjudicava un tant per cent dels beneficis, tot i que el rodamón el va rebutjar. El projecte, però, va tiran endavant i ha estat tot un èxit.

I jo em pregunto: realment es pot considerar que aquest home estava en plenes facultats mentals per signar el contracte? És evident que no. Jo penso que el que ha fet aquesta marca de roba és aprofitar-se d’una persona que no està bé, tot per aconseguir el de sempre, diners.

En aquest cas es pot veure l’avarícia d’algunes persones en aquesta societat, que no té límits, que aprofita qualsevol ocasió per obtenir beneficis, per molt roïn que sigui el negoci.