Com diu aquella cançó de La Trinca:

“Què bonics són els anuncis que fan a televisió!

Què boniques les músiques!

Quin poder de persuasió!

Són tan monos els anuncis que tu sempre exclames:

“Quina llàstima que els tallin per posar programes””

Avui (30 de novembre) ha sortit un article publicat al diari El Periódico que deia: “La UE autoritza l’augment de publicitat a la televisió”. Veient aquest panorama, al final sí que acabarem tots exclamant la cita que deien els de La Trinca, ja que rara és la vegada que puguis veure una pel·lícula sense haver de fer zàpping cada 30 minuts.

Segons l’article, els talls entre programes a partir d’ara seran més freqüents (encara més?)… doncs, potser caldria també saber si seran més llargues o no les pauses, ja que com diu l’article s’estableix un màxim de 12 minuts per intermedi, però Espanya sobrepassa el temps establert. Així doncs, encara pot ser pitjor.

Anys enrere (parlem de fa tres o quatre anys) algunes cadenes de televisió emetien programes sense interrupcions, com el cinema sense interrupcions dels diumenges a TV3. Però últimament ja no es fa; ara es dediquen a situar un comptador que diu: “tornem en: 59 segons”, i que va retrocedint. Però aquest comptador surt a la primera mitja part d’una pel·lícula, i després van fent pauses cada vegada més llargues, fins l’última que dura un quart d’hora pels cinc minuts finals de pel·lícula. Aquest és el motiu pel qual una pel·lícula que sol durar una hora i mitja pot arribar a durar fins a una hora més.

Resumint: que haurem de seguir practicant amb el comandament a distància i el zàpping per poder passar les tardes veient pel·lícules sense que es fagi pesat. O una altra solució: mirar pel·lícules amb vídeo i DVD (però sense piratejar!!).