“Ja torna la nostàlgia, ja torna la temor , ja torna a estar aquí, com cada dia, com cada hora, torna la foscor.”
Això és el que avui dia moltes dones maltractades pensen quan el seu marit o amant torna a casa. Però, creieu que aquesta sensació l’hauria de passar alguna persona?
Cap dona hauria de tenir por de que ningú la maltractés o li fés temor, i encara menys que l’humiliés, el què ens faltava ja era que no poguessim gaudir de la vida que obtenim, com per a estar pensant que si faig això, em pegarà, que si faig allò altre també em pegarà.. , així no és pot viure.
Ahir -25 de novembre- va ser el dia internacional en contra de la violència de gènere. Cada any augmenta el número (majoritàriament de dones) de persones assassinades pels seus marits o amants. El diari La Vanguardia va informar que aquest any a Catalunya hi han hagut 11 assassinats per violència de gènere. L’actriu Pilar Bardem afirmava que per cada tres dones que hi ha al món , una d’elles ha patit un grau de violència alguna vegada en la seva vida.
Les estadístiques mostren que en el tant per cent de dones maltractades, la majoria són dones immigrants.
Aquestes dones que pateixen maltractaments, haurien de trucar immediatament a la policia. És cert que ningú pot imaginar-se pel que estan passant, però què és millor, viure o no viure?
Basta ja de maltractaments, d’humiliacions i de patiments, tant pel que fa a les dones com també als homes que els pateixen.
NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE!!
Per Ana Martín.
El terme de “violència de gènere” està mal dit, perquè només es fa cas a la violència que es dóna de l’home a la dona, i hauria de ser en les dues direccions. A més, aquest terme només és vàlid amb el concepte de matrimoni que hi havia abans, ara hi ha matrimonis homosexuals legals i estan discriminats en aquest sentit.