Arxiu diari: 2 novembre 2007

Mor la ximpanzé que sabia parlar amb el llenguatge de signes

Publicat el per
Respon

Washoe, morta als 42 anys, reconeixia 250 senyals creats per a sordmuts

La ximpanzé Washoe, morta dimarts, en una imatge d'arxiu. Foto: ARXIU / AP / UNIVERSITAT CENTRAL DE WASHINGTON

La ximpanzé Washoe, morta dimarts, en una imatge d’arxiu. Foto: ARXIU / AP / UNIVERSITAT CENTRAL DE WASHINGTON

IDOYA NOAIN
NOVA YORK

Els estudiosos de la capacitat de comunicació dels primats estan de dol. Dimarts va morir als Estats Units Washoe, una femella ximpanzé que a finals dels anys 60 va entrar en la història i va obrir el debat sobre el tema al convertir-se en el primer d’aquests animals capaç d’aprendre i utilitzar el llenguatge de signes dels sordmuts. Washoe tenia 42 anys i va morir després d’una breu malaltia envoltada “de la seva família i els seus amics més pròxims”, segons un comunicat de l’Institut per a la Comunicació de ximpanzés i humans de la Universitat de Washington.
Washoe va ser capturada el 1965 a l’Àfrica. Va arribar als EUA com a subjecte d’experiments militars de les Forces Aèries, però el 1966 va ser adoptada per Allen i Beatrix Gardner, psicòlegs especialitzats en investigació del coneixement, que la van batejar en honor del comtat de Nevada on vivien.

COM UN NEN SORDMUT

Els Gardner, escèptics d’altres investigacions amb primats que en l’època exploraven la possibilitat que aquests aprenguessin a parlar, van criar Washoe com si fos un nen sordmut, i quan tenia 5 anys ja podia comunicar-se pel llenguatge de signes.
Dos investigadors més, Roger i Deborah Fouts, van rellevar els Gardner en l’atenció de Washoe, que va arribar a controlar més de 250 signes i va ser capaç d’ensenyar el llenguatge a un altre ximpanzé sense intervenció d’humans. Èxits com aquests van representar per a molts una fita i un psicòleg de Harvard, per exemple, va dir quan va saber que Washoe utilitzava els signes d’aigua i ocell al veure un cigne que era comparable “a rebre un SOS de l’espai exterior”.

ESCÈPTICS

Però no tothom estava convençut que la comunicació de Washoe suposés un avenç real en la investigació. Entre ells hi ha el doctor Herbert Terrace, de la Universitat de Columbia, que va estudiar un ximpanzé batejat com a Nim Chimpsky (parodiant Noam Chomsky, crític de la investigació amb animals). Terrace va afirmar que els ximpanzés no aprenien els signes, sinó que es limitaven a imitar.

Deborah Fouts ha explicat que el centre de Washington no buscarà nous ximpanzés per substituir Washoe. “Som abolicionistes –ha dit a un diari de Seattle–. I res pot reemplaçar que visquin a l’Àfrica amb les seves pròpies famílies”.

Els humans som més intel·ligents?

Publicat el per
Respon

Segons els últims estudis realitzats un simi és capaç de fer petites sumes i d’utilitzar eines millor que un nen de dos anys. La diferència és que el nen de dos anys és més intel·ligent perquè a aprés culturalment a interpretar intencions i a imitar als adults en la resolució de problemes.

Aquesta és la notícia:

ESTUDIO COMPARADO DE SERES HUMANOS Y MONOS

Los seres humanos somos más inteligentes que los monos porque nos relacionamos mejor

EUROPA PRESS

MADRID.- Un grupo de científicos de varios países (incluidos dos españoles de la Universidad Complutense de Madrid) han realizado un amplio trabajo de campo con monos y humanos de dos años, del que se desprende una interesante conclusión: los hombres somos más inteligentes porque nos relacionamos mejor, y aprendemos de los demás. El estudio ha sustenta un artículo que ha publicado la revista científica ‘Science’.

El Instituto Max Plank de Antropología Evolutiva de Leipzig, Alemania, ha sometido a diversas pruebas a 243 animales. De ellos, 106 fueron chimpancés, 32 orangutanes, y 105 niños humanos de dos años y medio de edad. Los resultados probaron que estos últimos eran más listos, pero sólo en ciertas cosas.

Los niños obtuvieron una puntuación de 74 (sobre 100) frente a 33 de las dos especies de monos en habilidades de comunicación y aprendizaje social. Sin embargo, las puntuaciones fueron similares en lo relativo al conocimiento del mundo físico, como estimación de cantidades, visión espacial o inferencia causal.

Este hallazgo sustenta la idea de que la inteligencia de los seres humanos no se debe a un cerebro más grande, o a una mayor capacidad mental, sino a su capacidad para aprender los unos de los otros. Somos inteligentes porque somos sociables, no al revés.

El trabajo supone una confirmación de la llamada teoría de la ‘inteligencia cultural’. El desarrollo de habilidades socio-cognitivas con las que poder intercambiar información estaría en la base de la inteligencia de los seres humanos. Esas habilidades se desarrollan en edades muy tempranas.