One thought on “Adolescència. Etapa de embriaguesa espiritual?”
batxillerat2Post author
Aquesta es la meva pregunta filosòfica i he adjuntat una foto meva amb una “pose” de pensador, o almenys intentant fent-ho…
Què és el que vull dir, doncs simplement que els adolescents ( jo mateix, per exemple) tenim uns certs conceptes de la fe molt específics.
Ens falta espiritualitat, però no em refereixo a la falta de religiositat sinó a una crisi de fe: creure en alguna cosa més enllà del material.
Aquí he volgut fer un joc de paraules, ja que embriaguesa es quan a causa del alcohol perdem els nostres sentits i ens confonem. I aquesta embriaguesa es passatgera i al final no et deixa fer res bo, però la presència de esperit no es passatgera, sinó que al passar els dies i els anys segueix actuant positivament en nosaltres.
Independentment de la religió que seguim, la manera de concebre a Déu es la que defineix el nostre estil de vida, el dels adolescents i desafortunadament ens dirigeix a sotmetre’ns a un materialisme i consumisme excessiu, definint la nostra forma de parlar, de vestir i de valoració cap a nosaltres mateixos i als demés.
Aquesta es la meva pregunta filosòfica i he adjuntat una foto meva amb una “pose” de pensador, o almenys intentant fent-ho…
Què és el que vull dir, doncs simplement que els adolescents ( jo mateix, per exemple) tenim uns certs conceptes de la fe molt específics.
Ens falta espiritualitat, però no em refereixo a la falta de religiositat sinó a una crisi de fe: creure en alguna cosa més enllà del material.
Aquí he volgut fer un joc de paraules, ja que embriaguesa es quan a causa del alcohol perdem els nostres sentits i ens confonem. I aquesta embriaguesa es passatgera i al final no et deixa fer res bo, però la presència de esperit no es passatgera, sinó que al passar els dies i els anys segueix actuant positivament en nosaltres.
Independentment de la religió que seguim, la manera de concebre a Déu es la que defineix el nostre estil de vida, el dels adolescents i desafortunadament ens dirigeix a sotmetre’ns a un materialisme i consumisme excessiu, definint la nostra forma de parlar, de vestir i de valoració cap a nosaltres mateixos i als demés.