Kio Ramírez (1r. d’ESO)

Pensar…

Per a mi pensar és quelcom natural com el respirar. És una cosa que fa tothom, encara que no tothom ho fa igual, ni el mateix, i això a vegades es bo i a vegades dolent.

Els pensaments van relacionats amb el pensar, però no és el mateix. Perquè pensar és una cosa que es fa sempre; en canvi, els pensaments no, perquè tu en un moment concret pots tenir un pensament i en un altre moment un altre pensament. Però estas pensant continuament; és a dir, per mi els pensaments estan dins el pensar.

A vegades els pensaments i la manera de pensar et poden ficar en més d’un conflicte, ja que no tothom pensa el mateix i, a vegades, tot i que diuen que parlant s’erreglen les coses, no sempre es aixi; ja que per molt que parlis i vulguis arribat a un acord, cadascú té la seva manera de pensar i costa canviar-la. Encara que si tothom penses igual seria molt aburrit. I hauria de ser aixi, que cadascú pogués dir el que pensa com ho pensa i on ho pensa.

 Anna Puig Roure (1r. d’ESO)

 Per a mi el pensar és un misteri tan gran com l’aparició de la vida. És com la nostra pròpia veu sonant dins el nostre cap, però sense que ningú ho pugui escoltar.

És una mena de conversa amb nosaltres mateixos. No en sé el motiu, però mai no es deixa de pensar per molt que ho intentem.

Crec que hi ha dues maneres de pensar, i pot ser que les dues es produeixin alhora. Hi ha el pensament en què la veu et ressonna al cap i el pensar en que no et sents, però no sé com, t’escoltes igualment.

Els pensaments són les coses que penses quan estàs pensant. Els pensaments no tenen un tema concret. És l’única cosa que pots estar segur que no desapareixerà i que sempre et farà companyia.

Enviat per l’Alba Fernández

2 de Març

A Filosofía vam llegir el llibre. Quan vam acabar de llegir va sorgir un dubte d’una frase:

“Tinc un “penso”, i faig una ratlla al voltant del meu penso”

Va sorgir una pregunta: ¿El pensament es real? Gairebé tothom va dir que sí. Per aclarar els dubtes el professor va posar un exemple d’un home que estaba pensant que estaba volant i vam arribar a la certesa de que els pensaments sí són reals; el que no és real és el que no està fent, no està volant”. Quan vam acabar de l’explicació, el professor de filosofía va fer una pregunta:

– Perquè nosaltres caiem si volem volar i els ocells no?

Hi havis diverses opinions. Un era que els ocells poden anar a totes direccions…, ells tenen més impuls a l’hora de quan van a caure…, simplement perqué ells poden anar a totes direccions… Un altre opinió va ser que els ocells, com tenen ales, tenes més facilitats a no caure’s com nosaltres, quan una persona va dir que només pot volar el que té ales, el profesor va preguntar:

– Els globus no tenen ales i volen ¿perquè volen?

Hi havia unes opinions que eren molt bones com per exemple una nena va dir que primer van dir que els globus volen perquè planejen i estan plens de diòxid de carboni. Després al cap d’una estona van comentar que els globus venen, volen i el que inflem per la boca no, perquè els del “Viena” estan fets amb màquines. També van dir que era perquè els del “Viena” porten eli…

La última pregunta que es va fer va ser: – Es el mateix volar que planejar?

Va veure una resposta; era d’una nena: – Es com si volar fos una rodona i planejar es estar dintre de la rodona.

Continuarà…

Alba

Enviat per la Ivette Martínez i la Júlia Rius

9 de febrer

A la classe partida amb el grup B de 1r., vam fer les activitats següents:

– Havíem de tancar els ulls i imaginar-nos un armari buit. Desprès ficar “les nostres preocupacions” en una bossa de la brossa i tancar l’armari amb la bossa dintre.

– Estàvem en rotllana tots asseguts, i quan el professor digués ja, qui volgués podia anar al centre i fer el que volgués pero sense fer soroll ni parlar.

Al acabar l’activitat el profesor ens va formular les següents preguntes:

– Que havíem fet?
– Ens havia costat sortir?
– Ens em sentit incòmodes en  algún moment?
– Havíem tingut alguns sentiments bons o dolents?

Al  principi, generalment, a tothom ens havia costat sortir i teníem molt dubtes de de que era el que havíem de fer, no és que no ho haguéssim entès, sinó, es que no sabíem que fer. Després la majoria van sortir i s’ho van pasar bé.

Enviat per Kio Ramírez (1r. d’ESO)

2 de febrer de 2009

A la classe de filosofia del grup A de 1er d’ESO vem llegir el llibre de : “La descoberta de d’Aristotil Mas, com és habitual.

Un cop vem llegir tan sols una pàgina vem fer una llista a la pissara de temes que sortien a la lectura i els quals sobre què parlar; i van sortir:

-Pensaments

-Somnis

-Idees

-Imaginació

-Record

Vem parlar una mica de tot i vem arribar a vàries conclusions: Continue reading →

Enviat pel Gerard Moliner (1r d’ESO)

Dilluns 29 de gener de 2009

A la classe de Filosofia de 1r d’ESO (els que vàrem partir) hi vem llegir la pàgina 13 del llibre “La descoberta d’Aristòtil Mas”. Després vem enumerar les coses que ens van cridar l’atenció i van sortir les següents:

– Sentiments (Sukaina)

– Els pensaments  (Júlia)

– Barreges de menjar (Pau) – Opinions (Jorge)

– Etiquetes (Anna)

– Comportament i interpretació dels animals (Anna i Gerard L.)

– Comprensió (Gerard M.)

Totes les coses van ser demostrades amb exemples, que el mateix que dèia la frase, dèia exemples o els mateixos companys.

Ara bé, després de tot això, quedava molta classe per endavant, així que vem votar entre tots els companys un d’aquests sis temes.

Va sortir elegit el tema de “Les Barreges de menjar (Pau)“. Continue reading →

Abans de vacances de Nadal, vem fer l’activitat de les virtuts i els defectes. Consistia en que cada persona de la classe et dèia les teves virtuts i els teus defectes en un full paper. Amb això treballàvem el valor de la sinceriat i la coneixença entre nosaltres.Va costar una mica ja que tots estàvem parlant; però al final vem acabar a temps.

Quan vam tornar de vacances vem fer la valoració d’aquesta activitat. Les preguntes i reflexions que ens vem formular vas ser:

 – Què ens havia semblat l’activitat…

 – Si ens havia servit d’alguna cosa…

 – Si alguna cosa del que havíem ficat no estavem d’acord….

 – Com ens ho vem pendre les coses que ens van posar…

Cadascú va dir la seva opinió i, la majoria de persones els hi había sentat malament alguna cosa o no estaven d’acord. Generalment a tothom li va interesar aquesta activitat, per saber el que els altres pensaven d’ell/a i per millorar els seus defectes.

COMENTEU DIENT LA VOSTRA!

Ivette Martinez i Horta Júlia Rius Gonzales 1r d’E.S.O.