Anna Puig Roure (1r. d’ESO)
Per a mi el pensar és un misteri tan gran com l’aparició de la vida. És com la nostra pròpia veu sonant dins el nostre cap, però sense que ningú ho pugui escoltar.
És una mena de conversa amb nosaltres mateixos. No en sé el motiu, però mai no es deixa de pensar per molt que ho intentem.
Crec que hi ha dues maneres de pensar, i pot ser que les dues es produeixin alhora. Hi ha el pensament en què la veu et ressonna al cap i el pensar en que no et sents, però no sé com, t’escoltes igualment.
Els pensaments són les coses que penses quan estàs pensant. Els pensaments no tenen un tema concret. És l’única cosa que pots estar segur que no desapareixerà i que sempre et farà companyia.
“Crec que hi ha dues maneres de pensar, i pot ser que les dues es produeixin alhora. Hi ha el pensament en què la veu et ressonna al cap i el pensar en que no et sents, però no sé com, t’escoltes igualment.´´
no ho entenc annaa T.T
a vera si taclara lecoltas o no l’escoltes?XD
a per cert es mol monuu l’elefantet ^^