La darrera Setmana Santa vaig marxar de vacances a Castella. Vam anar, jo i la meva família, a una casa rural en un poble molt a prop de Guadalajara i allà vaig descobrir que tot i que sóc al·lèrgic als gossos i que els hi havia tingut tírria des de sempre, podia encarinyar-me amb un. El gos, la gossa en aquest cas, en qüestió es deia Canela, i simplement m’hi vaig enamorar. Era tan carinyosa amb mi, que de veres pensava que m’estimava, però malauradament vaig descobrir que allò eren falsos sentiments, perquè, de fet ni els gossos ni pràcticament cap altre animal, en tenen.

D’una banda, quan em succeí això, vaig canviar la meva idea mental dels gossos, als qual sempre els havia tingut por, i d’ençà d’aquell viatge me’ls miro amb una altra carona. La Canela era tan carinyosa i tan agraïda quan li portava les restes del sopar, que vaig començar pensar que aquells animalons sí que sentien; però, com ja he dit, això és impossible. Per dos motius bàsics; els animals no són tenen la capacitat d’ésser racionals (no tenen la capacitat conèixer la raó) i a més, és sabut que responen als actes segons els impulsos o estímuls que els fan actuar d’una manera determinada; és a dir, si per exemple, al teu gos que està afamat li dus un plat amb Friskies, semblarà que està content perquè penses en ell, però en veritat, està content perquè li portes teca. Al igual que si ets bo amb un gos i fa dies que no et veu, actuen simplement com els rota, és a dir, un dia poden venir amb ganes de jugar i al següent de mossegar-te. Per tant, i nombrosos estudis ho demostren, els gossos (però també és extensible a la resta d’animals), no responen a un patró de conducta concret, sinó que simplement actuen per estímuls. Posem un altres exemple molt clar; quan un gos plora. Hom creu, a priori, que plora perquè està trist, però això no és així; sol ser simplement que li fa mal quelcom.

 Malgrat tot, i a pesar que pugui ser dolorós admetre que l’amor que es pot sentir cap a un animal no sigui recíproc, s’ha d’admetre que científicament, això és el cert i la veritat racional. Jo mateix he experimentat què és endur-se un desengany “amorós” amb un animal; però sempre és millor endur-se’l d’un animal, que no pas d’un humà, que sí que sent i pateix igual que tu.

Àlex Mir (4t. d’ESO)