Kio Ramírez (1r. d’ESO)

Pensar…

Per a mi pensar és quelcom natural com el respirar. És una cosa que fa tothom, encara que no tothom ho fa igual, ni el mateix, i això a vegades es bo i a vegades dolent.

Els pensaments van relacionats amb el pensar, però no és el mateix. Perquè pensar és una cosa que es fa sempre; en canvi, els pensaments no, perquè tu en un moment concret pots tenir un pensament i en un altre moment un altre pensament. Però estas pensant continuament; és a dir, per mi els pensaments estan dins el pensar.

A vegades els pensaments i la manera de pensar et poden ficar en més d’un conflicte, ja que no tothom pensa el mateix i, a vegades, tot i que diuen que parlant s’erreglen les coses, no sempre es aixi; ja que per molt que parlis i vulguis arribat a un acord, cadascú té la seva manera de pensar i costa canviar-la. Encara que si tothom penses igual seria molt aburrit. I hauria de ser aixi, que cadascú pogués dir el que pensa com ho pensa i on ho pensa.