Enviat per l’Alba Fernández

2 de Març

A Filosofía vam llegir el llibre. Quan vam acabar de llegir va sorgir un dubte d’una frase:

“Tinc un “penso”, i faig una ratlla al voltant del meu penso”

Va sorgir una pregunta: ¿El pensament es real? Gairebé tothom va dir que sí. Per aclarar els dubtes el professor va posar un exemple d’un home que estaba pensant que estaba volant i vam arribar a la certesa de que els pensaments sí són reals; el que no és real és el que no està fent, no està volant”. Quan vam acabar de l’explicació, el professor de filosofía va fer una pregunta:

– Perquè nosaltres caiem si volem volar i els ocells no?

Hi havis diverses opinions. Un era que els ocells poden anar a totes direccions…, ells tenen més impuls a l’hora de quan van a caure…, simplement perqué ells poden anar a totes direccions… Un altre opinió va ser que els ocells, com tenen ales, tenes més facilitats a no caure’s com nosaltres, quan una persona va dir que només pot volar el que té ales, el profesor va preguntar:

– Els globus no tenen ales i volen ¿perquè volen?

Hi havia unes opinions que eren molt bones com per exemple una nena va dir que primer van dir que els globus volen perquè planejen i estan plens de diòxid de carboni. Després al cap d’una estona van comentar que els globus venen, volen i el que inflem per la boca no, perquè els del “Viena” estan fets amb màquines. També van dir que era perquè els del “Viena” porten eli…

La última pregunta que es va fer va ser: – Es el mateix volar que planejar?

Va veure una resposta; era d’una nena: – Es com si volar fos una rodona i planejar es estar dintre de la rodona.

Continuarà…

Alba