Aquest matí m’he llevat (obvietat perquè si no ho hagués fet ara no estaria escrivint), he esmorzat (perquè si no ho faig estic de molt mal humor -de vegades si ho faig, també-) i ja baixava amb el pilot automàtic cap a l’Institut (pel camí curt) quan un parell de rètols m’han fet aturar davant de l’aparador d’una ferreteria.
L’aparador estava dividit per una línia imaginària que en feia dues parts simètriques. Cada meitat estava encapçalada per un cartell: “Para ella” (a l’esquerra), “Para él” (a la dreta). L’aparador estava atapeït d’objectes i m’he entretingut un parell de minuts escassos a veure què es considera que és “para ella” i què “para él”.

A banda del ja tan tòpic petit electrodomèstic que, òbviament, era a la banda d'”Ella” -no m’entretindré ara a fer feminisme barat- i de veure trepants i altres estris per al bricolatge a la banda d'”Él” -tampoc gastaré lletra per repetir tòpics gastats- hi ha hagut un objecte que m’ha cridat molt l’atenció: a la banda d'”Ella” hi havia una petaca. Sí, gent, sí! Una petaca, molt ergonòmica tota ella, d’aquelles que tradicionalment els senyors portaven a l’infern de l’americana .

He pensat ??? (Marqueu la resposta convenient -si en sou capaços-)

1. No sabien on posar-la i l’han posada al primer forat que han trobat.
2. Esperen que “Ellas” s’autoregalin un minipímer però obsequïin aquell amic, marit o amant amb una petaca d’acer brunyit.
3. Se’ns titlla d’alcohòliques.
4. No era una petaca, era una nova ampolla de perfum (de broc gros, però).
5. Més d’una de les opcions anteriors és correcta.
6. Cap de les opcions és correcta.
7. Qui sap…

Al final, se’m ha acudit una solució salomònica: per què no hi posen un únic rètol que hi posi “Para todos”? i també, una darrera pregunta: Quanta gent es deu haver fixat en aquesta ximpleria?