Alexandria, segles IV-V dC. Narra la tragèdia d’Hipàtia, filla de Teó -el director de la cèlebre Biblioteca de la ciutat-, una reconeguda matemàtica i astrònoma que va dedicar la seva existència a la Filosofia. Lliurada del tot a la ciència -havia renunciat a casar-se-, va viure en una època convulsa, quan l’imperi Romà i la religió pagana començaven a anunciar la seva decadència. El Cristianisme ja no sofria la persecució d’altres temps i, en el seu ascens, s’enfrontava amb la religió jueva, els pagans i les primeres heretgies. En aquest ambient conflictiu, de violentes revoltes religioses als carrers d’Alexandria, Hipàtia lluita per salvar el saber de l’antiguitat amb l’ajut dels seus deixebles, dos dels quals es disputen el seu cor. El març de l’any 415, però, un grup de fanàtics -que abans havia destruït la Biblioteca d’Alexandria i fet fora els jueus de la ciutat- assassina la filòsofa. Fanatisme religiós contra ciència. Intransigència i intolerància contra debat lliure de les idees i la biblioteca com a símbol de tot el progrés humà M’INTERESSA [+]