| Rigau denuncia que la resolució del TSJC sobre el castellà a les escoles només busca “trencar la convivència” [+] | |
 |
Les llengües no divideixen sinó que enriqueixen. Algú, però, pot enfrontar llengües i llavors enfronta persones i cultures. I això s’acostuma a fer per ignorància: o bé perquè s’ignora una altra llengua o bé perquè es vol ignorar. És lamentable. A mi, francament, les famílies oposades al català a Catalunya més aviat em fan una certa pena (digueu-me paternalista), perquè fan una guerra absurda de la qual elles acaben essent les principals víctimes. Com més llengües coneguem, millor! I és clar -ara diré una obvietat-, el català, a Catalunya, ha de ser la llengua que les lligui totes (les més de 300 que s’hi parlen), aquella en què tots ens puguem trobar, tal com ens trobem amb un paisatge, una cultura, una història, una cuina… La llengua (totes, la nostra també) és tan i tan important que sembla mentida que alguns la menystinguin o en prescindeixin. La meva pena per aquells que ho fan. Josep Mª Terricabras |
Súper Tribu-Orinal de Justícia:
Les dues costelles són massa grasses!
Perdoneu-nos per haver estrafet el contrapet, però la darrera resolució del TSJC ho és tant, d’estrafolària, que no ens hi hem pogut resistir. De la mateixa manera que no podrem resistir que ens toquin allò que més volem. Ens sembla que el plantejament del professorat ha de ser clar, en aquest sentit. Quan hi hagi UNA sola denúncia d’algun alumne desatès per qüestions de l’idioma que està allà (volem dir al poder), acceptarem les seves queixes i farem els possibles perquè no es repeteixi. Mentre es tracti de les ràncies rebequeries que ja fan pudor, no les pensem pas tolerar. Només faltaria!
I ara ja podem refer el títol.
Tribunal Superior de Justícia:
Les dues Castelles són massa grosses.