Llicenciat en Filosofia i Lletres a Barcelona, alumne i amic de Carles Riba o Josep Rubió i Ors, Teixidor publica el seu primer poemari als dinou anys, Poemes 1931, d’inspiració avantguardista. Escriu articles per La Publicitat, Mirador i Quaderns de Poesia i inicia el seu vessant assagístic amb un llibre sobre Salvat-Papasseit.

La Guerra Civil l’aparta de les lletres momentàniament. El 1942 funda, amb Josep Vergés, l’editorial Destino. El 1948 reprèn l’activitat poètica amb Camí dels dies i el 1954 publica El príncep (1954), inspirat en la pèrdua d’un fill. La seva obra en prosa, culminada amb tres volums dietarístics (1980, 1986 i 1990 respectivament), comprèn altres títols com Entre les lletres i les arts (1957), Cinc poetes (1969) o Antoni Tàpies (1964) i Miró: escultures (1973), que demostren el seu interès per l’art.

De 1975 a 1981 és president de la Fundació Miró (1975-1981) i l’any 1988 rep la medalla d’or al mèrit artístic de Barcelona. El 1989 trenca un silenci poètic de molts anys amb Fluvià, el seu testament poètic.

VA NÉIXER

A OLOT

L’ESTIMAT POETA

JOAN TEIXIDOR

[+]

La petita ciutat encara m’acompanya

i el riu que la travessa em farà de camí;

ara que ja arribo a l’última frontera

i només em tocava viure en el record.

Hi haurà plany i joia en la meva complanta

i una llum de tardor en les hores d’estiu;

el blau és net i pur i el verd una catifa

i la nit que m’abriga és un seguit d’estrelles.

Anem pel món perduts tot al llarg d’aquest joc,

imaginant paisatges i un lloc per somniar,

el reialme perdut de la nostra infantesa

i una tarda oblidada fan amarg el somriure.

L’horitzó ja no hi és, va fugint i s’escapa.

Cansat i decebut arribaré a l’origen,

com Ulisses pel pèlag i el fill pròdig pels camps.

Ve l’hora del retorn, veig la casa dels avis.

Joan Teixidor Fluvià