Category Archives: Economia i Organització d’Empresa I

El càsting

Reportatge del programa Mira’m bé de TVC. 2006.

Processos de selecció n’hi ha de molt diversos, aquest programa descobreix com es trien els presentadors dels programes de televisió i els actors de les sèries i de les pel·lícules.

A més de ser un bon professional, per ocupar un lloc davant les càmeres, també cal tenir les característiques físiques, d’actitud i sovint fins i tot de caràcter, per representar el paper o el personatge que es necessita a la televisió. Aquestes característiques necessàries són el que s’anomena “perfil”, i els encarregats de buscar, trobar i seleccionar persones que coincideixin al màxim amb aquest “perfil” són els encarregats del càsting.

La paraula “càsting” ve del verb anglès “to cast”, que té diferents significats però el seu significat més conegut és el de repartir els papers d’una obra de teatre, una sèrie, un programa de televisió o una pel·lícula entre els actors més adequats per fer-ho. Si això s’aconsegueix, hi ha més possibilitats que el programa o la sèrie sigui un èxit. Si no, encara que els actors o els professionals siguin molt bons, els espectadors no se’ls creuran.

Els càstings queden enregistrats perquè els directors de sèries, pel·lícules o programes de televisió puguin visionar-los per fer la tria dels personatges.Hi ha càstings en què es formen moltes cues d’aspirants perquè els organitzadors en volen obtenir ressò mediàtic.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/miramb/001_772338.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

Publicitat directa

La comunicació és necessària per a què el client conegui l’existència del producte. És fonamental, facilita la trobada entre oferents i demandants.

Tota empresa té una política de comunicació, és aquell conjunt d’activitats que tracten d’informar sobre els beneficis que reporten els béns i /o serveis que l’empresa produeix i intentar persuadir de la seva compra als components del mercat objectiu. Constitueix una de les variables fonamentals del màrqueting.

Un dels seus instruments més usuals és la publicitat, comunicació de caràcter massiu que persegueix crear una imatge favorable del producte i de l’empresa.

La publicitat té dues funcions bàsiques: informar sobre les característiques bàsiques del producte i persuadir el consumidor de la seva compra.

Segons sigui el mitjà i suport es pot parlar de diferents tipus de publicitat.

Actualment, a l’espera de que sigui desbancat per la World Wide Web (www), el mitjà de comunicació més influent continua sent la televisió. Si ens referim a aquest mitjà podem parlar de diferents tipologies de publicitat: publicitat directa, indirecta, subliminal i metapublicitat.

Centrem-nos en la publicitat directa per a realitzar-ne un anàlisi.

La publicitat directa és aquella que apareix entre programa i programa denominada comunament espots o anuncis. A vegades poden ser publireportatges. Tenen un alt cost però també un elevat poder d’atracció perquè combinen imatge, so i moviment.

Vegem alguns exemples d’anuncis:

  • Nike:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/J8x3YVBkt-k" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  • Axe:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/57-rC8diyPo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  • Windows Vista:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l86DdiUCGBk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Activitats a realitzar:

  1. Fes un comentari general (al bloc) sobre els anuncis vistos, quin t’ha agradat més i què és el que t’ha agradat més i/o menys, ja sigui per l’eslògan, els actors, la música, les imatges, … argumenta-ho.
  2. Analitza els anteriors espots seguint la pauta Anàlisi d’espots que fa referència tant la realització de l’anunci com al producte anunciat. Per fer-ho has de realitzar les següents Activitats que enviaràs per correu electrònic en un document de text.

Bona feina.

Reciclatge i inclusió laboral

Reportatge de l’espai El Medi Ambient de TVC, 2007.

Hi ha col·lectius que tenen moltes dificultats alhora de trobar feina, és el cas de les persones que tenen algun tipus de disminució física o intel:lectua.

Aquí s’explica l’experiència d’AMPANS, una associació que gestiona residus i dóna feina a persones amb disminució intel·lectual.

L’any passat AMPANS va gestionar més de vuit mil tones de residus de les deixalleries del Bages, també té la concessió de recollida selectiva dels trenta-tres municipis, així, la recollida i transferència de vidre, paper i envasos en aquests municipis es fa amb equips formats parcialment per persones amb aquestes discapacitats.

Aquestes persones també ajuden nenes i nens de l’escola Guillem de Balsareny a confeccionar un full de paper reciclat. Una activitat que permet divulgar el reciclatge del paper a les escoles i alhora acostar a les aules la realitat de les persones amb disminució intel·lectual des d’un vessant positiu, de persones capaces de fer feines útils a la societat.

A més del reciclatge de paper, AMPANS té obertes línies de formació laboral en impressió, empaquetats, jardineria, construcció, neteja… I aviat també en agricultura, ramaderia i restauració.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/mediambient/001_853643.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

La gestió de la producció

Reportatge de l’Enciclopèdia audiovisual de les Ciències i de les Tècniques (In situ). Automàtica i producció del “Centre National de Documentation Pedagogique” (París), 1995.

Junt amb la gestió de qualitat, el vídeo ens presenta la gestió de producció com a element clau dins un procés de fabricació. Així, veurem com es realitza un control de producció, sota quins condicionants es pot trobar una fabricació industrial i quines poden ser les aportacions de l’ordinador en aquest camp de gestió productiva.

 

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m5960.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

El pagès

Document La meva feina de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Educació). 2004.

En aques reportatge descobrirem la vida quotidiana i les principals feines al camp a partir d’un jove pagès d’Osona. Com és l’explotació de terres i animals, les organitzacions de pagesos, quina és la imatge del pagès i el futur que pot tenir el sector.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/mevafeina/5m6588.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

Pagant impostos

Reportatge del programa Tot un món de TVC. 2005.

S’aborda la qüestió del mercat de treball, els impostos i la immigració a partir d’un estudi sobre immigració i prestacions socials.

Alexandria Stoianova, economista búlgara, ha fet un estudi sobre immigració i prestacions socials a Catalunya, Múrcia i el País Valencià. L’estudi posa de manifest que sí que hi ha una important despesa pública relacionada amb serveis de caràcter social destinats a la població immigrant. El 70 % d’aquesta despesa correspon al finançament dels serveis sanitaris; el 20 %, a l’educació, i la resta, a prestacions de caràcter social.

A Catalunya, el nombre d’estrangers afiliats a la Seguretat Social passa dels 250.000, però les xifres de l’informe de Stoianova no inclouen l’aportació que aquesta comunitat fa a la Seguretat Social. Facilita, però, altres dades, com que el 32 % d’estrangers no comunitaris residents a Espanya en edat de treballar no cotitza.

Nota: el vídeo comença al cap d’uns segons, així que paciència.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/001_841492.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

Immigrants autònoms

Reportatge del programa Tot un món de TVC. 2005.

Tot i les dificultats que tenen els immigrants per establir-se pel seu compte, el nombre d’autònoms procedents d’altres països no para de créixer. Aquí en veurem alguns exemples.

Segons la Federació de Treballadors Autònoms, a l’Estat, els immigrants afiliats a la Seguretat Social com a treballadors per compte propi ha crescut fins al 73 % durant els últims cinc anys. Catalunya se situa al capdavant amb 22.300 immigrants autònoms.

Nota: El vídeo tarda una miqueta en començar.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/001_833289.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

De temporada

Reportatge de’l espai Tot un món de TVC. 2007.

S’hi reflecteix l’experiència d’un dels temporers que cada any participen en la campanya de recollida de fruita.

Cada any, des d’en fa set, Serafín Mollano passa sis mesos a Torres de Segre, al Segrià, fent feines de preparació i recollida de la fruita. És un dels més de 5.000 temporers contractats en origen, a través de la Unió de Pagesos, per a la campanya agrícola.

Fer de temporer li ha servit per poder millorar les condicions de vida dels seus fills, estalviar per comprar una casa a Colòmbia i plantejar-se un nou futur, que en Serafín vincula a les feines del camp allà, després de l’experiència viscuda aquí.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/001_796627.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

Contractació en origen

Reportatge del programa Tot un món de TVC. 2005.

Es mostra el cas d’un peruà que, gràcies a un contracte de treball fet a Espanya i tramitat al Perú, ha pogut reunir-se amb la seva dona a Barcelona.

Segundo Villanueva és un empleat domèstic peruà que ha pogut venir a Barcelona amb els papers en regla i amb un contracte de treball.

Una família de Barcelona va iniciar els tràmits per contractar-lo, a través del consolat, perquè tingués cura dels avis de la casa. La seva dona, Zoila Verástegui, ja treballava a la mateixa casa.

Un cop a Barcelona, el pas següent de la parella és aconseguir portar-hi també els fills.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/849274.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]

Treballant sense papers

Reportatge de l’espai Tot un món de TVC. 2004.

Una part dels immigrants que treballen a Catalunya ho fan en l’economia submergida.

Es calcula que prop de 200.000 persones treballen sense papers a Catalunya. En el servei domèstic els treballadors i treballadores que treballen sense papers són prop del 70 %, en una situació de precarietat total.

Segons CCOO, el 45 % dels immigrants que treballen a Catalunya ho fan en l’economia submergida. Després del servei domèstic, l’agricultura i la construcció són els sectors en què hi ha més treballadors sense papers: ni cotitzen a la Seguretat Social, ni tenen els mateixos drets que la resta de treballadors.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/001_833295.rm" width="352" height="288" wmode="transparent" /]