Fem Religió

Segons els evangelis de la infantesa, quan Jesús va néixer a Betlem, ningú se’n va assabentar, fora de Maria, Josep i els pastors, i més tard, uns savis d’Orient, guiats per una misteriosa estrella. Els sacerdots, però, van continuar practicant les seves cerimònies religioses al temple de Jerusalem, a Roma l’emperador Octavi Cèsar va seguir dirigint l’imperi.

Una cosa semblant passarà en els nostres dies.El Nadal ha estat segrestat per la societat de consum i l’hem transformat en una festa mundana de persones acomodades.Però no creieu que el Senyor sembla cansat d’aquestes celebracions buides de contingut i ens vol donar una sorpresa?

SI, aquest any ha decidit néixer a Haití. Aquell lloc que fa uns mesos va ser sotragat per un terrible terratrèmol, més tard inundat per un huracà i ara en plena epidèmia del còlera, una epidèmia que ja ha matat milers de persones; el poble de futur incert, governat a partir d’unes eleccions fraudulentes; aquest poble que no compta en el concert de les nacions, que sobreviu en campaments i viu gràcies a l’ajut exterior i d’una ambigua presència dels “Cascs blaus”.

No es tracta simplement de què aquest Nadal ajudem a Haití amb donatius per a satisfer la nostra mala consciència, sinó de quelcom més difícil i dur: que descobrim la llum que realment ens il·lumina ,ve des d’Haití i ens diu que un altre món no només és possible sinó necessari.

Evidentment Haití té altres noms: sahrauís, afgans, palestins, magrebins que arriben en pasteres, emigrants llatinoamericans que viuen als països del primer món, aturats i gent sense llar, malalts amb Alzheimer, vells abandonats en residències, nens del carrer… tots ells es diuen aquest any Haití.

I a Haití neix el Nen Jesús: el seu missatge ens recorda que l’alegria i la pau veritables brollen de la solidaritat i del compartir fratern, perquè tots som germans i germanes i tenim un mateix Pare comú. Des d’Haití els àngels d’aquest any anuncien de nou la pau a les persones de bona voluntat. No els escoltem?

Original a http://www.cristianismeijusticia.net/bloc/?p=3934&lang=ca

Una història de Nadal molt digital:

Des de la perspectiva del Cristianisme el Nadal és un conjunt de celebracions, pràctiques i costums que tenen per objecte commemorar, recordar i recrear el naixement de Jesucrist, la vinguda del Messies, el Salvador i Redemptor de la humanitat, la Llum del Món.

Per això, aquests dies es fan dramatitzacions rituals del naixement de Jesucrist, com les representacions de Pastorets i els Pessebres Vivents i es construeixen recreacions artístiques dels escenaris on tingué lloc (pessebres diorames i monumentals).

La Missa del Gall o Matines culmina aquest cúmul de recreacions, quan els fidels adoren al nen Jesús a l’església.

La festa cristiana del naixement de Jesucrist, en un principi, se celebrava el dia 6 de gener. Aquest dia es conegut com Epifania i simbolitzava la incorporació de Jesús a la societat i, per tant, no se celebrava tant el naixement com la seva manifestació que això vol dir epifania.

Sembla que l’origen de la celebració del Nadal o Natividad de Jesús el dia 25 de desembre es deu al fet que l’Església va voler acabar amb la celebració de festes paganes que coincidien amb l’inici de l’hivern.

En la tradició popular catalana, els Tres Reis Mags d’Orient són, juntament amb el tió o tronc de Nadal, els personatges màgics i misteriosos, primer imaginaris i ara ja ben tangibles, que porten els regals d’aquestes dates al infants.

Els Reis arriben el dia 6 de gener, data en què es creu que van arribar a Betlem per retre honors i entregar les ofrenes d’or, l’encens i la mirra al nou déu, a l’infant Jesus.

ACTIVITATS

UN PESSEBRE A MIDA i UN TRENCACLOSQUES.
35

Aquest és el marc d’una obra d’art que està pintada sobre fusta d’àlber de dimensions 105 x 175 cms i és del segle XI.

Es coneix com el  FRONTAL D’AVIÀ per què estava a l’església de Santa Maria del poble d’Avià al Berguedà. Ara el pots visitar al MNAC, museu que està a Barcelona.

El frontal de l’altar ocupava la part vertical de cara als fidels i està dividit en cinc parts ben diferenciades presidides per la central, en què la Verge sosté l’Infant a la falda i presenten una mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies o importància dels personatges.

Al voltant de la part central hi ha uns compartiments amb escenes de la vida de la Mare de Déu :

• l’Anunciació i la Visitació;
• el naixement;
• l’Epifania,
• la presentació de l’infant Jesús al Temple.

En la religió cristiana, s’anomena Advent el període de desembre que dura quatre setmanes i és la preparació espiritual per a una de les festes més importants del calendari cristià: el Nadal.