Cicle Mitjà al Feliu i Vegués

La propera setmana arriba la festa de Sant Jordi i amb ella els llibres i les roses. Nosaltres ja fa dies que estem escrivint contes. Avui hem escrit aquests:

La princesa i Sant Jordi

Hi havia una vegada un drac que era molt valent i es volia menjar a la princesa.
La princesa estava molt trista perquè pensava:
– Em vol menjar!
Sant Jordi va venir de seguida i va dir la princesa:
– Em vol menjar.
Sant Jordi va clavar la llança a la panxa del drac i li va sortir molta sang.
De la sang va sortir una rosa i li va donar a la princesa; ella estava molt i molt contenta.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Aisha

*  *  *

L’ hàmster perdut

Hi havia una vegada una noia que es deia Laia i tenia un hàmster que es deia Peludet. Ella estimava molt l’hàmster.
Un dia la Laia va agafar l’hàmster però si li va oblidar tanca la porta de gàbia.
Al dia següent la Laia va anar a agafar l’hàmster però en Peludet no estava a la gàbia i la Laia va cridar a la seva mare:
– Mare, mare, en Peludet no es troba a la seva gàbia !!!
I la mare va respondre :
– Com que no es troba a la seva gàbia?
– No sé on es troba.
– No hauràs deixat la porta de la gàbia oberta?
– No me’n recordo.
– I ara què farem? Vinga, anem a buscar-lo!!
El van buscar i 2 hores; després van trobar-lo a sota del llit de la Laia.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Agustina

*  *  *

L’amor

Hi havia una vegada un noi que anava a una classe de 3r de l’ESO.
Un dia va entrar una noia molt bonica i el noi es va enamorar de la noia. La noia li va dir al noi:
– Com et dius?
– Rosa. I tu?
– Em dic Josep.
– Em puc seure al teu costat?
– Sí.
– M’agrada aquesta classe i a tu?
– A mi també.
Després de la classe estaven a fora i li va dir el noi a la noia:
– Et puc acompanyar a casa teva?
– Sí.
Van arribar a casa seva i va mirar si era la seva veïna.
La seva casa estava al costat de la de la noia.
Una tarda es van trobar i es van donar el primer petó amb una posta de sol.
Vet aquí un gos vet aquí un gat, que s’han enamorat.

Aimane

*  *  *

La casa dels zombis

Hi havia una vegada una casa abandonada en al bosc i la casa estava encantada per zombis i un zombi va dir:
– T’han tallat les cames i els braços.
Un altre va menjar el cap d’un home i el d’una dona i del fill i de la filla.
Més tard es van evaporar.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Santi

*  *  *

El col·legi encantat

Fa molts anys hi havia un col·legi on hi va haver un accident en el que van morir dos alumnes, un noi que es deia Marcos i una noia que es deia Margaret.
El Marcos tenia 18 anys i la Margaret 17 anys.
Va passar que els dos nens anaven a passejar i van veure un zombi;  ells es van donar la volta i van córrer fins a un lloc on l’havien despistat, però el zombi li va fer una mossegada al Marcos. La Margaret no ho sabia i va dir-li al Marcos:
– Marcos, quina sort, hem despistat al zombi.
Però el Marcos no li va dir res.
La Margaret el va mirar i es va quedar sorpresa perquè el zombi estava al costat del Marcos que estava mort.
La Margaret es va aixecar i va sortir corrents però li va passar el mateix que li havia passat al Marcos.
Al dia següent els companys  de habitació de la Margaret i el Marcos es preguntaven on estaven però ningú ho sabia, així que van sortir i van anar on havia passat tot i no hi havia res, ni els cossos  del nois.
Van tornar a entrar al col·legi i ho van explicar al director i als mestres i van tancar el col·legi per sempre.
Van passar 20 anys. Dos nois que es deien Xavier i David tenien 18 anys i estaven passejant pel camí; el David li va dir al Xavier:
– Xavier, anem al col·legi encantat.
Van veure els cadàvers del Marcos i la Margaret  i al zombi que els va matar.
El Xavier i el David estaven tan espantats que se’n van anar, però el zombi va agafar la samarreta al Xavier i va cridar com un boig i el David li va dir:
– Què passa, Xavier?
– Que m’han agafat la samarreta.
I els va matar als dos.
I aquest conte s’ha acabat .

Laura

*  *  *

Sant Jordi al país de les meravelles

Ja fa molts i molts anys un cavaller anomenat Sant Jordi estava molt desorientat.
Com estava tan desorientat va caure per un forat i va trobar-se amb un conill. I li va preguntar al conill:
– Tu saps on estic?
I li va dir que estava al país de les meravelles. I el cavaller li va preguntar un altre cop:
– Em podries dir com es va al meu país?
I li va dir com s’hi anava i quan ja havia acabat de dir-ho se’n va anar.
Però Sant Jordi no va entendre res de res.
Després va anar caminant i caminant i per allà veia coses meravelloses, com hipopòtams que volen, cartes gegants que caminen, joguines que parlen, etc.
No sabia com tornar al poble i de sobte es va trobar a l’Alícia i li va preguntar com podria tornar al seu país. L’Alícia li va dir:
– Ves al final d’aquella porta, puja aquells esglaons i ja està.
Va fer el que li va dir i va tornar al seu poble.
Va matar el drac i va donar la rosa a la princesa i se’n va anar a ajudar a més princeses.
I vet aquí un gat i vet  aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Tania

*  *  *

Sant Jordi

Hi havia una vegada una princesa que vivia en un castell, era molt bonica i es deia Paula.
Un dia la princesa tenia molta gana i els seus pares no estaven perquè havien anat a comprar.
Un drac vigilava el castell.
El castell era moooolt gran.
La Paula estava cridant molt.
El drac s’estava enfadant.
Llavors el drac se la volia menjar; al final quan se l’anava a menjar Sant Jordi el va punxar i va sortir una rosa.
La rosa va ser per a la princesa i la princesa es va enamorar d’en Jordi.
Aquesta història ja s’ha acabat.

Isabel

*  *  *

La princesa horrorosa

Hi havia una vegada una princesa horrorosa.
Un dia la princesa estava a la seva habitació, s’estava mirant al mirall i va dir:
– Oh, que bonica sóc! Sóc la mes bonica de tot el poble!
Després es va posar un vestit de color verd pistatxo i negre i va dir:
– Que bonic és, me’l posaré tots els dies.
I van dir els pares:
– Però filla, si es horrorós. Com que te’l posaràs cada dia?
I va dir la filla:
– Però me’l posaré jo, no vosaltres.
Després va passar una estona i va dir:
– Però com és que no em deixen, si jo sóc guapa i el meu vestit també? Doncs saps que vaig a fer, vaig a sortir al carrer i li vaig a preguntar a la gent si sóc guapa.
Ella va sortir i va anar preguntant a la gent:
– Mireu-me, a que sóc guapa?
I la gent va dir:
– Però tu t’has mirat al mirall?
– Però si ets lletja.
– El teu vestit es un tros de fregall.
Després ella va anar plorant a casa, dient:
– Però si jo sóc guapa, com és que m’han dit de tot, això no és just.
I vet aquí un gos, vet aquí  un gat, aquest conte s’ha acabat.

Paula

Aviat serà Sant Jordi i nosaltres seguim escrivint contes. Avui n’hi ha d’esports i de terror.

La casa boja

Una casa era molt i molt antiga. Hi vivia una dona que ja tenia al seus anys i es va morir una nit fosca i freda, el 4 d’abril del 2010.
La seva filla va decidir posar la casa en venda, però va  pensar que com la casa era molt antiga no la compraria ningú.
Un dia una família amb el pare, la mare, la nena i el nen van comprar la casa.
Va passar un dia i la casa per la nit feia:
– Ooooooooooh !
Semblava un fantasma!! La família es va espantar moltíssim!
Entre que el dos nens ploraven molt i els sorolls de la casa semblava una casa plena de grills!
Les portes es tancaven soles, les finestres també, els ninots dels nens semblaven humans, era un caos, …
La família va decidir anar-se’n de la casa. Van trobar una casa nova i bonica i van ser feliços i van menjar anissos.

Andrea M.

*  *  *

El cementiri encantat

Hi havia una vegada un cementiri que li deien EL CEMENTIRI ENCANTAT i quan era lluna plena, sortien els morts de les tombes.
Un dia de lluna plena, una noia que es deia Paula va anar al cementiri de nit. La noia va veure les tombes, però ella no es va espantar.
Al costat d’una tomba, hi havia una tenda petita.
La Paula es va acostar a la tenda, va obrir la tenda i va veure que era el seu amic Jordi gastant una broma a la gent que anava al cementiri en nits de lluna plena!
Va dir la Paula:
– Jordi, no facis aquestes bromes que espantes a la gent.
I ja el cementiri no serà mai més encantat.
Vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Irene

*  *  *

El dia del futbol

Un dissabte per la tarda van trucar a un telèfon:
– Riiiiiiiiing.
– Diguem.
– El senyor Joan.
– Si, diga’m.
– Has fitxat pel F.C.Barcelona.
Aquella tarda en Joan es va quedar impressionat perquè el proper dissabte jugaria i el van convocar.
Aquell dissabte va marcar 5 gols.
El Joan va triomfar molt, era el millor jugador del món, va guanyar 6 pilotes d’or, 4 botes d’or i va ser el “pichichi” de la lliga 8 anys seguits.
Van ser els millors anys de la seva vida.

Joan

*  *  *

Esports

Hi havia una vegada un nen que li agradaven els esports:  futbol, bàsquet, tennis, natació,  atletisme, escacs, voleibol, tir amb arc.
En Martí sempre pensava quin esport escollir.
Feia dies que pensava quin esport escolliria i després el seu pare va dir:
– Martí, escull  el futbol.
I el Martí va dir:
– Sí, tens raó, pare, vinga anem al parc a jugar.
El Martí va jugar sempre i ja no es va avorrir mai més.

Ajay

*  *  *

La casa encantada

Hi havia una vegada una casa encantada on hi vivia un home que era molt dolent.
Un dia un nen que es deia Ajay va anar a la casa, va picar a la porta i va sortir l’home  amb una destral i l’Ajay se’n va anar corrents a casa seva.
Va preparar trampes, va agafar una corda  i la va lligar entre els dos pals, va anar a la casa, va posar la corda a la porta  i va picar. Se’n va anar corrents,  va entrar per la finestra i l’ home va caure.
El nen va anar a la porta.
L’home es va aixecar, va agafar la destral, però hi havia un forat molt gran i l’home va caure i el nen també.
Els dos van morir.
Conte contat,  aquest conte s’ha acabat.

Juanito

*  *  *

Els germans perduts al bosc

Això eren dos germans que s’havien perdut al bosc i es van trobar sols amb ningú més.
Tenien molta gana i era un dia molt fosc i es va posar a ploure. Els dos germans es van amagar sota un arbre i el germà va dir:
– Germana, jo vaig a buscar menjar perquè tenim molta gana.
El nen es va posar en marxa, la nena es sentia sola i va decidir donar una volta pel bosc.
Mentre caminava va sentir una veu molt estranya i va sortir un home i la va matar com ho havia fet amb el seu germà.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Houda

*  *  *

El tresor perdut de la Maria

Hi havia una vegada una nena que estava passejant pel bosc i va veure una llum brillant.
Anava caminant i quan va arribar a la llum hi havia un vaixell molt gran amb molts pirates.
Els pirates la van agafar i la van portar al vaixell.
La Maria es va espantar molt i va cridar la seva mare.
La mare la va escoltar, va anar de pressa a buscar-la, però no la va trobar.
La Maria va viure amb la Sireneta, Peter Pan, etc.
La Maria va viure moltes aventures.

Andrea P.

*  *  *

L’home llop

Una nit fosca i freda amb lluna plena, en una cova hi vivia un senyor a qui un llop li va mossegar al braç.
L’home es va convertir en un llop.
Però al matí següent va tornar a ser un home normal i corrent.
Només es convertia en home llop les nits de lluna plena.
Un dia l’home va anar a la ciutat. Va arrasar amb tot.
Havien de sacrificar a algú.
Un dia va arribar a la ciutat un home molt estrany, era un caçador de monstres.
Es va enamorar d’una noia.
Va anar a la cova del llop.
Era un combat a mort i va preparar l’escopeta.
Va matar al llop, es va guanyar l’amor de la noia i es van casar.
Van tenir un fill i li van posar de nom Mat, perquè era com matar i van ser molt feliços.

Daniel

*  *  *

El Titànic i l’amor

Fa molt de temps en un vaixell molt antic hi havia un noi i una noia que estaven enamorats, però la noia tenia un marit ric.
A la noia no li agradava gens ni mica la seva mare. Li agradava molt pels calers que tenia el ric.
Però el Titànic va xocar amb un iceberg i el noi va anar a agafar la noia pel salvar-la del naufragi.
El vaixell ja estava enfonsat.
El noi va morir de fred.
La noia va ser rescatada pels equips de salvament i la noia va arribar a Nova York.
Aquest conte del Titànic enfonsat ja s’ha acabat.

David S.

*  *  *

Un dia d’amor

Hi havia una vegada una nena que es deia Iris.
Un dia va conèixer a la ciutat de Badalona un nen que es deia Aitor. Va ser el seu dia d’amor.
Els pares de l’Aitor i els de la Iris no volien que fossin nuvis però ells sí.
Cada tarda s’esperaven a la porta del col·legi i se n’anaven al parc. La Iris el mateix dia per la nit li va trucar a l’Aitor i li va dir:
– Aitor, et vull dir una cosa, vols casar-te amb mi?
I l’Aitor li va dir:
– D’acord, demà ens casarem a les 5:30 h.
La Iris va penjar el telèfon, va sortir corrents cap a la botiga i va agafar el vestit de boda.
L’Aitor va fer el mateix.
Quan van arribar les 5 tots dos es van posar la roba i van anar a l’església.
Els pares d’ells no ho sabien i no tenien convidats per a la boda.
Es van casar i van tenir 5 fills, 3 nenes i 2 nens.
I van menjar feliços i van morir tristos.

Iris

*  *  *

El somni de terror

Una nit fosca i freda en un poble hi havia una família que vivia en un bosc.
La família sempre anava a buscar menjar.
Un dia estaven passejant i es van trobar una casa molt antiga. Al costat hi havia un cementiri.
La família va mirar millor i van veure un home que era com un esquelet. Ell va dir-li al pare:
– Vine amb mi.
El pare i la família van córrer molt fins arribar a casa seva. El pare i la família va trucar a la policia.
Per la nit la nena va somniar amb el cementiri, va somniar que els seus pares havien desaparegut i només quedaven la nena i la seva germana; es va aixecar quan les dues noies estaven a punt de desaparèixer.
Quan la nena és va aixecar va buscar als seus pares però no hi eren. La seva germana li va dir:
– Els nostres  pares no hi són!
La nena va dir:
– El meu somni s’ha fet realitat!
– Quin somni?
– El meu somni. Aquesta nit he somniat que els nostres pares i tota la gent del poble havien desaparegut.
Les nenes van fugir del poble i van anar a un altre país. Elles van ser molt felices, però la nena seguia somniant i al poble hi seguia desapareixent la gent.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Jennifer

*  *  *

L’ogre inútil

Hi havia una vegada un ogre que feia pudor.
Tothom es pensava que l’ogre feia por, però en realitat era un gran inútil que no es dutxava mai.
Un dia va sortir a buscar l’or i el va trobar; ell es pensava que era l’or, però no era l’or, era una caca de vaca.
Va venir una formiga i l’ogre es va espantar; se’n va anar corrents cap a casa seva, es volia amagar a la nevera, però va caure trepitjant unes pells de plàtan.
El van portar a l’hospital.
Quan es va despertar, li va dir la infermera que es dutxés, però quan es va dutxar es va morir.
Vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Miguel

*  *  *

La princesa

Hi havia una vegada una princesa que es deia Rosa i vivia en un castell amb el rei.
Una nit molt fosca una bruixa va venir al castell del rei i va anar a l’habitació de la princesa.
La bruixa va convertir a la princesa en estàtua.
El rei es va despertar i va veure a la princesa convertida en estàtua.
El rei va cridar a la fada.
La fada va venir i la va convertir en princesa normal.
La fada va convertir a la bruixa en terra.
I tots van ser feliços.

Najlaa

*  *  *

L’home llop

Una nit de lluna plena un home que es deia Miguel va sortir al carrer quan ja hi havia lluna plena.
El Miguel es va convertir en un llop.
Una senyora que es deia Andrea es va escapar.
L’Andrea ho va explicar a tots.
Quan es va fer de dia el Miguel es va convertir en un home.

Oumayma

*  *  *

El vampir

En una nit molt freda un vampir que tenia molta gana estava amagat i volia xuclar sang.
Un nen estava dormint i va escoltar el vampir.
El nen es va aixecar i es va amagar a l’armari; després va anar a l’habitació dels seus pares i va dir:
– Hi ha un vampir.
Els seus pares li van dir:
– Seran imaginacions teves.
El nen es va ficar al llit i es va adormir, però el vampir va aparèixer i li va xuclar la sang.
Després va a anar a l’habitació dels pares.
El pare el va escoltar i es va aixecar, li va dir a la mare:
– He escoltat al vampir.
Van a anar a veure on estava el nen i estava sense sang a la seva habitació.
El pare el va portar a l’hospital amb el cotxe.
La mare volia matar al vampir, però el vampir va matar a la mare xuclant-li la sang.
El pare va tornar a casa i va veure que la mare no tenia sang.
El pare va agafar una pistola i va matar el vampir.
Conte contat, conte acabat.

Carlos

*  *  *