Un any més va arribar la festa de Halloween i vam escriure contes de terror com aquests.
Un somni de Halloween
Un dia de halloween una nena que es deia Andrea se’n vanar al llit i es va quedar adormida. Va tenir un somni. Anava pel bosc i va veure una ombra. Algú li va tocar la mà i li va fer pessigolles; ella tenia por, molta por.
Va veure una casa, va entrar no hi havia ningú. Va veure una persona. La persona no tenia cara, estava morta.
La persona va entrar a la casa i la nena es va amagar; també va entrar un zombi, un esquelet i un fantasma.
La nena es va espantar i va cridar:
– Aaaaaah!
Va sortir per la finestra i els monstres la van perseguir.
La nena va córrer molt i molt i va despistar als monstres; tenia por, molta por; va veure una casa de xuxes i va entrar.
Hi vivia una persona que era dolenta. Va entrar i no hi havia ningú.
Va venir la persona, ella es va amagar; la finestra estava oberta i va sortir.
La persona que vivia a la casa es va adonar que algú sortia i va mirar; quan va sortir ella ja no hi era.
Va passar el següent dia i ja no era halloween.
Ho va contar al seu pare i a la seva mare; li van dir que era un somni.
La nena no recordava res del que havia somniat; es va espantar perquè no sabia si era veritat o mentida.
Quan sortia de nit estava molt espantada per aquell somni; sempre sortia amb els seu pares a tots el llocs.
Així fins que un dia ja no va tenir por.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat.
Nerea
◊◊◊◊◊
◊◊◊◊◊
Un halloween tenebrós
Una vegada hi havia un castell en un poblet petit on hi vivia un drac malvat que volia un anell impressionant que tenia un poder absolut i el tenia un nen que es deia Zac.
Un dia el Zac i la seva colla van anar-hi disfressats de diferents fantasmes que vivien en una muntanya. Ells no sabien el secret del pare del Zac que havia estat segrestat pel rei dels dracs. El Zac pensava que el seu pare va morir quan ell tenia 4 anys, només sabia que ell li va deixar una nota que deia:
Ajuda’m ajuda’m, si us plau, estic tancat en una gàbia molt gran. L’anell que et vaig deixar té un poder absolut per matar el rei dels dracs.
Per això va dir a la colla que anirien al castell abandonat. Van anar al castell abandonat. El rei els va esperar perquè ja ho sabia.
Com eren molt llestos es van amagar a la cua del drac, però faltava la clau per obrir la gàbia gegant per rescatar el seu pare. El Zac va trobar la clau, però la tenia el drac.
El drac va veure que tenia l’ anell i li va dir:
– Et dono el teu pare, si em dones l’ anell.
El seu pare li va dir:
– No ho facis, fill meu, si ho fas es tornarà invencible.
– Té. -va dir el Zac, però era una broma.
Va entretenir el drac mentre el seus amics per darrere van rescatar el pare que va dir:
– Dóna’m l’anell, Zac.
El Zac li va donar l’anell i el pare va vèncer al drac i se’n van anar del castell.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat.
Navjot
◊◊◊◊◊
La bruixa dolenta
Hi havia una vegada una bruixa molt dolenta que sortia a la nit a buscar nens i nenes que anaven amb els seus pares a casa dels seus avis per menjar allà.
Quan van acabar de menjar, van tornar a casa seva. Quan la bruixa els va veure, els va dir:
– Veniu, veniu a casa meva, que us donaré caramels.
Llavors el pare li va dir a la bruixa que no. La bruixa es va enfadar molt i va anar a casa seva. La bruixa va dir a les seves germanes:
– Hem d’anar a perseguir a una família.
Llavors una de les germanes va dir:
– D’acord, jajajajajaja!
Van sortir de casa i van dir als nens:
– Espereu, espereu, veniu a casa nostra, per favor.
Llavors el pare va dir que sí. Les bruixes van riure i la bruixa els va dir:
– Seieu, per favor, ara anirem a la cuina.
– D’acord.
La bruixa va dir a les seves germanes:
– Farem un pot que té una cosa dolenta perquè es morin.
Quan el pare va sentir el que va dir la bruixa, va dir als seus fills i a la mare:
– Anem a casa, correu!
I van marxar corrents, en silenci.
Quan la bruixa va veure que no hi eren, va dir:
– Ah, s’han escapat sense dir-nos res! Ara anirem nosaltres a buscar-los.
– D’acord. – va dir una de les germanes.
Van córrer però no els van poder atrapar.
L’endemà al mati els van veure a casa de l’àvia . Van tornar a casa i es van disfressar d’unes noies. Després van trucar a la porta.
– Toc toc.
L’àvia va dir:
– Qui és?
La bruixa va dir:
– Unes noies que ens hem perdut. Que vostè pot deixar-nos entrar?
L’àvia va dir que sí i la bruixa va dir:
– Gràcies, pot donar-nos de menjar?
L’àvia va dir que sí i la bruixa va dir:
– Gràcies, ets molt amable.
La mare va dir:
– No, són bruixes!
– Com ho saps?
Aquesta nit a casa seva la bruixa dolenta va dir a les seves germanes que ens donarien un pot que tenia una cosa dolenta perquè ens morim.
– Tens raó, filla meva.
Quan les bruixes van sentir això, es van treure tota la roba, van anar a la cuina i l’àvia les va veure i va dir:
– Fora, fora, ara mateix!
Les bruixes van sortir molt enfadades.
Conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.
Omayma
◊◊◊◊◊
The night of Halloween
Once upon a time there was a Halloween night and there was a castle in the forest.
In the forest there was a girl with her costume.
Her costume it was very beautiful with Orange and Black colour.
The girl saw a castle . In the castle there was a witch.
The girl go inside the castle and saw at all the thinks in the castle.
The witch look at the girl and the girl says:
– Hello, how are you?
The witch says:
– I’m good.
The girl says:
– Today is Halloween and I have chocolate and sweets.
Trick o Treat.
Happy story of Halloween!
Happy Halloween all of you!
Happy Halloween!
We are going to celebrate Halloween!
Writer: Harleen Kaur
◊◊◊◊◊
La noche más espantosa
En una noche muy oscura todos los niños estaban disfrazados de monstruos, princesas, vampiros, etc…
Todos estaban contentos. Unos niños iban a casa de una señora que en verdad era una bruja muy mala pero era un poco lista. Los niños habían picado a la puerta.
– ¿Qué queréis? ¡Por Dios, nadie me deja tranquila!!!
– Lo siento, señora, solo queríamos unos caramelos.
– Ah, vale, esperad, os daré caramelos, si queréis pasad.
La bruja estaba pensando en matarlos y que nadie supiese nada de ellos.
– Sentaos, niños, os traeré un poco de agua.
– No se moleste, señora.
La niña, muy triste, les decía:
– Vayámonos ya, tengo mucho miedo.
– ¡Qué miedica eres, pero si solo es una bruja!
La bruja vino y les dijo:
– Tomad agua.
Los niños dijeron:
– No tenemos sed, mejor nos vamos.
La bruja no sabia qué hacer y les dijo:
– Adiós, gracias por venir.
Los niños salieron corriendo mientras decían:
– Vamos a llamar a la policía, sabemos que nos iba a matar.
Y ellos asustados corrieron con su familia.
Jemim
. . 
