Avui és Sant Jordi. Quan anem pels carrers veiem parades amb roses i llibres. Aquí teniu els contes escrits pel segon grup de 4t A.
La maledicció de la noia
Hi havia una vegada una noia que es deia Sara.
Un bon dia la Sara va anar al carrer i es va trobar amb una àvia.
L’àvia li va dir a la noia:
– Em pots ajudar?
La noia va dir:
– Sí.
– Que no se’t caigui o et posaré una maledicció, d’acord?
– Sí. D’acord.
La noia la va ajudar i van caure totes les coses que l’àvia havia comprat. L’àvia li va dir:
– Et posaré una maledicció per tirar-me les coses.
– No, ha sigut sense voler, perdoni, senyora.
– No et perdonaré.
L’àvia li va posar la maledicció a la noia.
Al dia següent la Sara va pentinar-se i tenia tot el cabell brut, llarg, horrorós….
La Sara va dir:
– Què m’ha passat? Serà de la maledicció que m’ha posat l’àvia.
La noia estava preocupada per si li passava alguna cosa més.
Quan va anar a menjar, la noia es va cremar tota la mà. Després a l’hora de sopar no volia menjar res ni fer res per si li passava alguna cosa.
Al dia següent la Sara va anar a casa de l’àvia. La Sara li va dir:
– Perdó, senyora ho sento molt , no volia fer-ho. Què puc fer perquè em treguis aquesta maledicció?
– Hauràs de comprar-me les coses que m’has trencat.
– D’acord.
Així va ser. Li va comprar totes les coses i li va treure la maledicció.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Adriana
* * *
El monstre
Hi havia una vegada un monstre que es menjava a les persones.
També trencava coses i robava moltes coses als nens i a les persones les deixava amb els ossos.
Entre tots i amb l’ajuda dels animals van posar-lo en un armari i el van tancar.
Després de 3 anys van mirar l’armari i el monstre estava mort de gana.
El monstre els va demanar perdó per tot el que havia fet.
Van fer una festa amb barbacoa, pastís de xocolata, cocacola i també pollastre i van ser feliços i van menjar anissos.
Adam
* * *
Sant Jordi, l’heroi del món
Hi havia una vegada un l’heroi que es deia Sant Jordi i estava en un país que es deia Catalunya.
En un castell va sortir la princesa amb un rei.
Sant Jordi va veure la princesa i es va enamorar.
Després va venir el drac i va atacar tot el poble.
Sant Jordi va veure el drac.
El drac atacava tant ràpid, ni tan sols la princesa l’aturava.
Després Sant Jordi va matar el drac i la princesa li va donar un petó i de la sang del drac va sortir una flor. Sant Jordi li va donar a la princesa i després van viure feliços.
Qiancun
* * *
L’armari màgic
Hi havia una vegada una nena que es deia Eva i l’Eva va anar a la casa de la seva àvia i del seu avi de vacances.
Quan l’Eva va entrar a una habitació va veure un armari i volia obrir l’armari però li faltava la clau.
La clau estava al terra i l’Eva va obrir l’armari màgic.
Hi havia un món d’aventures i la nena va veure un ratolí i el ratolí parlava.
La nena es va espantar i va cridar.
El ratolí li va explicar com era el món de fantasia.
La nena i el ratolí van ser amics per sempre.
Noemí
* * *
El vàmpir de l’àtic
Hi havia una vegada una senyora que havia pujat al seu àtic a agafar les bicicletes dels seus fills i allí estava el vampir de l’àtic.
Quan ja era a l’àtic i agafava les bicicletes, allí al davant estava el vampir que volia sang d’humà i la sang d’aquella dona estava molt calenta i bona.
Després de mitja hora en Derek va baixar a buscar a la seva mare i la va veure morta i va cridar:
– Víctor, puja, que la mare està morta, puja!
– No m’ho crec, ets un mentider.
– Mira això.
– És mentida.
– No, pobra mare. La mare està morta.
El vampir va dir:
– Morirà aquesta família.
Pobre nen, saber que la seva mare estava morta era molt dur. Haurien de trucar a deu policies i a quatre ambulàncies.
– Vine, nen, que et dono llaminadures d’alta qualitat. Aquest nen està mort, més que mort.
El vampir va arrossegar el cadàver del Derek i va dir:
– Víctor, vine amb mi, vine.
I va matar al Víctor i el va arrossegar.
El pare a baix cridava al Víctor i el vampir també va matar al pare.
Una hora més tard el vampir es va escapar i va trucar als policies i a l’ambulància.
I conte contat, aquest conte s’ha acabat.
Joan A.
* * *
San Jordi és el malvat
Hi havia una vegada un senyor que es deia Jordi.
Era una bona persona però un dia no sabia què havia passat.
Volia fer mal a tothom, així que va fer un encanteri.
L’encanteri va funcionar i els bons es feien dolents, però un noi era més fort i no es va fer dolent.
Va parar a tota la gent que estava al seu camí, va lluitar i lluitar, però no li feien mal perquè eren persones bones al fons del cor.
Va trobar al malvat Sant Jordi.
Va lluitar amb ell i si el lluitador misteriós li donava la rosa d’una noia seria una altra vegada bo.
El misteriós lluitador tenia una cosa màgica, sang de Déu, se la va llençar al cos i a la roba i es va fer bo.
Però la gent seguia sent dolenta i l’única cosa que funcionava era la mort d’un noi que coneixien tots i era el cantant Beni.
El lluitador misteriós no el va matar sinó que es va matar a ell, perquè tots el coneixien. Es va matar i li va dir a Sant Jordi que continués ell sol i que ell era el seu pare.
El Jordi li va prometre que lluitaria i no es rendiria mai.
Les persones eren bones i el Jordi va dir:
– He passat una aventura.
I aquest conte s’ha acabat.
Daniela
* * *
La llàntia màgica
Hi havia una vegada un home que era molt ric, però es va gastar tots els diners en una casa i va dir:
– Perquè em gasto tots els diners en una casa? Sóc més tonto que un burro.
I va anar a fer un tomb.
– La la la la la, mmm…? Què és això? Uooooh! Una cova i un policia vigilant.
– Ei, policia, que puc passar?
– No!
– Perquè no puc?
– Perquè és molt perillós, pots morir allí dins.
– I què hi ha a dins?
– Hi ha una llàntia dels desitjos.
– Deixeu-me entrar, sóc pobre.
– D’acord, però es el teu problema, eh?
– Una llàntia dels desitjos? Que bé! Ara serè ric, el més ric del món.
– Un mico? Això és un mico? Ooooh! Sí que ho és. Oh, una pedra que brilla.
La pedra va dir:
– No m’agafis o moriràs!
– Mico, no l’agafis, no! Una estora màgica allí? Oh, sí que ho és!
– Estora màgica, ajuda’m.
El mico va agafar la pedra i la cova es va emplenar de lava!
– Mira, la llàntia està allí, agafa-la i fugim ràpid. Amb la llàntia serè ric, sí!!!
Anwar
* * *
