La propera setmana arriba la festa de Sant Jordi i amb ella els llibres i les roses. Nosaltres ja fa dies que estem escrivint contes. Avui hem escrit aquests:
La princesa i Sant Jordi
Hi havia una vegada un drac que era molt valent i es volia menjar a la princesa.
La princesa estava molt trista perquè pensava:
– Em vol menjar!
Sant Jordi va venir de seguida i va dir la princesa:
– Em vol menjar.
Sant Jordi va clavar la llança a la panxa del drac i li va sortir molta sang.
De la sang va sortir una rosa i li va donar a la princesa; ella estava molt i molt contenta.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Aisha
* * *
L’ hàmster perdut
Hi havia una vegada una noia que es deia Laia i tenia un hàmster que es deia Peludet. Ella estimava molt l’hàmster.
Un dia la Laia va agafar l’hàmster però si li va oblidar tanca la porta de gàbia.
Al dia següent la Laia va anar a agafar l’hàmster però en Peludet no estava a la gàbia i la Laia va cridar a la seva mare:
– Mare, mare, en Peludet no es troba a la seva gàbia !!!
I la mare va respondre :
– Com que no es troba a la seva gàbia?
– No sé on es troba.
– No hauràs deixat la porta de la gàbia oberta?
– No me’n recordo.
– I ara què farem? Vinga, anem a buscar-lo!!
El van buscar i 2 hores; després van trobar-lo a sota del llit de la Laia.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Agustina
* * *
L’amor
Hi havia una vegada un noi que anava a una classe de 3r de l’ESO.
Un dia va entrar una noia molt bonica i el noi es va enamorar de la noia. La noia li va dir al noi:
– Com et dius?
– Rosa. I tu?
– Em dic Josep.
– Em puc seure al teu costat?
– Sí.
– M’agrada aquesta classe i a tu?
– A mi també.
Després de la classe estaven a fora i li va dir el noi a la noia:
– Et puc acompanyar a casa teva?
– Sí.
Van arribar a casa seva i va mirar si era la seva veïna.
La seva casa estava al costat de la de la noia.
Una tarda es van trobar i es van donar el primer petó amb una posta de sol.
Vet aquí un gos vet aquí un gat, que s’han enamorat.
Aimane
* * *
La casa dels zombis
Hi havia una vegada una casa abandonada en al bosc i la casa estava encantada per zombis i un zombi va dir:
– T’han tallat les cames i els braços.
Un altre va menjar el cap d’un home i el d’una dona i del fill i de la filla.
Més tard es van evaporar.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Santi
* * *
El col·legi encantat
Fa molts anys hi havia un col·legi on hi va haver un accident en el que van morir dos alumnes, un noi que es deia Marcos i una noia que es deia Margaret.
El Marcos tenia 18 anys i la Margaret 17 anys.
Va passar que els dos nens anaven a passejar i van veure un zombi; ells es van donar la volta i van córrer fins a un lloc on l’havien despistat, però el zombi li va fer una mossegada al Marcos. La Margaret no ho sabia i va dir-li al Marcos:
– Marcos, quina sort, hem despistat al zombi.
Però el Marcos no li va dir res.
La Margaret el va mirar i es va quedar sorpresa perquè el zombi estava al costat del Marcos que estava mort.
La Margaret es va aixecar i va sortir corrents però li va passar el mateix que li havia passat al Marcos.
Al dia següent els companys de habitació de la Margaret i el Marcos es preguntaven on estaven però ningú ho sabia, així que van sortir i van anar on havia passat tot i no hi havia res, ni els cossos del nois.
Van tornar a entrar al col·legi i ho van explicar al director i als mestres i van tancar el col·legi per sempre.
Van passar 20 anys. Dos nois que es deien Xavier i David tenien 18 anys i estaven passejant pel camí; el David li va dir al Xavier:
– Xavier, anem al col·legi encantat.
Van veure els cadàvers del Marcos i la Margaret i al zombi que els va matar.
El Xavier i el David estaven tan espantats que se’n van anar, però el zombi va agafar la samarreta al Xavier i va cridar com un boig i el David li va dir:
– Què passa, Xavier?
– Que m’han agafat la samarreta.
I els va matar als dos.
I aquest conte s’ha acabat .
Laura
* * *
Sant Jordi al país de les meravelles
Ja fa molts i molts anys un cavaller anomenat Sant Jordi estava molt desorientat.
Com estava tan desorientat va caure per un forat i va trobar-se amb un conill. I li va preguntar al conill:
– Tu saps on estic?
I li va dir que estava al país de les meravelles. I el cavaller li va preguntar un altre cop:
– Em podries dir com es va al meu país?
I li va dir com s’hi anava i quan ja havia acabat de dir-ho se’n va anar.
Però Sant Jordi no va entendre res de res.
Després va anar caminant i caminant i per allà veia coses meravelloses, com hipopòtams que volen, cartes gegants que caminen, joguines que parlen, etc.
No sabia com tornar al poble i de sobte es va trobar a l’Alícia i li va preguntar com podria tornar al seu país. L’Alícia li va dir:
– Ves al final d’aquella porta, puja aquells esglaons i ja està.
Va fer el que li va dir i va tornar al seu poble.
Va matar el drac i va donar la rosa a la princesa i se’n va anar a ajudar a més princeses.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Tania
* * *
Sant Jordi
Hi havia una vegada una princesa que vivia en un castell, era molt bonica i es deia Paula.
Un dia la princesa tenia molta gana i els seus pares no estaven perquè havien anat a comprar.
Un drac vigilava el castell.
El castell era moooolt gran.
La Paula estava cridant molt.
El drac s’estava enfadant.
Llavors el drac se la volia menjar; al final quan se l’anava a menjar Sant Jordi el va punxar i va sortir una rosa.
La rosa va ser per a la princesa i la princesa es va enamorar d’en Jordi.
Aquesta història ja s’ha acabat.
Isabel
* * *
La princesa horrorosa
Hi havia una vegada una princesa horrorosa.
Un dia la princesa estava a la seva habitació, s’estava mirant al mirall i va dir:
– Oh, que bonica sóc! Sóc la mes bonica de tot el poble!
Després es va posar un vestit de color verd pistatxo i negre i va dir:
– Que bonic és, me’l posaré tots els dies.
I van dir els pares:
– Però filla, si es horrorós. Com que te’l posaràs cada dia?
I va dir la filla:
– Però me’l posaré jo, no vosaltres.
Després va passar una estona i va dir:
– Però com és que no em deixen, si jo sóc guapa i el meu vestit també? Doncs saps que vaig a fer, vaig a sortir al carrer i li vaig a preguntar a la gent si sóc guapa.
Ella va sortir i va anar preguntant a la gent:
– Mireu-me, a que sóc guapa?
I la gent va dir:
– Però tu t’has mirat al mirall?
– Però si ets lletja.
– El teu vestit es un tros de fregall.
Després ella va anar plorant a casa, dient:
– Però si jo sóc guapa, com és que m’han dit de tot, això no és just.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Paula
