Els borbons 1707

Quan el 1713 es va signar el Tractat d’Utrecht que posava fi al conflicte, únicament resistien Barcelona i Cardona. Les corts, reunides a Barcelona, van decidir continuar la resistència, però dies després, les darreres tropes austriacistes van abandonar Barcelona i a la darreria de juliol l’exèrcit borbònic va iniciar el setge de la ciutat. Sota el comandament de Rafael de Casanova i Antoni Villarroel, uns 6000 combatents van defensar la capital del Principat.
L’11 de setembre del 1714, l’exèrcit borbònic va iniciar l’assalt final a Barcelona. S’hi va combatre de manera aferrissada; però, malgrat la resistència, les tropes de Felip V, deu vegades més nombroses que les dels resistents, van ocupar la ciutat. Ferit el conseller en cap Rafael de Casanova, al baluard de Sant Pere, Antoni de Villarroel, com a cap militar de la plaça, assumí la responsabilitat de la rendició. Una setmana després, amb la capitulació de Cardona, tot catalunya quedava sotmesa per la força de les armes a l’autoritat de Felip V. Només Mallorca va continuar en el camp austriacista fins el 1715.
Història. ED. Vicens Vives Batxillerat. Pàg.9 i 10

El terme vigatans s’associa al grup polític i social que va donar recolzament a la causa austracista. El seu origen el trobem en un grup de petits nobles i camperols benestant de la vegueria de Vic (Osona), d’aquí que siguin anomentats vigatans. Molts d’ells havien comandat tropes de miquelets per lluitar contra els francesos en la Guerra dels Nou Anys (1688 – 1697).
Per contra, es coneix com a botiflers, del terme francès belle fleur que fa referència a la flor de lis de l’escut dels Borbó, els catalans que van col·laborar amb Felip V i que als ulls dels austracistes van trair els interessos de Catalunya a canvi de càrrecs i honors.
Història. Editorial Vicens Vives Batxillerat. Pàg.9