Els borbons 1707

El 1700, va morir Carles II (darrer monarca de la dinastia dels Àustria) sense descendència directa. Els principals candidats a ocupar el tron van ser Felip d’Anjou i l’arxiduc Carles d’Habsburg.

Carles II va deixar en el seu testament, que qui volia que fos el seu successor era Felip d’Anjou, però aquest fet provocava un desequilibri de poder entre les principals dinasties europees, ja que si els borbó accedien al tron espanyol, el seu poder s’enfortiria molt a Europa i això va fer que Gran Bretanya, Holanda i Portugal donessin suport a l’Arxiduc Carles i comencés una guerra contra França i Espanya.

A l’Estat espanyol, la corona de Castella va donar suport majoritàriament al candidat Felip d’Anjou, mentre que la Corona catalano-aragonesa, va donar suport, majoritàriament, a l’arxiduc Carles.

Les forces d’ambdós exèrcits estaven força equilibrades fins que l’any 1711 mor l’emperador austríac Josep I i és l’arxiduc Carles qui el succeeix. En aquest moment, Gran Bretanya i Holanda van considerar que el fet que un mateix monarca dominés dos dels regnes més importants d’Europa podia trencar l’equilibri de poders i van decidir reconèixer Felip d’Anjou com a nou ocupant de la corona espanyola.

La pau es va signar amb els tractats d’Utrecht i Rastald mitjançant els quals, Àustria es va quedar amb els territoris del Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya i Gran Bretanya amb Gibraltar, Menorca i els privilegis comercials amb la part d’Amèrica dominada pels castellans.