Els borbons 1707

En sentit estricte, el decret de Nova Planta es publica al gener de 1716 al Principat de Catalunya, però en sentit ampli s’aplica també amb el decret d’abolició dels furs d’Aragó i València proclamat quan, després de la batalla d’Almansa (1707), aquests regnes van caure en mans de Felip V. També es parla de “decrets de Nova Planta” per referir-se al conjunt de disposicions dictades per Felip V entre 1707-16, per les quals abolia l’antiga organització constitucional dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.

En el cas de Catalunya, l’establiment de la Nova Planta va anar precedit d’un període d’administració provisional des del moment que va ser ocupada per les tropes borbòniques. De 1714 a 1716 el Principat va ser governat per la Real Junta Superior de Gobierno y Justicia, organisme presidit per José Patiño.

El decret definitiu va ser una decisió personal de Felip V. Encomana el govern del Principat al capità general i a la Reial Audiència. Aquestes dues institucions, una d’individual i militar i una altra de col·lectiva i jurídica, havien de governar formant un Real Acuerdo.

La major part dels articles del decret es referien al funcionament intern de l’Audiència com a tribunal superior de justícia del Principat. Però de manera breu contenia el nucli de funcionament de tot un nou sistema administratiu i polític d’arrel absolutista.

Els factors bàsics continguts en el decret del 1716 es van desenvolupar en disposicions posteriors, com la Real Cédula de 1718, que és coneguda com la “Nova Planta Municipal”. El decret de Nova Planta no parlava del nou sistema fiscal, tot i que aquell mateix any es va començar a cobrar el cadastre.

Text extret de la pàgina: http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/documents/doc102339810.htm