Glòria Bordons (Universitat de Barcelona)

El poeta Joan Brossa (1919-1998) ha estat el poeta avantguardista d’aquest segle per antonomàsia. Gairebé desconegut fins a la publicació de Poesia rasa (1970) i convertit després en una referència indiscutible, tota la seva obra ha destacat per un interès desbordant per l’home i un procés continu d’investigació. Les seves paraules són el millor exponent d’aquest esperit d’avantguarda: “Considero la investigació com un viatge a l’inconegut, una capbussada al mirall de la imaginació; per tant no puc assegurar on porten les meves experiències actuals ni què pensaré jo mateix d’aquí a uns anys. De moment continuaré forçant els mitjans habituals de percepció per descobrir nous espais de sensibilitat. Accepto el passat pel fet que m’ha portat al present, i el futur depèn del present. Comprenc molt bé el poeta Stephen Spender quan diu que a la vida només existeix ‘el meu sempre’.” (Entrevista realitzada i traduïda per G. Picazo i J.M.G. Cortés, publicada a La creación artística como cuestionamiento, Generalitat valenciana, 1990).