QUÈ ÉS?
La Via Làctia és una galàxia de forma espiral (més concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d’estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d’estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses.
Tot fa suposar que al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre super massiu; tanmateix, és molt difícil que es pugui detectar a causa de la gran densitat d’estels que hi ha a la part central d’una galàxia. Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra galàxia, i són les que formen les agrupacions anomenades constel·lacions.
L’aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra en va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet, com s’explica al mite d’Hera i Alcmene.
HISTÒRIA:
Existeixen molts mites sobre la creació de la Via Làctia per tot el món i que són la font del seu nom en les diferents llengües. Aquest també és l’origen de la paraula galàxia. Els indis l’anomenen Akashganga, forma celestial del riu Ganges. En la mitologia grega, la Via Làctia va néixer de la llet vessada per Hera mentre alletava a Hèrcules.
En moltes llengües la Via Làctia s’anomena el “camí dels ocells” ja que la ruta migratòria de les aus sembla resseguir la Via Làctia.
El nom xinès de “riu de plata” s’utilitza arreu de l’Àsia Oriental, incloent-hi Corea i el Japó. Un altre nom usat a l’antiga Xina per a la Via Làctia, especialment per als poemes, era “el riu Han celestial” i en japonès, “riu de plata” vol dir galàxia en general, mentre que la Via Làctia s’anomena “Sistema del riu de plata”
EDAT:
És extremadament difícil definir l’edat a la que es va formar la Via Làctia, però l’edat de l’estrella més vella descoberta, l’HE 1523-0901, està estimada en 13.200 milions d’anys, pràcticament tan vella com l’univers mateix.
Aquesta estimació es basa en la recerca feta per un equip d’astrònoms el 2004 que va fer servir l’espectrògraf d’ultraviolats del Very Large Telescope per mesurar, per primera vegada, el contingut en beril·li de dues estrelles del cúmul globular NGC 6397.
MIDA:
El disc estel·lar de la Via Làctia mesura aproximadament 100.000 anys llum (9,5×1017 km) de diàmetre, i es creu que de mitjana té un gruix d’uns 1.000 anys llum (9,5×1015 km) . Estenent-se més enllà del disc estel·lar hi ha un disc molt més gruixut de gas.
Mesures recents del Very Long Baseline Array (VLBA) han revelat que la Via Làctia és més gran del que prèviament s’havia pensat. La mida d’aquesta galàxia és ara considerada semblant a la de la veïna Gran Galàxia d’Andròmeda. La nova i més acurada estimació de la velocitat rotacional de la galàxia (i al mateix temps la quantitat de matèria fosca continguda per la galàxia) col·loca la xifra en 254 km/s, significativament més ràpid que el valor amplament acceptat de 220 km/s. Això al seu torn implica que la Via Làctia té una massa total equivalent a uns 3 bilions de sols, això és un 50% més massiu del que s’havia pensat prèviament.
COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA
La galàxia consisteix en una regió central en forma de barra envoltada per gas, pols i estrelles formant quatre estructures de braços allunyant-se en forma d’espiral logarítmica. La major part de la massa de la galàxia es pensa que és matèria fosca, que forma un halo de matèria fosca que s’estén relativament uniforme a una distància més enllà de 100 kiloparsecs del centre galàctic. La massa total de la galàxia sencera s’estima que està entre els 600 i els 1000 milions masses solars.
LA VIA LÀCTIA:
QUÈ ÉS?
La Via Làctia és una galàxia de forma espiral (més concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d’estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d’estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses.
Tot fa suposar que al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre super massiu; tanmateix, és molt difícil que es pugui detectar a causa de la gran densitat d’estels que hi ha a la part central d’una galàxia. Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra galàxia, i són les que formen les agrupacions anomenades constel·lacions.
L’aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra en va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet, com s’explica al mite d’Hera i Alcmene.
HISTÒRIA:
Existeixen molts mites sobre la creació de la Via Làctia per tot el món i que són la font del seu nom en les diferents llengües. Aquest també és l’origen de la paraula galàxia. Els indis l’anomenen Akashganga, forma celestial del riu Ganges. En la mitologia grega, la Via Làctia va néixer de la llet vessada per Hera mentre alletava a Hèrcules.
En moltes llengües la Via Làctia s’anomena el “camí dels ocells” ja que la ruta migratòria de les aus sembla resseguir la Via Làctia.
El nom xinès de “riu de plata” s’utilitza arreu de l’Àsia Oriental, incloent-hi Corea i el Japó. Un altre nom usat a l’antiga Xina per a la Via Làctia, especialment per als poemes, era “el riu Han celestial” i en japonès, “riu de plata” vol dir galàxia en general, mentre que la Via Làctia s’anomena “Sistema del riu de plata”
EDAT:
És extremadament difícil definir l’edat a la que es va formar la Via Làctia, però l’edat de l’estrella més vella descoberta, l’HE 1523-0901, està estimada en 13.200 milions d’anys, pràcticament tan vella com l’univers mateix.
Aquesta estimació es basa en la recerca feta per un equip d’astrònoms el 2004 que va fer servir l’espectrògraf d’ultraviolats del Very Large Telescope per mesurar, per primera vegada, el contingut en beril·li de dues estrelles del cúmul globular NGC 6397.
MIDA:
El disc estel·lar de la Via Làctia mesura aproximadament 100.000 anys llum (9,5×1017 km) de diàmetre, i es creu que de mitjana té un gruix d’uns 1.000 anys llum (9,5×1015 km) . Estenent-se més enllà del disc estel·lar hi ha un disc molt més gruixut de gas.
Mesures recents del Very Long Baseline Array (VLBA) han revelat que la Via Làctia és més gran del que prèviament s’havia pensat. La mida d’aquesta galàxia és ara considerada semblant a la de la veïna Gran Galàxia d’Andròmeda. La nova i més acurada estimació de la velocitat rotacional de la galàxia (i al mateix temps la quantitat de matèria fosca continguda per la galàxia) col·loca la xifra en 254 km/s, significativament més ràpid que el valor amplament acceptat de 220 km/s. Això al seu torn implica que la Via Làctia té una massa total equivalent a uns 3 bilions de sols, això és un 50% més massiu del que s’havia pensat prèviament.
COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA
La galàxia consisteix en una regió central en forma de barra envoltada per gas, pols i estrelles formant quatre estructures de braços allunyant-se en forma d’espiral logarítmica. La major part de la massa de la galàxia es pensa que és matèria fosca, que forma un halo de matèria fosca que s’estén relativament uniforme a una distància més enllà de 100 kiloparsecs del centre galàctic. La massa total de la galàxia sencera s’estima que està entre els 600 i els 1000 milions masses solars.
http://www.blogodisea.com/2010/galaxias-via-lactea-materia-oscura/astronomia/
una foto no me la deixe penjar i he penjat una web on n’hi ha moltes!
I aqui teniu el vídeo, dura més de 5 minuts però no he trobat un vídeo més curt!
http://www.youtube.com/watch?v=Gn2pV-NXN-A
gràcies, dilluns ho comenteu
Fisica
Fisica