Jo creo, tu crees, ell i ella creen….i, nosaltres, creem. Creiem en la creativitat. Forma part fonamental del nostre coneixement i pensem que ha de ser la font d’alimentació del creixement dels nostres alumnes.
Segons l’article “Potenciar la creativitat” publicat per Carme Giménez “hi ha persones que no usen la imaginació perquè creuen que el que és lògic és repetir el que ja coneixen. Confonen el que és habitual amb la realitat.
Trencar amb les rutines que ofeguen la pròpia intel·ligència, tant en la forma de fer les coses com de concebre la vida, és un repte per assolir l’èxit i a la vegada una necessitat per adaptar-nos al món canviant que ens envolta. Per superar la fase del “pensar rutinari” i arribar a tenir un “pensar creatiu” cal travessar una “línia de l’esforç”, cosa que requereix gran voluntat i persistència; ningú que no comenci per creure fermament en si mateix no podrà ser creador de res.
Així observem que, com més innovadora és la idea que volem instaurar, més esculls trobem. Freud, home de gran força innovadora, quan va publicar el llibre La interpretació dels somnis(l’any 1900) va patir un enfrontament obert amb la classe mèdica de l’època, la qual, extremadament poderosa i influent, va propiciar un pacte de silenci que va sumir les seves teories en un total desconeixement durant sis anys. Tanmateix, Freud sempre va tenir plena confiança en la veracitat i èxit de les seves investigacions.
Per tant, no sols es tracta de tenir idees originals i creatives, sinó d’aplicar-les a fi de millorar la qualitat de vida, i defensar-les davant la força poderosa dels hàbits socials. Això ens portaria a fer una distinció entre crear i innovar. Una persona pot tenir una pensada original, però la idea pot restar estèril si, a partir d’aquí, no la desenvolupa i no genera experiència per poder-la aplicar amb eficàcia en el camp corresponent. Quantes bones idees han quedat en un calaix!
La innovació només es produeix si la idea creativa arriba a implantar-se i a produir una millora, per petita que sigui, en la qualitat de vida i en qualsevol àmbit de la societat.
És el cas de Mary Jacob, que l’any 1915 va plantejar un canvi davant la incomoditat que representava per a les dones de l’època el fet de portar cotilla, i va crear i estendre una peça que encara avui perdura: els sostenidors.
Això ens demostra que la creativitat no és quelcom reservat per a uns quants privilegiats i prou, sinó que és possible desenvolupar-la. Tant és que sigui un producte, un servei, un paradigma científic, un corrent de pensament, etc.; el que esdevé fonamental és comprendre que és necessari implicar-se en el problema fins a trobar-hi solució. El fet de crear, que moltes vegades representa anar contra corrent, reclama sacrificis i renunciaments als quals no tothom està disposat.”