Lírica medieval tenyida de sucre postmodern. Resultat preciós pels meus ulls.

Tanques els ulls, escoltes i entres al paradís, volant, amb les ales que et dona aquesta música.

Aquesta obra l’hauríem de classificar com a Neorenaixentista. Cor a 5 veus, contrapunts i polifonies com faria el Monteverdi de la prima prattica. Ideal per parlar dels somnis o malsons d’un dels personatges més polifacètics i humanistes de tots els temps: Da Vinci.

Aquest sextet vocal masculí anomenat Kosmos fan gaudir al públic amb aquesta cançó joganera i rítmica. Curiós instrument de percussió!

Quan tot és fosc, és quan l’ànima humana busca amb més força. De la pel·lícula “Så som i himmelen” (Así en el cielo como en la tierra). Na Gabriella ens regala aquesta joia.

Amb l’arribada de la primavera, les estacions renaixen i l’amor, la més forta de les forces, engega un nou cicle vital.

El que pot arribar crear un grup d’humans. La màgia de la veu humana quan és en grup augmenta exponencialment la capacitat que té per tocar indrets incògnits de l’ànima.

Desitjo que en gaudiu tan com jo!

Temasso: Crazy Crazy

El que canta és el de darrera. Suposo que no canta vestit així.

Cada dia estic més convençut que la veu és el vehicle de l’ànima. Cada una transporta un estat, una emoció, un moviment intern concret i determinat.

Escoltar-la amb tots els sentits ens transporta a un lloc que potser no coneixíem o que potser ens feia falta recordar.

Us convido a fer un viatge amb aquesta veu tan especial. No tots els dies ens canten una cançó tan maca a cau d’orella…

Música: Jean-Philippe Rameau
Interpreta: William Christie, Les Arts Florisantes, Patricia Petibon