Brutal el públic del programa… Si els costats d’un quadrat mesuren 3 cm, quant mesura l’àrea? El 92% diu 12. Bravo.
Comentaris RSS 
RetroenllaçFixeu-vos que cada element matemàtic fa servir unes lletres que per costum s’ha anat perpetuant el seu ús al llarg de la història. Per indicar funcions fem servir f(x), g(x), h(x)… per indicar paràmetres a, b, c… per expressar vectors u, v, w… i les més famoses són la x, la y i la z que es fan servir per plantejar equacions i sistemes d’equacions que tants mals de cap han donat a milions d’alumnes en els últims 300 i escaig anys.
Però, d’on prové l’ús d’aquestes tres lletres per indicar les incògnites de les equacions? La història és prou curiosa…
L’any 1637 el matemàtic (però malauradament per l’alumnat més conegut en la seua faceta de filòsof) René Descartes publicava “El discurs del mètode” on s’incloïa una secció, que ha resultat ser una de les publicacions més grans de la història de la matemàtica, anomenada Geometria. Aquesta secció es pot trobar traduïda al català en un excel·lent llibre publicat per l‘Institut d’Estudis Catalans i que hauria de ser lectura obligatòria al batxillerat. Aquest apartat, com podeu imaginar, està ple d’equacions i expressions matemàtiques, i això comportà un autèntic problema als impressors. Fins no fa gaires anys els llibres i els diaris s’imprimien posant unes peces amb la forma de les lletres tipogràfiques en forma de relleu, aquestes lletres posades en fila formaven les paraules i les frases fins així completar cada pàgina.
A causa de les equacions als impressors se’ls acabaven les peces amb algunes lletres determinades. Per exemple, la lletra a es feia servir a les equacions, on es repetia moltes vegades però també sortia molts cops en el text normal, cosa que provocava que se’ls acabés les peces tipogràfiques amb aquesta lletra. Així que els impressors, per tal de solventar el problema, preguntaren a Descartes si era imprescindible fer servir la lletra a o per les equacions podien utilitzar qualsevol altra lletra. Descartes els respongué que en les equacions les lletres no són res més que símbols i que tant fa utilitzar la lletra a que la b que qualsevol altra. Després d’aquesta resposta als impressors se’ls va acudir que la millor solució era fer servir les lletres menys usades en l’idioma francès, que era l’idioma amb què publicaven. I així, gràcies als impressors de Descartes, van aparèixer enmig de les equacions les lletres x, y i z que encara avui es mantenen per a representar les incògnites en les equacions.
A vegades, en matemàtiques, les coses són més simples del que semblen…
Comentaris RSS RetroenllaçPer a què serveixen les matemàtiques? Per curar el càncer per exemple. Entrevista al biòleg computacional Alfonso Valencia:
Comentaris RSS Retroenllaç“Las matemáticas, considerándolas estrictamente, proporcionan no solo la verdad, sino también una belleza suprema; una belleza fría y austera, sin la magnificencia engañosa de la pintura o la música.” Bertrand Russell
[vimeo]http://vimeo.com/77330591[/vimeo]
Comentaris RSS RetroenllaçEn aquest post us deixo enllaçats els temaris (en PDF) de vàries matèries:
Bon curs!
Comentaris RSS RetroenllaçArticle molt interessant i bon exemple d’ús de les matemàtiques. Les matemàtiques per aparcar:
http://www.microsiervos.com/archivo/mundoreal/matematicas-aparcamiento-estadistica-logica.html
Comentaris RSS Retroenllaç Comentaris RSS RetroenllaçArticle molt ben explicat del bloc Cifras y Teclas.
Comentaris RSS RetroenllaçPer si la nit de Halloween voleu passar l’estoneta jugant a fer matemàtiques:
http://spikedmath.com/math-games/math-games-for-kids/frankenstein-math.html
Comentaris RSS RetroenllaçUna explosió combinatòria és l’efecte que produeix una funció quan per culpa de la combinatòria creix d’una manera bestialment ràpida. Aquest video posa un exemple sobre el nombre de camins que hi ha per arribar d’un vértex a un altre d’una quadrícula:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Q4gTV4r0zRs&feature=player_embedded#![/youtube]
Comentaris RSS Retroenllaç
