Tot allò que faria Leonhard Euler…

Aquí us deixo el petit manual sobre el programa netejador CCleaner:

Us el podeu descarregar des d’aquest enllaç:

http://www.softonic.com/s/ccleaner

El lleidatà Josep Maria Bosch, astrònom aficionat que disposa d’un observatori a Santa Maria de Montmagastrell (Urgell), ha descobert l’asteroide que més s’ha apropat a la Terra i, per tant, el més perillós. Bosch, també professor al camp d’aprenentatge del Centre d’Observació de l’Univers del Montsec, va localitzar aquesta roca d’un quilòmetre de diàmetre el passat dia 16 mentre observava un cometa. Immediatament va sospitar i va enviar-ne les dades al Minor Planet Center, la institució de referència mundial en observació, estudi i control de cossos menors del sistema solar i de la qual formen part, entre altres organismes, la Universitat de Harvard, que la dirigeix, i la NASA. Aquest tipus d’asteroides que s’acosten tant a la Terra i que creuen l’òrbita del planeta s’anomenen apol·los i en aquest cas es va acostar a 645.000 km (dues vegades la distància amb la Lluna). L’únic precedent conegut fins ara era l’asteroide Hermes, que el 1937 es va situar a 750.000 km de la Terra. El Minor Planet Center ja ha atribuït el descobriment a Josep Maria Bosch i ha batejat l’asteroide com a 2009 ST 19.

Una xarxa mundial d’observatoris i l’organisme de la NASA (Near Earth Object Program) hi estan a sobre i recalculen constantment la seva òrbita per saber si hi ha risc d’impacte. En aquest cas, les conseqüències serien catastròfiques, “equiparables a l’asteroide que va caure al Yucatán fa 60 milions d’anys i va comportar l’extinció dels dinosaures”, afirma Bosch.

L’astrònom lleidatà ho té clar: “L’asteriode està esgarrifosament a prop de la Terra” i ara viatja en paral·lel al nostre planeta a uns 60 km per segon. “Un petit canvi en la seva trajectòria podria ser fatal”, afegeix. I és que si impactés amb la Terra poca cosa s’hi podria fer. Algunes pel·lícules dedicades a aquesta qüestió han especulat amb la possibilitat de destruir aquestes masses amb míssils, però Bosch té una altra idea, complexa i teòrica: “Pintar-lo de blanc”. És a dir, crear com una pantalla de manera que podria crear una interferència solar i aconseguir un desviament de trajectòria.

Una altra curiositat és que després de l’avistament de Bosch no es va poder tornar a localitzar l’apol·lo fins sis dies després. Aleshores des de Hawaii i Nou Mèxic ja se’l va identificar i se’n va fer el seguiment.

L’astrònom lleidatà explicava que actualment hi ha 1.077 asteroides potencialment perillosos i que el creuament amb l’òrbita terrestre i l’impacte amb aquesta “és qüestió de temps”. Si caigués al mar, l’ona de xoc seria tan brutal que arribaria al fons sense mullar-se, explica.

L’astrònom, acreditat pel Minor Planet Center de Harvard, manifestava que aquests asteroides tenen un període orbital de 3,6 anys i que en funció de les influències gravitatòries d’altres planetes, sobretot de Mart i Júpiter, poden repetir-se situacions similars. El 2009 ST 19 és una massa de roca, formada per silicats de diferents classes, ferro i níquel i una forta densitat de milions de tones de massa.

En aquest document teniu el material necessari per les primeres sessions de la matèria d’informàtica. En ell trobareu un llistat de directoris i cercadors als quals hi podreu accedir des d’aquest document.

directoris-cercadors-i-portals

Sembla difícil trobar una relació entre els 3 noms que he posat en el títol, però encara que sembli impossible existeix. Que sí, que sí… que ja veureu…

Aprofitant que fa poc vam visitar el bestial Monestir de l’Escorial us contaré que l’arquitecte era un senyor anomenat Juan de Herrera. Suposo que això us deu sonar, almenys del que ens van explicar les guies, no? Doncs bé, Juan de Herrera a més de ser un bon arquitecte també va ser un dels matemàtics espanyols més importants de la seva època (els millors matemàtics espanyols foren els àrabs i actualment els catalans). Felip II el va contractar per construir l’Escorial i per fundar la Real Academia de Ciencias Exactas que per motius obvis no vam visitar.

Bé, ja hem trobat una relació entre les matemàtiques i l’Escorial. Però què nassos hi pinta aquí Ramon Llull? Un escriptor català de segles abans…

Herrera era sobretot geòmetra i el seu principal estudi es basà en el que s’anomena l’hipercub. A veure si entenem què és això de l’hipercub… un punt és una forma de dimensió zero. Una recta (dimensió 1) es forma per l’estirament d’un punt. Un quadrat  (dimensió 2) es forma per estirament d’una recta cap amunt. I un cub (dimensió 3) es forma per estirament d’un quadrat. Aleshores, per inducció, què passarà si estirem un cub? Obtenim un hipercub que té ni més ni menys que dimensió 4! Ho podem veure? No, el nostre món només té 3 dimensions. Ho podem imaginar? Sí, les matemàtiques permeten imaginar dimensions infinites.

I Ramon Llull? Sí, ara ve el senyor Llull. L’escriptor també va fer els seus pinitos amb les matemàtiques i un dels seus llibres de geometria va ser l’Ars generalis on ja feia explicacions sobre l’hipercub. Juan de Herrera s’inspirà llegint Llull per fer les seves teories. Una història gairebé rocambolesca, no?

Si voleu entendre una mica més la visió de l’hipercub us recomano un llibre molt fàcil de llegir i molt curtet, però molt xulo, es diu Planilandia i és de l’excriptor anglès Edwing Abbot. Tracta sobre un món bidimensional i sobre què passaria si els seus habitants visitessin Linialandia o Puntolandia… és molt majo.

I per últim una imatge d’un hipercub que crec que és de Salvador Dalí.

Aquests últims dies s’ha posat de moda parlar del LHC, l’accelerador de partícules inaugurat al CERN de Ginebra el dia 10 de setembre i que ja s’ha espatllat. Com sou uns quants els que m’he preguntat sobre aquest, diguem-ne, aparell (aparattus en diuen) us faig cinc cèntims sobre la cosa i us passo algun recurs i enllaç interessant sobre el tema.

Primer de tot dir que és un accelerador de partícules. Això no és més que un tub de 27 km de circumferència on per dins circulen unes partícules anomenades hadrons. Els hadrons poden ser protons, neutrons (anomenats conjuntament barions) o mesons. Tot això segons el que s’anomena model estàndard de la física de partícules (2004). Aquest model és vàlid avui però potser d’aquí uns anys no servirà de res… aquestes coses passen.

El funcionament de l’accelerador és bastant senzill d’explicar. Per dins circulen partícules carregades que sotmeses a l’acció de camps electromagnètics les fan accelerar provocant un moviment circular (característic dels camps magnètics). Les partícules que circulen per dins poden arribar a velocitats properes a les de la llum. Els acceleradors més coneguts són els ciclotrons i els sincrotons. De sincrotó en tenim un en construcció a Catalunya, es diu ALBA i està a Cerdanyola del Vallès, prop de la Universitat Autònoma de Barcelona.

I per què serveix això d’accelerar partícules? Per comprovar la mecànica relativista (augment de massa amb augments de velocitat), per veure la relació massa-energia (la famosa fórmula d’Einstein E=mc2), per intentar reproduir un Big Bang o per demostrar si és veritat o no el model estàndard de física de partícules que déiem abans.

Per acabar, podeu visitar HANDS ON CERN, on explica la física de partícules de forma molt didàctica. Visita virtualment el sincrotó ALBA. I una pàgina creada pel Grup de Física d’Altes Partícules de la Universitat de Barcelona.

I un rap on aprendràs més sobre el LHC i la física de partícules…

P.D: Unes sigles que surten a la cançó: ALICE (A Large Ion Collider Experiment) i ATLAS (A Large Toroidal LHC AparattuS).

Moltes vegades quan a classe parlem d’Euler, de Gauss, de Galileu, de Newton o d’Einstein pregunteu si no hi ha hagut cap científic català que hagi descobert alguna cosa.  De científics catalans n’hem tingut uns quants, i de molt bons. Josep Comas i Solà (astrònom), Pere Puig i Adam (matemàtic), Joan Oró (bioquímic i a més lleidatà!),  Lluís Santaló (matemàtic),  Ferran Sunyer i Balaguer (matemàtic), Narcís Monturiol (inventor), Jaume Ferran (biòleg descobridor de l avacuna del còlera)… en podríem trobar uns quants més.

Però ara haurem d’afegir al gironí Joan Roget. La prestigiosa revista HIstory Today, revela que l’inventor del telescopi no va ser l´holandés Hans Lippershey, com fins ara es creia, sinó que la idea la va tenir un fabricant d’ulleres gironí de nom Joan Roget. Aquesta revelació coincideix amb l’any en el qual es compleix el 400 aniversari de l’invent d’aquest aparell.

<>La cosa és bastant curiosa perquè un deixeble de Galileu, Jeroni Sirturo, ja havia atribuit l´invent a Roget (Galileu va popularitzar l’ús del telescopi). Però el nom del company Roget, que va desenvolupar la seva activitat professional a Girona, no surt citat en la premsa gironina dels últims dos-cents anys ni existeix documentació sobre el personatge en qüestió.  Mireu per on que, el sr Roget, de cop i volta, pot convertir-se en famós 400 anys després!!

En aquest post us deixo un fotimé de coses que us poden anar bé.

1) Programa anual de 1r de batxillerat: programa-f_315sica-1r-batx.pdf

2) Programa anual de 2n de batxillerat: programa-credit-4.pdf

3) Webs recomanades amb molts Applets de JAVA: webs-fisica.pdf

4) Breu història ràpida de la física: que-es-la-fisica.pdf

5) Consells per resoldres problemes de física:com-resoldre-un-problema.pdf

El MM-Extract és un molt bon programa i fàcil d’utilitzar que et permet convertir més de 600 unitats diferents de moltíssimes magnituds. És molt útil que el tingueu instal·lat al vostre PC per fer algun càlcul ràpid. És lliure i no ocupa gaire.

Aquí podeu descarregar el simulador de cinemàtica PHET que està força bé. El programa és lliure i en principi no he de tenir cap problema en la descàrrega. Són 58 Mb, per tant tingueu una mica de paciència.

<>El programa anual de l’assignatura de Física i Química: programa-fisica-i-quimica-4rt.pdf

Dins de l’arxiu del programa trobareu enllaços per practicar la formulació. Podeu baixar-vos gretuïtament el programa ALCHEMIST 1.0 per tenir la taula periòdica amb totes les seves propietats al vostre PC.